Ossos, erugues, esquirols, cigonyes… Som tants els que vivim en aquest planeta. Hi ha alguna cosa que ens uneixi? Tots busquem una llar on viure. Per a l’aranya és de tela; per a l’abella, de cera. D’arbre per a l’esquirol; de fang la vespa la vol. I per a tu, de què és? Descobreix la biodiversitat del món que ens envolta, guiat per les paraules d’Estrella Ortiz i encisat per les il·lustracions al llapis de Verónica Fabregat.
Llibres, rellotges, pedres, fotografies… Objectes quotidians que juguen amb el temps i ens ajuden a capturar instants que la nostra memòria no va aconseguir retenir. És una cosa que els éssers humans hem fet des del principi dels temps: buscar maneres d’aturar el temps, de prolongar els moments i de crear records als quals podem tornar. Un bon exemple d’això és el huipil, una blusa el brodat de la qual explica la història de la comunitat que la va crear. Aquestes peces es transmeten de generació en generació i esdevenen llibres sagrats de fil i teixit. Julio Serrano Echeverría i Flavio Morais donen veu i forma a una col·lecció de poemes dedicada a tots els avis i àvies que mantenen viva la memòria, però també a tota la gent distreta que habita el món.
La primera passejada del dia és sempre la més emocionant. Acompanya la protagonista d’aquesta història, des del moment en què es desperta fins al moment en què surt al carrer, i deixa’t endur pel ritme juganer de les seves passes, les seves rutines i les seves estirades de corretja. Un llibre a mig camí entre un imaginari i un àlbum il·lustrat que connectarà tant amb els petits com amb els grans, deixant-los taral·lejant una melodia agradable. Sents aquest soroll? Sents la mateixa olor que jo? Corre, corre, corre! El parc ens espera!
Gianni Rodari responia a la pregunta de si hi ha una poesia només per a infants: «no, no n’hi ha, de la mateixa manera que no hi ha una poesia especial per a advocats, per a mestres d’escola o per a vigilants de seguretat. La poesia existeix de manera autònoma, sense tenir en compte el destinatari del seu missatge. Si no, no és poesia».
Per endinsar-nos en el món de la poesia i fer les nostres primeres passes de la mà d’un mestre especialista en la matèria, ens hem citat amb en Dani Espresate a la biblioteca de l’escola Àgora de Nou Barris, a Barcelona. Entre llibres i prestatgeries, en Dani ha transmès l’amor per la poesia a molts infants de primària. Nosaltres hem volgut escoltar-lo amb la mateixa il·lusió de l’alumne que comença. El resultat és aquesta entrevista farcida de reflexions sobre la docència, sobre el poder de la lectura en veu alta i la capacitat de sacsejar-nos que sempre han tingut els versos d’un poeta quan ens hi acostem sense prejudicis i amb el temps que l’ocasió mereix. Esperem que us agradi.
Marta Comín, illustratrice, e Dani Espresate, maestro e poeta, ci raggiungeranno al festival quest’anno da Valencia e Barcellona per giocare insieme ai bambini dai 5-6 anni in su in due laboratori, entrambi sabato pomeriggio a Castel Maggiore. La domenica mattina, invece, saremo tutti insieme in cerca di ventanas, finestre, per le strade di Bentivoglio, con una visita guidata e la poesia e le immagini dei due autori spagnoli. Per finire in bellezza, con l’aperitivo 100% bolognese presso il centro sociale Il Mulino, al costo di 12€ a persona. Per partecipare all’aperitivo occorre prenotare!
T’has aturat a pensar de què estan fets els núvols? A què s’assemblen? Quin gust tenen? Com canvien de forma? Per què es desfan?
Aquest recull de poemes ens convida a despertar una mirada observadora cap a la natura, i a meravellar-nos amb les formes canviants de tot el que trobem al cel i a la terra.
Núvols negres, blancs o de colors; núvols de fulles, de flors, de fruits, de blat, d’estornells o de peixos; també núvols de pensaments o de silencis.
Pel curs Biblioteca escolar i poesia (BEPO) del BESCAT del Departament d’Educació i Formació Professional he elaborat aquest dossier sobre figures retòriques amb definicions i exemples extrets de llibres de poesia per a infants en català. Espero que us serveixi.
Un número lúdic, de celebració, construït com una suma de veus, que d’alguna manera repasse els últims quaranta anys de literatura infantil i juvenil, els mateixos que Faristol està a punt de complir, ja que el número 0 aparegué el juliol de 1985. Això va ser el punt de partida de la publicació que ara teniu a les mans –o a la pantalla–; entremig, un fum de reflexions i de gestions realitzades pels membres del consell de redacció de la revista: Kim Amate, Emma Bosch, Glòria Gorchs, Pep Molist i Joan Portell han coordinat aquest número –amb l’ajuda també de Marta Roig–, una tasca ingent que, sense la implicació de tot l’equip de direcció, hauria sigut impossible de dur a terme. Des d’«abecedari» fins a «zona d’influència», en aquestes pàgines trobareu un glossari que recorre tot l’alfabet, cent paraules relacionades amb la LIJ a partir de les quals cent especialistes han construït un escrit breu en què expliquen el concepte o bé juguen amb el mot. Un abecedari que no estaria complet sense les vint-i-sis lletres il·lustrades que vint-i-sis artistes plàstics han creat expressament per a l’ocasió. Des dels inicis, Faristol ha volgut ser un espai en què pensar i repensar la LIJ. Amb un periple no sempre fàcil -en algun moment estigué a punt de desaparèixer la versió impresa–, la revista vol ser una eina per a les persones que, d’una manera o altra, treballen la LIJ: escriptors, il·lustradors, editors, mestres, llibreters, bibliotecaris, conductors de club de lectura, formadors, traductors… Per això, en aquest número especial, hem volgut donar-los el protagonisme. Per això, l’equip de Faristol agraeix profundament la disposició i la generositat de tots els que hi han col·laborat. Com se sol dir, «no hi estan tots els que són», però sí que «són tots els que hi estan».
El curs Biblioteca escolar i poesia (BEPO) és un curs virtual de 30 h de durada del programa de Biblioteques escolars de Catalunya del Departament d’Educació.
El curs té per objectiu explorar les possibilitats de la poesia a les etapes d’infantil i primària i el seu foment des de la biblioteca escolar i està destinat a responsables de la biblioteca i membres de la comissió de biblioteca de centres educatius.
La poesia obre finestres, amplia horitzons i ens permet veure el paisatge i el món d’una altra manera. En aquest taller jugarem amb els versos des de diferents perspectives i intentarem veure la realitat des d’un altre lloc, obrint finestres que fins ara han estat tancades o que ens eren desconegudes.
La poesia ens fa por. Patim per no entendre-la i no sabem com donar-la als infants. Però tal vegada, a ells, de por no els en fa. Pot ser que la lectura poètica sigui una gran oportunitat de joc, d’experimentació i de descoberta amb els infants. El nostre convidat d’avui, Dani Espresate, és poeta i especialista en poesia per a infants i joves i ens explicarà què és la mirada poètica i per què és tan important que l’estimulem.
X Jornada Pedagògica Paraules per a aules, que tindrà lloc el dia 27 de juny de 8.45h a 14.00h a l’INS Serra de Noet, de Berga.
Serà una jornada dedicada a la lectura infantil i juvenil, amb una programació de luxe, amb la participació de Màrius Serra, Josep Pedrals, la cooperativa Tàndem i Dani Espresate, entre d’altres propostes interessants.
Si ens voleu acompanyar, us podeu inscriure fins al 25 de juny amb el codi B00040050B en aquest enllaç. Aquesta és una activitat que permet certificar 5 hores de formació.
Per a una bona organització de l’aforament, és imprescindible que escolliu el taller on us agradaria participar.
El senyor Wakagi somia cada nit amb un jardí on reconeix la senzillesa i la confiança. Perquè un jardí —fins i tot dins d’un somni— pot ser una escola on aprendre la lleugeresa i el moviment incessant de la vida.
Les paraules de la poeta xilena María José Ferrada, amb precisió i ritme pausat, ens endinsen en el misteri d’aquest jardí mentre el llibre es va desplegant davant dels nostres ulls. Finalment, el jardí sencer apareix sense cap solució de continuïtat en un fris creat per l’il·lustrador i dissenyador Isidro Ferrer.
Aquest llibre va guanyar el 2017 una menció dins la categoria de ficció del Bologna Ragazzi Award.
La poesia obre finestres, amplia horitzons i ens permet veure el paisatge i el món d’una altra manera. En aquest taller jugarem amb els versos des de diferents perspectives i intentarem veure la realitat des d’un altre lloc, obrint finestres que fins ara han estat tancades o que ens eren desconegudes.
T’animes a deixar passar el vent de les paraules?
A càrrec de Dani Espresate, autor de Finestres (A Buen Paso, 2024).
¿Qué es lo que ves desde la ventana de tu habitación? ¿Y desde la ventana de un coche o del tren? ¿A cuántas ventanas te asomas cada día? Dani Espresate se ha puesto a mirar a través de ventanas comunes y no tanto. Cada una propone una visión del mundo peculiar, surrealista, alegre, pero a veces también melancólica, y Dani nos la cuenta en este poemario donde va jugando con la métrica y le propone al lector diversos juegos y ritmos a partir de diferentes formas poéticas. Podemos encontrar haikús, poemas dialogados, un caligrama, poemas desmontados, algún verso robado, poemas-pregunta y, esperemos, también algunas respuestas. Un libro sorprendente para disfrutar de la sonoridad de las palabras y adivinar desde qué ventana nos habla su autor en cada momento. Y dejarse abrazar por las geniales ilustraciones de Marta Comín, que juegan magistralmente con conceptos, colores y espacios.
Què veus des de la finestra de la teva habitació? I des de la finestra del cotxe o del tren? En quantes finestres t’aboques cada dia? Dani Espresate s’ha posat a mirar a través de finestres comunes i no tant. Cadascuna proposa una visió del món peculiar, surrealista, alegre, però de vegades també malenconiosa. Dani ens les explica en aquest poemari, on va jugant amb la mètrica tot proposant al lector diferents jocs i ritmes a partir de diverses formes poètiques. Podem trobar haikus, poemes dialogats, un cal·ligrama, poemes desmuntats, algun vers robat, poemes-pregunta i, esperem, també algunes respostes. Un llibre sorprenent per gaudir de la sonoritat de les paraules, endevinar des de quina finestra ens parla el seu autor a cada pas, i deixar-se abraçar per les genials il·lustracions de Marta Comín mentre juguen magistralment amb conceptes, colors i espais.
Els elefants tenen moltes qualitats positives: per exemple, no saben amagar-se i és per això que, si mirem amb atenció, sempre podrem trobar-ne algun al nostre voltant. Fins i tot de nit. Això és el que ens explica Juan Arjona al llarg d’un poema que presenta una seqüència de situacions dolces, oníriques, sorprenents i divertides. Giovanni Colaneri ho il·lustra amb un traç desenfadat i lliure que converteix les pàgines d’aquest llibre en una oda a la imaginació i en una invitació a buscar tots els elefants que l’il·lustrador hi ha amagat. Acompanya el llibre un increïble artefacte: un localitzador d’elefants a mitjana distància.
El divendres 16 de febrer a la tarda participo a la jornada «Parlar, escriure i llegir. Experiències per combatre el pessimisme» amb l’experiència poètica «el vers com a reflex». Jornada organitzada per l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE) de la Universitat de Barcelona.
A continuació pots veure el cartell, l’enllaç d’inscripció i el programa en PDF.
La lectura és cabdal en la vida de les persones i en la societat. És per això que cal fer tot allò que estigui al nostre abast per possibilitar l’accés a la lectura a qualsevol persona, en especial als infants i joves.
Algunes portes obertes són les de l’escola, les de les biblioteques escolars, les de la biblioteca pública, o les de qualsevol entitat o grup que possibiliti l’accés a la cultura i a la lectura, sobretot si l’accés és lliure i gratuït. D’aquesta manera es poden compensar les desigualtats, alhora que es destina temps i espai als llibres per a la promoció de la lectura i a l’hàbit de llegir.
La lectura de la poesia, a més, ens permet observar i entendre el món d’una altra manera. Ens permet apreciar matisos, gaudir-ne, aprendre amb ella. Cal apropar la poesia des del suggeriment, el gaudi, el joc, cal acompanyar-la i donar-la a entendre. En definitiva, esprémer els versos, abraçar el gènere poètic, analitzar les característiques que li són pròpies…
En la xerrada ens endinsarem en el meravellós món de la poesia:
Llegirem diferents poemes adequats per treballar en les diferents etapes educatives.
Donarem orientacions de com podem treballar aquests poemes amb els alumnes.
Recomanarem llibres on podrem trobar poemes per treballar a l’aula.
Descobrirem recursos poètics útils per treballar la poesia amb els alumnes.
La xerrada va adreçada a mestres d’educació infantil, primària i secundària.
Hi ha tants esmorzars com els dies té l’any. Cada esmorzar té un gust especial i li correspon un estat d’ànim determinat. Alicia Bululú ha creat un inventari d’esmorzars en forma de poemes que ara presenta amb ganes que puguin trencar la monotonia matutina dels seus lectors i de les seves lectores i que serveixin d’esperó perquè en endavant aquests lectors i aquestes lectores els visquin amb més consciència i plaer al paladar. Perquè no és el mateix beure un got de llet sota un ametller florit que beure aquest got de llet a tota velocitat perquè si no perdràs l’autobús. La protagonista d’aquest llibre és una nena, Violeta, i mentre llegim en veu alta els poemes que, amb rimes musicals i imatges esglaiadores descriuen els seus matins, a les imatges veurem com és la família d’aquesta nena, quins personatges entren i surten de la seva vida, què és el que la preocupa i què és el que la fa feliç. Les fascinants il·lustracions de Raquel Catalina atorguen al llibre una seqüència narrativa i animen cada matí i cada personatge d’una vitalitat inesgotable.
En aquest llibre l’escriptor i narrador oral Juan Arjona explica la història d’un lleó lleoní que es passa el dia en mig del desert desèrtic sospirant sospirs i esperant que així passi el temps. Però què passaria si la vida d’aquest lleó lleoní pogués ser diferent? Podria transformar-se el lleó en un lleó lleonat? I el desert desèrtic, en una selva salvatge? Juan Arjona ens diu que va escriure aquest conte jugant a acompanyar cada nom que hi apareix amb un complement que tingui el mateix significat: desert desèrtic, sospir sospirat, lleó lleoní… Aquest joc ell l’anomena «la redundància redundant». Les il·lustracions de l’Enrique Quevedo segueixen el joc de Juan Arjona, introduint tota una sèrie de detalls, objectes i personatges que sorprendran els lectors i les lectores d’aquesta curiosa i divertidíssima història.
Què fem i què podem fer a les biblioteques per potenciar la comprensió lectora?
Debat sobre els índexs de la comprensió lectora i què poden fer les biblioteques per millorar aquesta situació. S’analitzarà la situació actual i es promouran les reflexions entre els conferenciants i també el públic.
Moderadora: Montse Ayats, editora i coordinadora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura
Participen: Anna Juan Cantavella, docent i experta en lectura; Glòria Gorchs, de l’àmbit de biblioteques i Dani Espresate, mestre, bibliotecari escolar i assessor LIC a Educació.
Malgrat que la llei obliga els centres educatius a disposar d’una biblioteca escolar com a espai d’accés a la informació i a recursos informatius a l’abast de tota la comunitat educativa, la realitat no és aquesta. Segons dades facilitades pel Ministeri d’Educació del curs 2019-2020 indiquen que a Catalunya només hi ha un 57% d’escoles que tinguin una biblioteca escolar, quan el curs 2016-2017 el percentatge era del 80%. Quin impacte té en l’alumnat aquestes xifres? En parlem amb la responsable del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, Montse Ayats, el director general d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües, Joan Cuevas, i el mestre de primària i Responsable de la biblioteca escolar de l’escola Àgora de Nou Barris, Dani Espresate.
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 – mitjançant la resolució “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”- amb l’objectiu d’estimular l’acció en 5 esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat.
Aquesta resolució fa una crida a desenvolupar respostes nacionals ambicioses per implementar l’Agenda 2030. És per aquest motiu que el Govern de Catalunya, en el Pla de Govern per a la XI legislatura, va assumir el compromís d’elaborar un pla nacional que assegurés l’aplicació de l’Agenda 2030 al nostre país.
L’Agenda conté 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites associades a assolir en l’horitzó de l’any 2030 sota el lema «no deixar ningú enrere».
Avui, dia poètic, més que mai caldrà reivindicar la poesia, prò no només avui, el dia a dia és clau per fer del vers moment, espai.
Per què? Diran alguns amb suspicàcia si amb sort la poesia és afluent o raig o doll o gota en got absent i mai serà un indret per l’abundància.
Si només en un vers hi brolla el cert, el dol, l’ombra, la pau, mai la mentida, i el vers pot germinar arrel de vida pot donar fruits en un terreny inert
i pots emmirallar-te en el poema, en aquell mot que just no és escrit, però que en el poema has llegit, l’espai en blanc et diu, sense fonema.
Per què? Algú insisteix amb la pregunta, si jo la poesia no l’entenc. Tu avança, a poc a poc, i ves pel brenc, la brúixola del vers mai no ens apunta
i més que comprensió és experiència, els límits són per dir nous horitzons on perdre’s, veu i vers entre els racons, trobar nou punt de fuga en la vivència.
I com? Nova qüestió. Algú carbura. Pots regalar poemes pel missatge, dels versos en faran bon equipatge i el cor serà embolcall de la cultura.
Cultura de la cura entre persones per dir, reivindicar i donar lloc —si us plau, que quedi ben gravat a foc— el ver poema vibra i crea ones.
Cal doncs, apropar versos, fer drecera, parlar-ne, compartir, del vers fer llaç, en moments de dolor t’obrirà pas: el vers és com la vida, mai espera.
Autora: Mar Benegas Il·lustradora: Neus Caamaño Traductor: Dani Espresate Romero Editorial: A Buen Paso Pàgines: 20 Any d’edició: 2022
ISBN: 978-84-17555-67-2
El nadó s’endinsa en la nit i recorre el món dels somnis acompanyat pel seu osset. Així emprèn un viatge que el portarà fins a l’espai, a un castell, a conèixer dracs i sirenes i a navegar pel mar. Perquè als somnis s’ajunten les impressions del dia, les coses de casa i es creen mons per explorar.
Després d’escriure i il·lustrar Hola, matí, Mar Benegas i Neus Caamaño han decidit explorar els camins dels somnis amb àgils versos per cantar i amb il·lustracions on s’ajunten vitalitat, equilibri visual i unes infinites ganes de jugar… El lector està convidat a fixar-se en un univers de detalls, n’hi ha per sucar-hi pa!
Publicat per primera vegada a França amb el títol La nuit du visiteur.
Premi Baobab 2008.
Primera edició del llibre en català: 2021.
La nova edició del llibre més insuportable que mai hagis llegit. Hauràs de tenir nervis d’acer per no abandonar la lectura d’aquesta irresistible història a mig camí. De nit, l’àvia està sola a casa esperant que la seva Caputxeta li porti el sopar, però apareix, sense avís, el Gran Llop Ferotge. Per tal d’entrar a casa de l’àvia es fa passar per quantitat de personatges. El Llop xocarà amb la indestructible sordesa de la velleta, un mur infranquejable capaç de portar-lo a la vora de la desesperació. Una història hilarant que posarà a prova els teus nervis. Abandonaràs aquesta irresistible lectura a mig camí o aconseguiràs trobar la clau de l’enigma?
La primera edició en català d’un clàssic contemporani que l’any 2008, a França, va guanyar el premi Baobab al millor llibre infantil il·lustrat; i que va obtenir una menció honorífica del jurat de bibliotecaris en Los Mejores del Banco del Libro a Veneçuela l’any 2013.
Durant aquest curs amb el grup de tercer de primària hem treballat molta poesia. Algunes de les activitats que hem fet les podeu veure aquí. Estem molt satisfets amb la feina feta, amb les produccions poètiques resultants i amb les propostes fetes. Però no només hem fet això. Per arribar a poder escriure un poema hem hagut de fer molta feina prèvia:
Parlar sobre què és un poema i què no.
Estructura d’un poema.
La poesia visual: ens apropem al treball de Joan Brossa i de Chema Madoz.
Lectura d’un fragment del llibre Lecciones de poesia para niños inquietos de Luís García Montero. Ed. Comares.
Realització de l’activitat Què li regalaries a…? (proposta del llibre de L.G. Montero)
Entrenar la mirada poètica: la llibreta del poeta. Activitat basada en el llibre A juego lento de Mar Benegas.
Lectura i recitació de diferents poemes de Pere Quart, francesc garriga barata, Gustavo Roldán, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall, Eduardo Polo, Nono Granero, Mar Benegas, Miquel Àngel Llauger, Gloria Fuertes, Marta Comín, Maria José Ferrada, Maria Cristina Ramos, entre d’altres.
Realització d’una pauta per a escriure un poema.
Algunes d’aquestes accions i activitats han estat recollides en aquest dossier individual.
Em costa llegir: llegim plegats? Jo agafaré el llibre més tard…
Els articles sobre lectura, la seva importància i sobre com aconseguir que llegeixi(n) (des del jo fins a l’ells) sempre són imprescindibles. La societat ens demana constantment calma i llegir és una bona manera de frenar, de desconnectar, d’evadir-se, de visitar llocs on no hi hem estat mai, d’estar amb gent que no coneixem, de sentir en primera persona coses que no hem viscut ni viurem i, fins i tot, de connectar més amb nosaltres mateixos, escoltant-nos, sentint-nos, emocionant-nos.
Música i Poesia: “Un espectacle de diàleg entre la música i la poesia” amb l’Oriol Barri i el Dani Espresate.
+
Jam de Poesia: “La poesia ens cuida” amb la participació voluntària de les persones assistents. Prepara la teva poesia o la d’una altra persona i anima’t a recitar-la.
És nit fosca forma part del disc Ara va de bo i amics. Les sessions d’El Gripau Blau a Ràdio Estel (2011-2020) Discmedi, 2020.
Cançó de Dani Espresate sobre el tema popular Dins la fosca. Veus: Laura Pau i Jordi Roura. Guitarra: Jordi Roura. Arranjament (instruments virtuals): R.C. Alexandri.
Al camp, els avis treballen de sol a sol. La petita ho va mirant tot, amb atenció i curiositat, alhora que s’esforça en entendre la natura amb la seva imaginació. Els poemes, plens d’innocència, ens parlen del debat de les granotes, del sentit de l’orientació dels senglars, del banquet dels llimacs o de la màgia de les cuques de llum. També hi ha entrebancs, com el dia que perden les vaques o que una mostela entra en el corral. Una mirada fresca als fenòmens de la natura i una invitació a aturarnos i a contemplar.
El temps va lent és el meu primer poema musicat. Aquesta magnífica cançó forma part del disc Ara va de bo i amics. Les sessions d’El Gripau Blau a Ràdio Estel (2011-2020) Discmedi, 2020.
Música, veu i arranjaments de R.C. Alexandri i veu de Marta Casals Balaguer. Il·lustració de Virginia Donoso. Agrair al grup Ara Va de Bo, sense el qual aquestes tonades no haguessin existit mai.
Aquesta és la primera entrada en prosa del meu blog, però de ben segur sigui la que més musicalitat, poètica i retòrica tingui. Crec que no calen presentacions, ni preàmbuls. Qui ha conegut a l’Efrem García Salinas sap que les seves interpretacions, les seves obres, els seus projectes tenen veu pròpia.
Aquest és el meu petit reconeixement a la seva implicació en una bonica aposta. Gràcies Efrem per posar música a les meves paraules, partitura als meus versos i notes al meu silenci. A veces el corazón puede leer versos vacíos.
Superviviente, sí, ¡maldita sea!, nunca me cansaré de celebrarlo, antes de que destruya la marea las huellas de mis lágrimas de mármol. Joaquín Sabina (2017)
A Neus Espresate Xirau
Hoy, que ya cierras los ojos,
verás precioso Canfranc,
los raíles, tus recodos,
siempre hace polvo el andar.
Hoy que leo entre tus huellas
andan descalzos mis pies,
el camino en tus maletas,
lágrimas de tu niñez.
Tu aún no has sucumbido.
las palmeras te hacen sombra,
nunca expira un exilio.
Nota: exercici d’escriptura. Cada vers està format per una única paraula. El nombre del vers és igual al nombre de lletres de la paraula. Ex. el vers 8 conté una paraula de 8 lletres.
Al poema no li agrada que l’interroguin abans de llegir-lo. És tan agradable deixar-se portar!
Al poema no li agrada el no l’entenc. Que potser intentem entendre la immensitat del mar?
Al poema no li agrada que el llegim com si fos la llista de la compra. El poema vol que el llegim acompanyat amb la veu: seriosos com sopranos o divertits com si diguéssim un embarbussament. Cadascú te una manera de llegir-lo, per convertir-lo en un millor poema.
Al poema no li agrada que el llegeixin en públic sense vestir-se adequadament. Si assagem una mica abans de llegir-lo la nostra veu farà créixer el poema.
Al poema no li agrada quedar-se al llibre. Li agrada sortir-ne: que el cantin, que el recitin, que el recordin.
Al poema no li agrada que no el diguin per seu nom. Si un poema ens ha entusiasmat possiblement n’hi haurà d’altres, del mateix autor o estil que també ens apassionin. Podem buscar i trobar altres tresors.
Al poema no li agrada l’avorriment. Li agraden les disfresses, els jocs i el teatre.
Al poema no li agrada qualsevol lector. A aquest poema en concret li agradarem nosaltres. Perquè cada poema té els seus lectors, especials i únics. Serà ell qui ens faci l’ullet i ens farà vibrar.
Al poema no li agrada que no tinguin en compte a qui va dirigit. Si volem compartir un poema amb algú especial hem d’escollir-lo amb molt d’afecte, com si es tractés d’un regal.
Al poema no li agrada ser lluny dels infants, li agrada ser llegit de prop, que l’escoltin, que el recitin, que es sorprenguin. I als infants els agrada la poesia. Comproveu-ho i veureu com no us menteixo…
Traducció de Dani Espresate del decàleg inclòs en el llibre “44 poemas para leer con niños”, una selecció de Mar Benegas.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.