El llop de bon matĆ ja estĆ afamat
i busca un esmorzar per omplir el pap
Es fa de nit, cansat i ple de rĆ bia
Seān va corrents el llop a casa lāĆ via.
Sóc jo, la Caputxeta! ā va mentir,
I lāĆ via, obrint la porta, va fugir.
Com se li acut marxar fent ziga-zaga?
Corre molt mƩs el llop que aquella iaia!
I sense poder ser dāaltra manera:
Endrapa de cop lāĆ via a la primera.
Lāanciana que era dāos i massa fina,
no va omplir-lo molt mƩs que una gallina
i aquell enorme llop, ja cap al tard,
sāhaguĆ©s menjat la terra, el cel i el mar.
Espero en aquest lloc del verd boscatge,
I ja veurem que fa el bon oratge,
si passa algun minyó ben suculent
o algun bon plat sucós i excel·lent.
Per fi se li va encendre la llumeta!
I va corrents a Ca la Caputxeta!
I per dissimular que era animal,
Va comenƧar a tapar-se fins a dalt:
Faldilla, brusa blanca i jaqueta,
i es fica a dins el llit i fa veueta:
āPassa neta bonica, com ha anat?
No tāhas trobat al bosc pas cap sotrac?ā
La iaia ni te veu ni vocalitza
Potser algĆŗ māintenta fer la guitza.
– Et noto estranya, i aquestes orelles?
Seāns fan un xic mĆ©s grans quan ens fem velles.
I els ulls que semblen grossos com taronges?
Cal que tāhi posis aigua amb les esponges.
I aquestes mans tan brutes i anormals?
He hagut de fer neteja dels vitralls.
Ai avia, dāon has tret aquest abric?
Que aquesta pell no la tƩ ni el mes ric!
No creguis que et pots fer passar per tonta.
Ja saps ben bƩ com continua el conte
Has de dir: āPro quina boca tens!
si fins i tot et puc comptar les dents!ā
La Caputxeta no està per històries
i de dins el cistell treu les pistoles
apunta amb alegria al llop al cap
i āpam-, es queda a terra com un nyap!
Al cap de poc veig a la Caputxeta,
A dalt un arbre com una enxaneta,
Amb un abric de llop ben elegant,
(dāun llop que es va voler omplir bĆ© el pap)
CONTE ORIGINAL: ROALD DAHL
ADAPTACIĆ DE LA TRADUCCIĆ DE MIGUEL AZAOLAĀ
M'agrada S'estĆ carregant...
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.