“A veces el corazón…”

Aquesta és la primera entrada en prosa del meu blog, però de ben segur sigui la que més musicalitat, poètica i retòrica tingui. Crec que no calen presentacions, ni preàmbuls. Qui ha conegut a l’Efrem García Salinas sap que les seves interpretacions, les seves obres, els seus projectes tenen veu pròpia.

Avui, en motiu del concert/homenatge que es fa a l’Espai BES, per primera vegada s’interpretarà una de les peces del cicle de cançons A veces el corazón… cicle de cançons sobre poemes de Dani Espresate op. 18, composta per l’Efrem.

Aquest és el meu petit reconeixement a la seva implicació en una bonica aposta. Gràcies Efrem per posar música a les meves paraules, partitura als meus versos i notes al meu silenci. A veces el corazón puede leer versos vacíos.

Podeu veure les partitures aquí.

homenatge

HOLA, MATÍ

JA A LA VENDA!

Captura de pantalla 2019-09-22 a las 23.49.54

Autora: Mar Benegas
Il·lustradora: Neus Caamaño
Traductor: Dani Espresate Romero
Editorial: A Buen Paso
Pàgines: 22
Any d’edició: 2019

ISBN: 9788417555191

Cada dia és una aventura i, sent nadó, tot és nou. Dir “Hola” al gat, al piano, jugar amb la tortuga. Saludar els núvols o una amiga. Explorar, mirar, tocar… Així passen les hores i, en anar al llit, saludes els somnis dient “Bona nit”. Un llibre que, jugant amb les formes de salutacions “hola” i “adeu”, proposa un recorregut al voltant del dia, dels objectes, moments i persones que envolten el nadó en els seus primers passos per a descobrir-se a sí mateix i a aquest món que habita. Les paraules de Mar Benegas donen vida una melodia ritmada per la rima i el vers; les imatges de la Neus Caamaño estan plenes de vida i juguen amb els colors i la forma de les coses.

Categoria: 0 a 3 anys.

Veure’s fora del lloc

Veure’s fora del lloc
per mirar-nos amb calma.
Veure’s a un altre lloc,
trepitjar altres camins.
Veure que si ens mirem
ens veiem com a casa.
Veure’t, com si mirar
fos un verb transparent.

Esta mañana, verano

Esta mañana, verano.
En noche oscura, lunera.
Y cada otoño, mi madre,
muda sus hojas, entera.

Y así respira en invierno.
Y muda también mi abuela.

Y mis pies pisan -conscientes-
las hojas que sueltan ellas.