COLIBRÍ

Susurrando lengua fuera

lo que el viento dejó allí,

sin cadenas, colibrí,

ciento en mano va que vuela.

Vuela raso y deja estela,

bebe el néctar sin saciar,

vuelve anidando el lugar

y celestea en la arena.

Pequeño, revolotea,

y remójate en el mar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s