Santa Cecília 2016

Acordió de botó i camisa.

Ahir duia una trompa,

avui la batuta.

 

Surto al carrer i no hi ha ningú,

només un silenci de blanca.

 

A bufades se’m travessa una flauta

i en sols una fusa se’m posa a la contra un baix.

I jo, sense armadura, sincopant.

 

No em faig un sac de gemecs,

ni alço el to com un orgue,

em quedo sostingut a l’aire.

 

[compàs d’espera]

 

Becaire.

 

De sobte

avanço en un allegro.

I una ocarina

vola pel cel.

 

Enfilo les escales pentatòniques del final del carrer

i un cop a dalt, simplement, escolto el silenci.

 

Doble barra final

i aplaudiments.

 

Fotografia de Berta Sagristà