Endevinacontes: Poemari? Àlbum il·lustrat? Llibre-joc?

La invitació a la lectura

La forma apaïsada d’aquest llibre convida a passar les pàgines lentament, a llegir els poemes (en principi, enigmes) i mirar d’endevinar de quin conte es tracta. Si no ho encertem, llavors podem mirar la part de sota i allà una il·lustració ens mostra mesclades dues històries, una de les quals és la que busquem.
És força enginyós i els poemes estan ben rimats (la traducció al català d’en Dani Espresate està molt aconseguida, gens forçada) oferint-nos pistes que ens ajuden a recordar els contes.
Per exemple, si llegim:

L’àvia avui està peluda
Té una fam que és atroç,
Les orelles punxegudes
I una mirada feroç…

Ja sabem quin conte és, oi? Si encara dubtem, mirem la imatge i segur que ho sabrem.

Són trenta-dos contes coneguts, repartits en setze làmines. Al final hi ha vuit propostes de treball per continuar jugant, llegint i escrivint.

Un bon llibre per a cicle…

View original post 164 more words

El temps va lent


Plou,

un cargol surt,

Xop,

l’ arbre és mut.

Sec,

el terra és ferm.

Prat,

sota els estels.

Nit,

cuques de llum.

Fred,

glaciars de fum.

Sol,

banya cargol.

 

Sec, 

puja pel tronc.

 

Veig…

–  Xsssttt!

un cargolí.

– Dorm,
descansa aquí.

Tirallonga de monosíl·labs |

Captura de pantalla 2017-12-04 a las 18.15.50

I jo, què vull?

Jo,

Un poc de gel,

i un xic de glaç.

Un molt bon ren,

no tant de vent,

ser molt bon jan.

Ser un dels tres mags,

rei del meu món,

no fer cap mal.

Ho faig tot bé

quan ho veig clar,

a la nit vull

la son             dels qui se’n van.

I què no vull?

No vull cap bram,

ni cap cop sec,

no vull ser brut,

ni cap crit fort,

ni cap més mot

dels que fan mal.

I jo, què vull?

Jo,

Ser jo, amb tu.

A mi em val.

-ei, si pot ser-

 

Som el que som

Al Jaume i a la Júlia, a la Júlia i al Jaume.

Som el que som, circumstàncies,
som el que ens fem cada dia,
som el reflex en els altres,
som en els fruits de la vida.

Som els instants de qui ens cuida,
som la innocència passada,
som aquell nen que ens recorda,
som la joguina oblidada.

Som les olors que ens transporten,
som els amics que ens abracen,
som el record d’un sol segle,
som en l’oblit de molts altres.

Som el camí, som la pedra,
som en el riu que es renova,
som en la fam de la guerra,
som una part de la història.

Som l’aventura vençuda,
som la paraula llançada,
som memòria sota terra,
som el que el dia ens depara.

Sou el futur, sou la vida,
sou un regal per vosaltres,
sou els fragments de l’estima,
sou el que sou:
no sou altres.

La lluna

De Mar García Ortiz, 7 anys.

La lluna és molt bonica,

tan bonica

que m’agradaria fer-li un petó.

Quan la miro

no hi arribo.

Jo, agafaria una escala

per dir-li coses boniques

com, per exemple, cantar-li una cançó.

I que sàpiga que sempre serà dins meu.

 

IMG_20170323_161544134.jpg