CAMPANADES

Dong               amb les dotze campanades

Dong               a aquest any diem adeu

Dong               amb raïm, amb abraçades

Dong               i com sempre, sense neu.

Dong               Aquest any serà una festa

Dong               no vull tenir molts encàrrecs

Dong               que fer deures em molesta

Dong               o anireu a fregir espàrrecs!

Dong               Aquest any nou volem riure

Dong               ple de colors i de llums:

Dong               amb aquesta poesia

Dong               celebrem que el passem junts!

EL COLOR DEL NADAL


Busco…

un color especial

per aquest Nadal.

Un Nadal ben blau

amb un vent molt suau.


Un Nadal verd clar

per poder jugar.


Un Nadal turquesa

enorme sorpresa!


Un Nadal de roig

per fer molt el boig.


Un Nadal magenta

per estar contenta.


Un Nadal marró

fer cagar el tió.


El color que busco

és el transparent

per pintar aquests dies

amb la meva gent.

Agenda 2030

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 – mitjançant la resolució “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”- amb l’objectiu d’estimular l’acció en 5 esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat.

Aquesta resolució fa una crida a desenvolupar respostes nacionals ambicioses per implementar l’Agenda 2030. És per aquest motiu que el Govern de Catalunya, en el Pla de Govern per a la XI legislatura, va assumir el compromís d’elaborar un pla nacional que assegurés l’aplicació de l’Agenda 2030 al nostre país.

L’Agenda conté 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites associades a assolir en l’horitzó de l’any 2030 sota el lema “no deixar ningú enrere”.

He escrit aquests haikus per a L’Agenda Sarrià 2030, premiada per l’Ajuntament de Barcelona.


La humanitat

no pot viure al dessota

ni a la deriva.


Totes les boques

s’han d’omplir de paraules

per no dir fam.


Que la durada

de cap vida no sigui

breu ni mancada.


escola i vida:

dues llars on hi habita

l’aprenentatge.


Entre persones

d’un món igualitari:

cap diferència.


aire de dèria

un mut estany em torna

emmirallada.


Tota energia

que es crea i ens transforma

estableix vincles.



Que el creixement

obri camins que portin

a futuribles.


Ponts que connecten:

creem punts de trobada,

fem biblioteques.


Cor que recolza

la feblesa aliena:

doble batec.


Espai orgànic

simbiosi amb la natura,

l’estimat barri.


La mida justa

del temps i de les coses

és suficient.


Llançar la pedra

aquí, allà l’onada.

La mà és nostra.


Un entorn líquid

on fer una casa blava 

per submergir-se.


Llum entre fulles.

El tronc si no fa ombra

tampoc no arrela.


Accions comunes:

no deixar ningú enrere

ni a la intempèrie.


Som mar comuna.

Perill si tens la xarxa:

ets tots els peixos

Dia Mundial de la Poesia

Avui, dia poètic, més que mai
caldrà reivindicar la poesia,
prò no només avui, el dia a dia
és clau per fer del vers moment, espai.

Per què? Diran alguns amb suspicàcia
si amb sort la poesia és afluent
o raig o doll o gota en got absent
i mai serà un indret per l’abundància.

Si només en un vers hi brolla el cert,
el dol, l’ombra, la pau, mai la mentida,
i el vers pot germinar arrel de vida
pot donar fruits en un terreny inert

i pots emmirallar-te en el poema,
en aquell mot que just no és escrit,
però que en el poema has llegit,
l’espai en blanc et diu, sense fonema.

Per què? Algú insisteix amb la pregunta,
si jo la poesia no l’entenc.
Tu avança, a poc a poc, i ves pel brenc,
la brúixola del vers mai no ens apunta

i més que comprensió és experiència,
els límits són per dir nous horitzons
on perdre’s, veu i vers entre els racons,
trobar nou punt de fuga en la vivència.

I com? Nova qüestió. Algú carbura.
Pots regalar poemes pel missatge,
dels versos en faran bon equipatge
i el cor serà embolcall de la cultura.

Cultura de la cura entre persones
per dir, reivindicar i donar lloc
—si us plau, que quedi ben gravat a foc—
el ver poema vibra i crea ones.

Cal doncs, apropar versos, fer drecera,
parlar-ne, compartir, del vers fer llaç,
en moments de dolor t’obrirà pas:
el vers és com la vida, mai espera.

Poema publicat al Diari de Rosa Sensat

Il·lustració de Virginia Donoso

MENÚ DE NADAL (PER MENJAR COM CAL)

De primer: ventada,
gelat i aire fred.
De segon: gebrada,
molsa i un avet.

De postres un dia
amb la gent que vull.
De beure: alegria
i molt aldarull.

A la taula un àpat
de menú ideal:
Pots venir, afanya’t!
i molt bon Nadal!

Haikú 11

Pretext magnífic
per tocar fons, reflex
del curt haikú.

(Recomanació literària en forma de haikú)

92734358_10158106233847486_4411089051176665088_o

HAIKÚ 10

Que no t’enterrin:

quan et corquen la vida

fecunda el crit.

HAIKÚ 6

Calma senzilla

i homes devorant terra.

Inabastable.

HAIKÚ 5

Torn i retorna

acabo per l’inici

i, just, m’enfango.

HAIKÚ 4

Llum entre fulles

escletxant maduresa

del camp estèril.

HAIKÚ 3

aire de dèria*

un mut estany em torna

emmirallada.

* palíndrom

HAIKÚ 2

Parpella borda

que dorms tocant la terra

avui m’arreles.

 

HAIKÚ 1

P  è  t  a  l  s  i lletres

vaig a llegir a la cova

que és Sant Jordi.

Tirallonga de monosíl·labs |

Captura de pantalla 2017-12-04 a las 18.15.50

I jo, què vull?

Jo,

Un poc de gel,

i un xic de glaç.

Un molt bon ren,

no tant de vent,

ser molt bon jan.

Ser un dels tres mags,

rei del meu món,

no fer cap mal.

Ho faig tot bé

quan ho veig clar,

a la nit vull

la son             dels qui se’n van.

I què no vull?

No vull cap bram,

ni cap cop sec,

no vull ser brut,

ni cap crit fort,

ni cap més mot

dels que fan mal.

I jo, què vull?

Jo,

Ser jo, amb tu.

A mi em val.

-ei, si pot ser-

 

La millor de les nadales

El més bonic dels pessebres

no té molsa, ni cap bou,

me’l construeixo jo sol

des de gener fins desembre.

El més verd i alt dels arbres

no creix al costat del foc,

és aquell que viu al bosc

on anem junts de vacances.

La més gran de les estrelles

no té perquè ser fugaç,

simplement t’agafa el braç

quan ets sents com un titella.

La millor de les nadales

és la que sento a la nit

quan el camp està florit

o quan nedo a aigües salades.

El més bonic dels pessebres,

el més verd i alt dels arbres,

la més gran de les estrelles,

la millor de les nadales.

PARTITURA INACABADA

Santa Cecília 2016

Acordió de botó i camisa.

Ahir duia una trompa,

avui la batuta.

 

Surto al carrer i no hi ha ningú,

només un silenci de blanca.

 

A bufades se’m travessa una flauta

i en sols una fusa se’m posa a la contra un baix.

I jo, sense armadura, sincopant.

 

No em faig un sac de gemecs,

ni alço el to com un orgue,

em quedo sostingut a l’aire.

 

[compàs d’espera]

 

Becaire.

 

De sobte

avanço en un allegro.

I una ocarina

vola pel cel.

 

Enfilo les escales pentatòniques del final del carrer

i un cop a dalt, simplement, escolto el silenci.

 

Doble barra final

i aplaudiments.

 

img-20150901-wa0001

Fotografia de Berta Sagristà

 

Blanc discontinu a l’asfalt

Ven conmigo a dar un paseo por el parque,
porque tengo más cuentos que contarte
que García Márquez.
Calle 13.

Amb el vent llisquen les penes,
blanc discontinu a l’asfalt,
de Mallorca al pic més alt
s’entarongen ses estrelles.

S’endormisquen les auledes,
es besen arran l’acot,
sols els queda un lloc remot
on aparcar la rutina.

Divendres toquen botzina:
ruta curta amb la roulotte.

img_20161113_201636

Si entreplou tota l’estona

Escolta un cd antic,

escriu versos que t’agraden,

menja pastes ensucrades

o gaudeix d’un llibre al llit.

Oh quin vespre. Oh, quin delit!

Poder no fotre ni l’ou.

Dins a casa res es mou,

no envejo cap vida agresta:

Tanca bé avui la finestra

i fes vida avui que plou.

ESCRIVINT

Si de sobte t’has clavat

en allò que vols escriure,

no ploris, posa’t a riure,

que no estàs pas acabat.

Si de sobte se t’acut

alguna rima brillant,

ja la pots anar apuntant:

no s’escapi per la testa,

ni et voli per la finestra

la dècima delirant.

LLETRA A LLETRA

I

si

llis

mots

curts:

ignoro.

Inconec

paraules.

Insensata

Ignorància,

confortable

subsistència.

I

si

fai

text

llarg

potser

sobrava

escriure.

Finalitzo

simplement

rubricant-ho.

Nota: exercici d’escriptura. Cada vers està format per una única paraula. El nombre del vers és igual al nombre de lletres de la paraula. Ex. el vers 8 conté una paraula de 8 lletres.

Decàleg. Com no llegir un poema.

De Mar Benegas.

  1. Al poema no li agrada que l’interroguin abans de llegir-lo. És tan agradable deixar-se portar!
  1. Al poema no li agrada el no l’entenc. Que potser intentem entendre la immensitat del mar?
  1. Al poema no li agrada que el llegim com si fos la llista de la compra. El poema vol que el llegim acompanyat amb la veu: seriosos com sopranos o divertits com si diguéssim un embarbussament. Cadascú te una manera de llegir-lo, per convertir-lo en un millor poema.
  1. Al poema no li agrada que el llegeixin en públic sense vestir-se adequadament. Si assagem una mica abans de llegir-lo la nostra veu farà créixer el poema.
  1. Al poema no li agrada quedar-se al llibre. Li agrada sortir-ne: que el cantin, que el recitin, que el recordin.
  1. Al poema no li agrada que no el diguin per seu nom. Si un poema ens ha entusiasmat possiblement n’hi haurà d’altres, del mateix autor o estil que també ens apassionin. Podem buscar i trobar altres tresors.
  1. Al poema no li agrada l’avorriment. Li agraden les disfresses, els jocs i el teatre.
  1. Al poema no li agrada qualsevol lector. A aquest poema en concret li agradarem nosaltres. Perquè cada poema té els seus lectors, especials i únics. Serà ell qui ens faci l’ullet i ens farà vibrar.
  1. Al poema no li agrada que no tinguin en compte a qui va dirigit. Si volem compartir un poema amb algú especial hem d’escollir-lo amb molt d’afecte, com si es tractés d’un regal.
  2. Al poema no li agrada ser lluny dels infants, li agrada ser llegit de prop, que l’escoltin, que el recitin, que es sorprenguin. I als infants els agrada la poesia. Comproveu-ho i veureu com no us menteixo…

 

Traducció de Dani Espresate del decàleg inclòs en el llibre “44 poemas para leer con niños”, una selecció de Mar Benegas.

EL MEU BARRI

És quan dormo que hi veig clar,

vaig llegir en algun llibre.

Ell mateix recità:

visc al cor d’una petxina.

Doncs perdoni que li digui

que al barri no hi ha mar,

tot i que a la bandera

en surt una de gran.

Des de que sóc infant

al mateix lloc jo visc,

excepte un parell d’anys

que vaig viure a Madrid.

Allà vivia el pare

i als meus catorze anys

vaig anar a ballar chotis

i a estudiar amb molt d’afany.

Passada aquesta estada,

que no recordarem,

(no perquè jo no vulgui,

és perquè no hi ha temps)

desvia tot el tema

-i no te cap raó-

ja que haig de fer un poema

del barri on visc jo.

Tornem doncs al meu barri,

aquell tranquil, plaent,

on un dissabte al vespre

pots trobar-te uns quants nens

que juguen a la plaça,

que juguen a futbol

i entre dues papereres

va un nen i crida: Gol!

Mentre algunes famílies

s’ho miren des del bar:

unes prenen cervesa,

altres mengen croissant.

Tocant la bella plaça,

puja el Carrer Major,

Que va des de l’església

fins a la Plaça Artós.

A dalt els que fan missa,

a baix pillen uns pets…

Disculpi Déu, pro penso,

que jo baixo a l’infern.

Baixant trobo la iaia,

em diu: “Nen, fés Bondat”

I després a la mare:

“No has vingut a dinar!”

El pare truca al mòbil:

“Pots passar per aquí?”

Collons, en aquest barri

no pots estar tranquil!

La peixatera creua

i em mira de reüll

i diu a la botiga:

“a aquest li falta un bull”.

Li arriba a la fornera,

li arriba al quiosquer,

a la farmàcia diuen

que em prengui no se què.

De places, hi ha infinites,

de tot tipus i més:

La Plaça del meu barri,

la Plaça del Roser,

la Plaça Artós i Sant Vi

i la dels Caputxins,

allà on es reuniren

a l’any seixanta-sis.

Carrers estrets i macos,

carrerons amb encís,

passejos, portals, patis

i parcs per mig dormir.

Si vols sortir de festa,

estarem molt contents:

Una “Chicago” al Monte

i copa al Sotavent.

I també, unes braves

et podem oferir:

Al Bar Tomàs les cuinen

per a llepar-s’hi els dits.

Si vols croissants, pastissos,

a la Foix pots comprar,

Allà on digué el poeta:

quan dormo que ho veig clar.

Sarrià és el meu barri,

en el que jo he nascut,

Si vols fer un volt apropa’t:

hi seràs benvingut!

EDUCAR NO ÉS FÀCIL…

Educar no és fàcil.
Docents i famílies
Units fem la força:
Comprensió i estima.
Abracem idees
Construïm el món
Infants que somriuen
Obren horitzons.

Partícips dels temps,
Un temps fosc i negre,
Bones intencions
Lapiden les penes.
Infant, tu que creixes,
Cada dia més,
Avui t’acompanyo;

I demà em sostens.

Darrera els polítics
Estem les persones:

Quantes bones obres
Udolen al vent?
Amb educació
L’Univers nem fent.
Infants i famílies,
Tot es pot somiar 
Aquella utopia:
Torna a caminar.

RES A LLEGIR

How could you forget your yellow bird?

Bright Eyes

 

T’escriuré,

Quan la mitjanit s’ompli de rosada

quan el mar no sigui sols mot femení

quan obrin els  parcs sempre a s’horabaixa

i els mussols vigilin el bosc al matí.

Quan els accents siguin tònics i barítons

Quan em begui ràpid d’un glop tot el vi

Quan no corri pas aire als passadissos

i no surti Hitchcock a cap dels seus films.

Si el papiroflèxic ocell bat les ales

Si les molses moren en un terra humit

Si trobo perdudes les claus dels de casa

si blindem contractes amb mots a desdir.

T’escric una carta

– sense res a dir –

de Lansbury sona

Tu i Bobby McGee”.

Sembla que arriba la primavera

Sembla que arriba la primavera,

pintant els arbres d’un verd florenc,

la molsa dorm prop la ribera,

l’aigua i l’escuma juguen de nit,

com dos bailets.

El sol creixent minva a la prada,

la fullareda trenca el so nu

el vent, carícia de la vesprada,

xopa la lluna, dalt el cel puja,

al firmament.

A una caseta, fusta revessa,

dorm un xiquet androminat,

somiatruites, el sol grogueja,

per la finestra entren els somnis,

les pors se’n van.

Baix les estrelles veu les onades,

màgica platja sembla olorar,

una balandra juga a mullar-se

mentre el xic juga a no despertar,

per mai marxar.

El balandrito. J. Sorolla (1909).

A l’Eva Tamblesales

Un plec de més

que no és pas dur

ni a l’inrevés

serà mà (dur).

Faig un gran solc

encar hilant,

tot nu, llavors

no creix, minvant.

Fil – a més prim –

a cor dona a la plaça,

“vinc a”, no hi és, feu un crit

que “mar, xoca, pala, bassa”.

Mica en mica ens nem planyent

sens guarir-nos a deshora

poc a poc, i ferm, amb ment:

Val, anciana, dorm la sorra.

Poema atraVERSat

Si invento mars de paraules

m’ofego en el més profund:

faig deu versos i ni un punt,

rimo telèfons amb vaques.

Escric amb idees vagues

sentiments contradictoris

que poden semblar irrisoris.

Ja que no estan prou lligats

i un cop ja els tinc acabats

el poema se’n va en orris.

Ateneu al cabdelló

L’andana plena de gent,

el tren

no hi és a la seva via.

Arriba…

una noia: Déu vos guard!

-més tard-

el tren se m’haurà escapat! 

Pensa abocar-se a la via

quan sent per megafonia:

el tren arriba més tard

nit, matí, i tarda en blanc.

Els dos llavis es freguen,
ulls incrèduls, parlant.

Són les vuit,
tu t’aixeques,
m’aixeco,

potser has de marxar.

Després sento, oloren
els meus llençols a carn.

la nit lenta,
passada,
em recorda,

potser no hi ets demà.

Anys més tard,
ets encara, arraulida al sofà.

la petita
que plora
i s’enfada

dormirà fins demà,
(si troba abans el peluix per poder-lo abraçar).

Ja tranquil·la,
formosa,
i tendra,

busca núvols de sal.

Vol VY8318 (Àmsterdam – Barcelona)

Descansant

         Al meu pare, nascut el 25 d’agost de 1959.

Si t’eleves de les terres

al bell mig del setè cel,

Si tocant l’arpa clareja

Si el sol va cap a ponent.

Veus els núvols com es mouen?

mira com llisquen pel vent

mira quantes bones obres

però què petits ens fem.

I si vas a sota terra

a les brases de l’infern,

els dimonis no existeixen

no pateixis, s’hi està bé.

Mentrestant cal conformar-se

amb viure i morir vell,

veure la vida com passa,

sobreviure constantment.

Busca estones de silenci,

fes l’amor rera els fanals,

torna a trucar quan et pengin,

escolta un disc dels de abans.

Planta un arbre si tens terres

fes un fill amb un amant

escriu llibres sense idees

si ho fas bé potser et fan Sant.

Quan no hi siguis, acomiada’t,

saluda els teus professors,

digues hola a la mare

i que et faci uns macarrons.

Xapoteja a la banyera,

fes-ho tot per últim cop

com si mai fos la darrera,

de tu tindré un bon record.

Tanca els ulls, resto a l’espera

que dormis entre aquests mots,

ja bufo per tu l’espelma,

apagant-se com la mort.

Versió lliure de “Le cours du temps” – Yves Duteil

25 d’agost de 2013.

Festes de Gràcia 2013

Gent de totes bandes

entre les corrents

d’un carrer de Gràcia,

van amb pas molt ferm.

Veus carrers a l’aire,

avis passejant,

braços que bressolen

els petits infants.

Lloques i gallines,

ovelles dormint,

serps i serpentines,

un blau fons marí.

Totxos fets de sucre,

ocells assassins,

mira, la Mafalda

amb els seus amics.

Llibres, lletra, impremta,

el meu nom escrit,

dimensió aliena,

un drac a la nit.

Vola, el temps passa,

mans reivindicant,

Venècia entre aigües,

dinosaures grans.

I com es bressolen

infants somicant

mentre els seus pares

dormen passejant.

Les places es buiden,

silenci al carrer,

la claror del dia

fa dormir al jovent.

Veus carrers a l’aire,

avis passejant,

braços que bressolen

els petits infants.

Patatetes vora el mar

Entre pedres sinuoses,
Enmig platges en desús,
Una onada ens cavalca,
Entre llits d’un bressol mut.

Patetetes vora el mar*.

Tres pòstumes abraçades,
Com bressoles les cançons?
Una llarga nit a taula,
Un Taller de Cuina, sols.

En passejos verd turquesa,
Enmig roses, veig pinassa,
Una pedra ens pentina,
Fins a l’ombra d’una bassa.

Patatetes vora el mar.

De somriures pedagògics,
mentre van el nens cabuts

fent dels seus jocs els més lògics,
Parlem descosint embuts.

Patatetes vora el mar.

Acarona la petxina

a una alga militant,

les estrelles se la miren

mentre el sol es va amagant.

Patatetes vora el mar.

Fem dels clàxons serpentines.
Els sorolls entre els fanals.
Creuen dos trens per la via,
I no es freguen, i se’n van.

Patatetes
ja no en queden

per menjar-nos a la mar.

Patatetes vora el mar.

* Vers adaptat de la poesia Vinyes verdes vora el mar de Josep Maria de Segarra.

IE COSTA I LLOBERA

De cop,

tot d’una

ja és aquí:

l’estiu arriba,

el curs s’acaba

sembla mentida

que ara recordi

el primer dia,

com el d’ahir.


Al setembre vaig arribar, 

amb incertesa 

pel què faria, 

per què l’escola

la coneixia,

de referència 

pel meu germà.


I de cop, 

a Cicle Mitjà 

em van posar: 

a tercer 

a fer català.


A una classe, la Marta 

tot el dia a l’escola, 

mentre jo i la Romina

ens tornem a tothora:

ella venia als matins, 

jo apareixia a les tardes,

i si volem programar? 

les passaríem molt magres. 


Paral·lel a la piscina 

penjant arxius a internet, 

una estona al passadís 

i alguns whatsapp ben tardet. 


Que si preparem poesies,

que si t’envio el dictat

fem projecte dels planetes?

ho parlem demà passat

que no hi ha temps,

que no ens veiem

ja ho faig més tard. 


Però…

(com be diu sempre la Marta)

passa allò típic que…

ens explica alguna cosa,

i la Romina ho ha oblidat

“nena! això ho vaig dir fa estona.

i el Dani ni s’ha enterat.


Marta tens el full de les sortides?

pots dir-me quan fem reunió?

ostres, jo no ho recordava.

Sort d’ella, que si no…


I així,

dia a dia,

ha anat el curs a tercer

polint coses,

amb ganes i esma,

i treballant de valent, 

que tot i no veure’ns gaire

ens en hem sortit prou bé.


Que el cicle

(tot es digui)

ha estat allà per tot

ajudant-nos,

recolzant-nos

i portant sempre el timó.


Que tot i les nostres cosetes,

els informes,

les graelles, 

les xerrades 

i reunions,

hem sabut gestionar bé,les diferents opinions.


Per això volia agrair-vos

l’acollida d’aquest curs

que ha estat un curs difícil, 

prò que he estat molt a gust. 


Agrair a la Romina 

tot el què m’ha ensenyat

que ha posat molta energia, 

en tirar el curs endavant. 


Que tot i no ser-hi a les tardes

li ha dedicat moltes hores, 

en comptes d’estar amb la Laia

compartint amb ella estones. 


Per les hores invertides,

les trucades a destemps,

per la quedada en diumenge

i per tot el què hem après.


Per ensenyar-me…

que les pilotes no es xuten,

que les de plàstic tampoc

que aquestes magnífiques tardes

no les gaudiré enlloc.


A la Marta,

per l’ajuda,

la paciència i la il·lusió

per mostrar-me l’experiència 

de tants anys de professió.


Desitjo que tinguis sort,

a la teva nova escola,

i que ha estat un gran plaer

creuar-me amb tu:

No han estat 25 anys,

però ha estat una bona estona.


Per acabar,

donar les gràcies

per aquest curs,

per aquest any

per ser una gran escola

que recordaré de bon grat,

i per treure’m un somriure, 

cada matí, 

cada tarda,

i cada dia d’aquest any.


Que tot i fer un terç… 

ha estat genial!

Escola Àgora, Comiat de 6è

Avui sisè

ho diré clar,

S’acaba el curs

Ja heu acabat.

Ha arribat el dia

Tant esperat,

No cal estar tristos

Malgrat el comiat.

Molts moment màgics

Junts heu viscut:

Amb sorra al pati,

Llençant-vos iogurts,

Compartint joguines,

Pintant amb les mans

Fent trenets llarguíssims

i algun moc penjant.

Quin fàstic

Què tendre,

Us aneu fent grans.

La gran majoria,

Vau arribar tard,

Però sembla mentida

Com us veu integrar.

Heu compartit

Molts moments d’estudi,

D’anglès i dictats

Problemes de mates,

I cròniques…

Espectaculars!

Recordeu amb molta esma,

El que heu d’utilitzar:

Els accents,

bona lletra,

Connectors,

punts i apart,

Rellegir,

pensar,

I escriure algun text

Encara que sigui

Molt de tant en tant.

Amb les mates,

Fer problemes,

Llegir dos cops l’enunciat,

Que a vegades dividim,

Quan hem de multiplicar!

Cal ser persones atentes

A poc a poc.

Pam a pam.

I com això,

Altres coses:

els projectes

magnífics!

els tallers,

tots uns cracs!

Tot i que a tallers de mates

Sempre hi ha algun despistat

Que si pujo…

Que si baixo,

Que no se a quin grup vaig!

Amb el Dani?

Amb la Míriam?

Però l’Ana, on està?

Ai… que a vegades

Ens quedem molt empanats!

Però per sort,

O desgracia,

Tot això s’ha acabat,

Ara a aquestes alçades,

Només us queda marxar

Acomiadar aquesta escola,

On heu estat aquests anys!

Cal agraïr a l’Antònia,

Tot el que va fer a l’inici,

La vostra mestra i tutora

Molt dedicada a l’ofici.

Ja sabeu: és jubilada,

Gaudint del seu temps però ajudant

Que ella ha llençat algun cable

Que a tots, a mí i a vosaltres

Des de sempre ens ha ajudat.

I pel vostre dia a dia

Avui sou excepcionals

nens i nenes plens de vida

magnífics, macos

i cada dia molt més grans.

I ara, us toca a vosaltres,

Fer un petit pas de gegant,

D’un en un,

Anant per ordre,

Per aquí anireu passant…


(*)

I només queda per dir-vos,

Que sisè ha aconseguit

Ser aquella magnífica pinya

Que semblava no existir

I que creix, dia a dia

i, esperem,

que no es perdi en l’oblit.

Que n’estem molt orgullosos

de la classe que hem tingut

que sou, segur, la millor classe

que fins ara he conegut!

El temps passa,

El temps vola,

Però l’escola no es mourà

Així, que “quasi ex-alumnes”

Recordeu on està,

Una de les millors escoles

Que a Barcelona hi ha.

Si necessiteu qualsevol cosa,

Només per la porta heu d’entrar.

I us rebrem tots plens de joia,

Somrient i encantats

De veure-us com dia a dia

Us aneu fent molt més grans.

Fins aquí.

I fins una altra.

Això no és (espero) un comiat

És un, “fins ara”

Un “a reveure,”

I us dic això de bon grat:

A tots i a totes,

Moltes gràcies

per ser com sou,

per ser genials.

I per treure’m un somriure

Cada matí,

cada tarda,

i cada dia d’aquest any.

 

* (part individual de cada alumne)

La HANAN

(que avui no hi és)

A vegades és tossuda,

però una nena riallera

Molt simpàtica amb la gent.

Escriu bé,

És sensible

I llegeix de tot

I més.

Esperem que allà on vagi,

Et vagi d’allò més bé.

Que podria dir del DRISS…

Que posa pau on es troba

I és bon amic de tothom,

Que quan li costa s’esforça

I té enorme el seu cor.

És simpàtic,

riu amb força

I posa cap constantment

Que és bon nano i és magnífic

Recorda’ns a tots l’any vinent.

El SERGIO.

Ai, el Sergio…

Que no sap allò que té,

No es gens tonto,

Però amb  la mandra

A vegades perd el temps.

Si a classe està atent

tot ho pilla

És sorprenent!

Així que Sergio,

Ja ho saps:

Cal esforç,

Que el cap,

El tens

Allà on cal.
L’ AARON és un nen simpàtic,

Entremaliat, però educat,

Molt sensible,

Atent, magnífic,

que quan vol s’esforça tant…

Tot el que vulguis pots fer-ho,

Només t’ho has de proposar!

MERITXELL

La Meritxell, responsable,

Endreçada, ella va fent,

Cal que amb tot s’esforci,

I faci el màxim,

que ho pot fer.

És molt llesta,

Bona nena,

Molt sensible i insistent,

Bona amiga, molt tranquil·la,

bona companya amb la gent.

És una persona exquisita

Que a tots i totes sorprens.

Té una sensibilitat immensa,

Que molts ja voldrien tenir

Cuida’t molt, ets estupenda,

I no deixis de llegir.

El JAVIER és molt bon nano

I bastant intel·ligent,

Que quan cal ell sempre ajuda,

amb ganes i de valent.

És capaç d’aportar al grup,

el que calgui i ho fa bé

amb l’ordinador és magnífic,

fa unes coses sorprenents.

L’ ALEX és bona persona

Juganer i despistat,

Que quan vol fa bé la feina

Escriu bé i fa el que cal.

Que aquest curs

(qui anava a dir-ho)

Tot allò que ha avançat,

A escriure, amb les mates

I a llegir vocalitzant.

Volia Àlex, desitjar-te

Moltíssima felicitat.

El JAVI amb insistència

També força ha millorat

Li posa ganes,

Té molta empenta,

I ganes de col·laborar:

En fer això…

en ajudar…

I amb esforç pot arribar

A fer moltes coses grans.

Cal esforçar-se

Això, ja ho saps!

La JAVIERA,

Ai… la Javiera

Tant llesta que és,

i prou que ho sap,

que a vegades

no fa ni un terç del que ella val.

Així que noieta,

ja saps el què et toca

Que de capacitats

i intel·ligència,

Te’n sobra.

A part d’això,

volia dir que ets molt divertida,

Que fas unes bromes

Amb doble sentit,

Que a tots ens fas riure

I és molt agraït!

La VALENTINA

Que avui tampoc hi és

Va marxar fa dies

Lluny, al seu país.

Era molt bona nena,

Ajudava a tothom,

Treia molt bones notes

I feia, sempre, de tot.

Esperem que vosaltres

De tant en tant l’ escriviu,

Mantenir el contacte

seria molt positiu.

L’ ETER, simpàtica,

És cínica i té humor,

Té una preciosa rialla

I vol un ascensor.

Doncs saps què?

L’any vinent posen dos!

Que és broma.

“Que da palo!”

Que no hi cap,

que no hi ha lloc.

Ara en serio,

Sense bromes,

De tu volia remarcar

La immensa vitalitat

que ens transmets a tots plegats.

Que sempre mira pels altres,

I que es preocupa de tots.

que siguis molt feliç

“Gamarjobat”

i molta sort!

Nico paco,

Nico paco,

Movidito,

i molt inquiet,

que és incapaç a la cadira,

quedar-se ni un minut quiet!

Cal calmar-se,

Pensar, escriure,

I pensar com ho diré,

Que a vegades corres massa,

Però tu ho pots fer re-bé.

Dir-te que ha estat magnífic,

Tenir-te un curs,

tot sencer,

Que coneixer un nen com tu

Ha estat, per mi, un gran plaer.

La LORENA

És responsable

Molt madura, intel·ligent

Que cal que aprofiti al màxim

Les mil capacitats que té.

Que tot i marxar lluny,

Recordi,

Tots els bons amics que té

Que segueixi fent més fotos

I que li vagi tot bé.

Que ens recordi,

Molt de temps.

GEMMA,

Nena guapa i riallera,

I un xic desendreçada,

Ai, a l’inici de curs,

Com erets de despistada!

Però amb bona voluntat

Es millora dia a dia

Fas sempre les feines,

I transmets molta alegria.

Molt sincerament ho penso

Pots sentir-te orgullosa,

Sobretot per ser com ets:

una bona

i gran persona.

MONTSE

L’altra pinya,

“estupendo”,

Que sembla venir de família,

Això d’esforçar-se amb “esmero”

Que cal seguir com fins ara,

Sense perdre molt el cap,

Que ets capaç d’aconseguir

Fer tot allò que tu vulguis

Si tu proposes molt vals

Això mai ho dubtis!.

El JAHIR,

noi molt alegre,

Divertit i encantador,

Que avui no es troba amb nosaltres,

Ja se’n va anar a Equador.

Esperem que es diverteixi,

Que sigui sempre com és

Que ens feia riure a classe,

quan tocava..

i quan no, també.

Un petó i una abraçada,

Esperem que et vagi bé.

El RAUL,

Un noi sensible,

Tot i que ho amagui molt bé,

Que és molt llest,

Cal que s’ho cregui,

que quan vol és molt valent

i fa les coses molt bé.

Cal que li posi ganes,

que aprengui sense cap por,

que segur si s’ho proposa

podria fer-ho millor.

T’envio ànims,

Molta força,

i tu vals molt,

de debò.

El BRAYAN

Encantador i magnífic,

És un xic entremaliat,

que en tot el dia no para

és carinyós i genial.

Cal I no ser tant xerrameca,

Que a vegades a classe

Sembla que estiguem de festa.

Però tot i això,

No canviïs

que ets un nen ben genial

Que segur que on arribis

Tot ho faràs bé i com cal.

De la KARLA

Podria dir tantes coses

Que no sé com començar:

S’esforça sempre,

És educada,

És silenciosa

atenta

i una nena molt pacient

que s’esforça constantment.

Ajuda a les seves amigues,

Recolza als amics també,

col·labora, posa ordre,

i es porta d’allò més bé.

Que a tots els i les mestres

Ens té molt bocabadats,

de com col·labora i ajuda,

del més petit

al més gran.

Així que sisè, us demano

Un molt fort aplaudiment

Per la Karla,

I els seus pares

Per educar-la tan bé:

És magnífica i atenta,

També molt respectuosa,

no es baralla,

tot ho parla,

i és molt observadora.

Silenciosa,

Comprensiva,

Treballadora,

Insistent.

Karla,

Que tinguis  sort,

L’any vinent!

La MANUELA

Divertida,

I quan riu

Sempre la sents de valent.

Que desprèn una energia

I unes ganes sorprenents

D’aprendre, de fer coses,

I millorar constantment.

És una nena tranquil·la,

Magnífica i molt bufona

Que si pensa tot li surt,

Si ho rumiar una estona.

Una nena molt prudent.

Que ha avançat molt aquest curs,

Que cal que perdi les pors,

I és curiosa com ningú.

Desitjar-te molta sort,

En el teu nou institut,

Que trobarem a faltar

Una companya com tú.

El ROBERT

Mira tu, ves quin nano,

Que es lleva cada matí

Des de lluny agafa el metro

I a les nou ja és aquí.

Que quan vol el Robert porta,

Unes cròniques perfectes,

Pero a vegades la mandra

Li suposa un desperfecte.

Que cal dedicar-hi temps,

Per a fer qualsevol cosa,

Que amb temps i el teu talent

Milloraràs moltes coses.

Segueix així,

Amb insistència

I tot i ser generós

a vegades cal paciència

ets un nen molt valuós.

 

VESPRADA

I aquí ho tens,

sense res més a dir,

una vesprada de divendres més

al costat del coixí.


Pensant entre lletres,

somiant entre fils,

barrejant idees

dins un únic sentit.


I sense mastegar

amb poc menys d’un bocí,

et crees quilos d’històries,

però cap d’elles té fi.


Comences un llibre,

Acabes en vers,

i tot et fa riure

pensant que és pervers.


Et dediques un somni,

realment és dolent,

tanques bé la finestra

i no surts al carrer


I la gent mentre passa

impassible et somriu,

et diu allò que tant ànsies,

no ets sols un motiu.


Penses que tot gira,

que res para,

que tot crida

i res té màgia.


Aleshores el veus,

dins el bressol,

que per allò has viscut,

i et mira als ulls, -sols-.


Et toca amb innocència complida,

et crida la infantesa no existida,

et somriu entre fades de carícies,

i crida que vol (altra vegada)

el teu somriure.



I el petit és allí,

sense res més a dir,

una vesprada de divendres més

al costat del coixí.