Posseir la poesia #joemquedoacasa

 

Captura de pantalla 2020-03-26 a las 13.48.20

Des del Programa biblioteca escolar “puntedu” es proposa una formació telemàtica (a través del Hangouts) sota el títol “Posseir la poesia #joemquedoacasa”, a càrrec de Dani Espresate Romero, el dimarts 31 de març de 17h a 19h.

En aquesta activitat de formació es pretén apropar la poesia a l’escola, acompanyar l’alumnat amb una mirada poètica, en diferents espais i moments. Es presentaran diferents recursos que es poden utilitzar a l’aula i es farà una presentació de llibres per a docents i llibres per a l’alumnat. Es preveu reservar un temps per fer preguntes i es requerirà, posterior a la sessió, la presentació d’una senzilla activitat per compartir.

Aqui teniu el formulari d’inscripció a l’activitat: https://forms.gle/E4oYvsVzgoYZ9FAd9

Es farà per videoconferencia a través del Hangouts. Si feu la preinscripció rebreu una invitació al vostre correu electrònic amb l’enllaç directe a la videoconferencia.

HOLA, MATÍ

JA A LA VENDA!

Captura de pantalla 2019-09-22 a las 23.49.54

Autora: Mar Benegas
Il·lustradora: Neus Caamaño
Traductor: Dani Espresate Romero
Editorial: A Buen Paso
Pàgines: 22
Any d’edició: 2019

ISBN: 9788417555191

Cada dia és una aventura i, sent nadó, tot és nou. Dir “Hola” al gat, al piano, jugar amb la tortuga. Saludar els núvols o una amiga. Explorar, mirar, tocar… Així passen les hores i, en anar al llit, saludes els somnis dient “Bona nit”. Un llibre que, jugant amb les formes de salutacions “hola” i “adeu”, proposa un recorregut al voltant del dia, dels objectes, moments i persones que envolten el nadó en els seus primers passos per a descobrir-se a sí mateix i a aquest món que habita. Les paraules de Mar Benegas donen vida una melodia ritmada per la rima i el vers; les imatges de la Neus Caamaño estan plenes de vida i juguen amb els colors i la forma de les coses.

Categoria: 0 a 3 anys.

Veure’s fora del lloc

Veure’s fora del lloc
per mirar-nos amb calma.
Veure’s a un altre lloc,
trepitjar altres camins.
Veure que si ens mirem
ens veiem com a casa.
Veure’t, com si mirar
fos un verb transparent.

Y si en algún final

Y si en algún final

sientes que no has llegado dónde querías,

que no has cruzado aún la línea continua,

que el tiempo no te dio aún sus frutos,

que el camino trazado no fue llano.

 

Te invito a voltearte — y verás

que la mínima distancia nunca es corta,

que las líneas solo marcan los caminos,

que se trata de ir sembrando en tierra fértil,

y que en los senderos curvos

se aprende.

 

Y mirando a un horizonte infinito,

verás que ese final

es, solo, otro principio.