Tirallonga de monosíl·labs |

Captura de pantalla 2017-12-04 a las 18.15.50

 

 

 

 

 

 

 

 

I jo, què vull?

Jo,

Un poc de gel,

i un xic de glaç.

 

Un molt bon ren,

no tant de vent,

ser molt bon jan.

 

Ser un dels tres mags,

rei del meu món,

no fer cap mal.

 

Ho faig tot bé

quan ho veig clar,

a la nit vull

la son             dels qui se’n van.

 

I què no vull?

 

No vull cap bram,

ni cap cop sec,

no vull ser brut,

ni cap crit fort,

ni cap més mot

dels que fan mal.

 

I jo, què vull?

 

Jo,

 

Ser jo, amb tu.

A mi em val.

-ei, si pot ser-

molt Bon Nadal.

 

 

Som el que som

Al Jaume i a la Júlia, a la Júlia i al Jaume.

Som el que som, circumstàncies,
som el que ens fem cada dia,
som el reflex en els altres,
som en els fruits de la vida.

Som els instants de qui ens cuida,
som la innocència passada,
som aquell nen que ens recorda,
som la joguina oblidada.

Som les olors que ens transporten,
som els amics que ens abracen,
som el record d’un sol segle,
som en l’oblit de molts altres.

Som el camí, som la pedra,
som en el riu que es renova,
som en la fam de la guerra,
som una part de la història.

Som l’aventura vençuda,
som la paraula llançada,
som memòria sota terra,
som el que el dia ens depara.

Sou el futur, sou la vida,
sou un regal per vosaltres,
sou els fragments de l’estima,
sou el que sou:
no sou altres.

La lluna

De Mar García Ortiz, 7 anys.

La lluna és molt bonica,

tan bonica

que m’agradaria fer-li un petó.

Quan la miro

no hi arribo.

Jo, agafaria una escala

per dir-li coses boniques

com, per exemple, cantar-li una cançó.

I que sàpiga que sempre serà dins meu.

 

IMG_20170323_161544134.jpg

 

La millor de les nadales

El més bonic dels pessebres

no té molsa, ni cap bou,

me’l construeixo jo sol

des de gener fins desembre.

 

El més verd i alt dels arbres

no creix al costat del foc,

és aquell que viu al bosc

on anem junts de vacances.

 

La més gran de les estrelles

no té perquè ser fugaç,

simplement t’agafa el braç

quan ets sents com un titella.

 

La millor de les nadales

és la que sento a la nit

quan el camp està florit

o quan nedo a aigües salades.

 

El més bonic dels pessebres,

el més verd i alt dels arbres,

la més gran de les estrelles,

la millor de les nadales.

img_20161220_130959501

PARTITURA INACABADA

Santa Cecília 2016

Acordió de botó i camisa.

Ahir duia una trompa,

avui la batuta.

 

Surto al carrer i no hi ha ningú,

només un silenci de blanca.

 

A bufades se’m travessa una flauta

i en sols una fusa se’m posa a la contra un baix.

I jo, sense armadura, sincopant.

 

No em faig un sac de gemecs,

ni alço el to com un orgue,

em quedo sostingut a l’aire.

 

[compàs d’espera]

 

Becaire.

 

De sobte

avanço en un allegro.

I una ocarina

vola pel cel.

 

Enfilo les escales pentatòniques del final del carrer

i un cop a dalt, simplement, escolto el silenci.

 

Doble barra final

i aplaudiments.

 

img-20150901-wa0001

Fotografia de Berta Sagristà