La protagonista d’aquesta col·lecció de poemes, una nena de deu anys, té amics que viuen a la lluna i una germana en una altra galàxia. Planta llavors de coses i intenta endevinar, des de la finestra de la seva habitació, qui és humà i qui és un robot. Angelina Delgado Librero viatja en el temps fins a una realitat lluminosa en què humans, alienígenes i éssers d’altres planetes coexisteixen en un univers on els missatges interplanetaris i la teletransportació estan a l’ordre del dia, i els cels s’omplen d’esperança mentre espècies que un dia es van extingir tornen a enlairar-se. Quim Torres il·lustra magistralment aquesta col·lecció de poemes en l’estil d’un diari de bord, donant rostre, color i forma a un futur que encara ha d’arribar.
Ossos, erugues, esquirols, cigonyes… Som tants els que vivim en aquest planeta. Hi ha alguna cosa que ens uneixi? Tots busquem una llar on viure. Per a l’aranya és de tela; per a l’abella, de cera. D’arbre per a l’esquirol; de fang la vespa la vol. I per a tu, de què és? Descobreix la biodiversitat del món que ens envolta, guiat per les paraules d’Estrella Ortiz i encisat per les il·lustracions al llapis de Verónica Fabregat.
La primera passejada del dia és sempre la més emocionant. Acompanya la protagonista d’aquesta història, des del moment en què es desperta fins al moment en què surt al carrer, i deixa’t endur pel ritme juganer de les seves passes, les seves rutines i les seves estirades de corretja. Un llibre a mig camí entre un imaginari i un àlbum il·lustrat que connectarà tant amb els petits com amb els grans, deixant-los taral·lejant una melodia agradable. Sents aquest soroll? Sents la mateixa olor que jo? Corre, corre, corre! El parc ens espera!
Gianni Rodari responia a la pregunta de si hi ha una poesia només per a infants: «no, no n’hi ha, de la mateixa manera que no hi ha una poesia especial per a advocats, per a mestres d’escola o per a vigilants de seguretat. La poesia existeix de manera autònoma, sense tenir en compte el destinatari del seu missatge. Si no, no és poesia».
Per endinsar-nos en el món de la poesia i fer les nostres primeres passes de la mà d’un mestre especialista en la matèria, ens hem citat amb en Dani Espresate a la biblioteca de l’escola Àgora de Nou Barris, a Barcelona. Entre llibres i prestatgeries, en Dani ha transmès l’amor per la poesia a molts infants de primària. Nosaltres hem volgut escoltar-lo amb la mateixa il·lusió de l’alumne que comença. El resultat és aquesta entrevista farcida de reflexions sobre la docència, sobre el poder de la lectura en veu alta i la capacitat de sacsejar-nos que sempre han tingut els versos d’un poeta quan ens hi acostem sense prejudicis i amb el temps que l’ocasió mereix. Esperem que us agradi.
T’has aturat a pensar de què estan fets els núvols? A què s’assemblen? Quin gust tenen? Com canvien de forma? Per què es desfan?
Aquest recull de poemes ens convida a despertar una mirada observadora cap a la natura, i a meravellar-nos amb les formes canviants de tot el que trobem al cel i a la terra.
Núvols negres, blancs o de colors; núvols de fulles, de flors, de fruits, de blat, d’estornells o de peixos; també núvols de pensaments o de silencis.
Pel curs Biblioteca escolar i poesia (BEPO) del BESCAT del Departament d’Educació i Formació Professional he elaborat aquest dossier sobre figures retòriques amb definicions i exemples extrets de llibres de poesia per a infants en català. Espero que us serveixi.
Un número lúdic, de celebració, construït com una suma de veus, que d’alguna manera repasse els últims quaranta anys de literatura infantil i juvenil, els mateixos que Faristol està a punt de complir, ja que el número 0 aparegué el juliol de 1985. Això va ser el punt de partida de la publicació que ara teniu a les mans –o a la pantalla–; entremig, un fum de reflexions i de gestions realitzades pels membres del consell de redacció de la revista: Kim Amate, Emma Bosch, Glòria Gorchs, Pep Molist i Joan Portell han coordinat aquest número –amb l’ajuda també de Marta Roig–, una tasca ingent que, sense la implicació de tot l’equip de direcció, hauria sigut impossible de dur a terme. Des d’«abecedari» fins a «zona d’influència», en aquestes pàgines trobareu un glossari que recorre tot l’alfabet, cent paraules relacionades amb la LIJ a partir de les quals cent especialistes han construït un escrit breu en què expliquen el concepte o bé juguen amb el mot. Un abecedari que no estaria complet sense les vint-i-sis lletres il·lustrades que vint-i-sis artistes plàstics han creat expressament per a l’ocasió. Des dels inicis, Faristol ha volgut ser un espai en què pensar i repensar la LIJ. Amb un periple no sempre fàcil -en algun moment estigué a punt de desaparèixer la versió impresa–, la revista vol ser una eina per a les persones que, d’una manera o altra, treballen la LIJ: escriptors, il·lustradors, editors, mestres, llibreters, bibliotecaris, conductors de club de lectura, formadors, traductors… Per això, en aquest número especial, hem volgut donar-los el protagonisme. Per això, l’equip de Faristol agraeix profundament la disposició i la generositat de tots els que hi han col·laborat. Com se sol dir, «no hi estan tots els que són», però sí que «són tots els que hi estan».
El curs Biblioteca escolar i poesia (BEPO) és un curs virtual de 30 h de durada del programa de Biblioteques escolars de Catalunya del Departament d’Educació.
El curs té per objectiu explorar les possibilitats de la poesia a les etapes d’infantil i primària i el seu foment des de la biblioteca escolar i està destinat a responsables de la biblioteca i membres de la comissió de biblioteca de centres educatius.
La poesia ens fa por. Patim per no entendre-la i no sabem com donar-la als infants. Però tal vegada, a ells, de por no els en fa. Pot ser que la lectura poètica sigui una gran oportunitat de joc, d’experimentació i de descoberta amb els infants. El nostre convidat d’avui, Dani Espresate, és poeta i especialista en poesia per a infants i joves i ens explicarà què és la mirada poètica i per què és tan important que l’estimulem.
Què veus des de la finestra de la teva habitació? I des de la finestra del cotxe o del tren? En quantes finestres t’aboques cada dia? Dani Espresate s’ha posat a mirar a través de finestres comunes i no tant. Cadascuna proposa una visió del món peculiar, surrealista, alegre, però de vegades també malenconiosa. Dani ens les explica en aquest poemari, on va jugant amb la mètrica tot proposant al lector diferents jocs i ritmes a partir de diverses formes poètiques. Podem trobar haikus, poemes dialogats, un cal·ligrama, poemes desmuntats, algun vers robat, poemes-pregunta i, esperem, també algunes respostes. Un llibre sorprenent per gaudir de la sonoritat de les paraules, endevinar des de quina finestra ens parla el seu autor a cada pas, i deixar-se abraçar per les genials il·lustracions de Marta Comín mentre juguen magistralment amb conceptes, colors i espais.
Els elefants tenen moltes qualitats positives: per exemple, no saben amagar-se i és per això que, si mirem amb atenció, sempre podrem trobar-ne algun al nostre voltant. Fins i tot de nit. Això és el que ens explica Juan Arjona al llarg d’un poema que presenta una seqüència de situacions dolces, oníriques, sorprenents i divertides. Giovanni Colaneri ho il·lustra amb un traç desenfadat i lliure que converteix les pàgines d’aquest llibre en una oda a la imaginació i en una invitació a buscar tots els elefants que l’il·lustrador hi ha amagat. Acompanya el llibre un increïble artefacte: un localitzador d’elefants a mitjana distància.
La lectura és cabdal en la vida de les persones i en la societat. És per això que cal fer tot allò que estigui al nostre abast per possibilitar l’accés a la lectura a qualsevol persona, en especial als infants i joves.
Algunes portes obertes són les de l’escola, les de les biblioteques escolars, les de la biblioteca pública, o les de qualsevol entitat o grup que possibiliti l’accés a la cultura i a la lectura, sobretot si l’accés és lliure i gratuït. D’aquesta manera es poden compensar les desigualtats, alhora que es destina temps i espai als llibres per a la promoció de la lectura i a l’hàbit de llegir.
La lectura de la poesia, a més, ens permet observar i entendre el món d’una altra manera. Ens permet apreciar matisos, gaudir-ne, aprendre amb ella. Cal apropar la poesia des del suggeriment, el gaudi, el joc, cal acompanyar-la i donar-la a entendre. En definitiva, esprémer els versos, abraçar el gènere poètic, analitzar les característiques que li són pròpies…
En la xerrada ens endinsarem en el meravellós món de la poesia:
Llegirem diferents poemes adequats per treballar en les diferents etapes educatives.
Donarem orientacions de com podem treballar aquests poemes amb els alumnes.
Recomanarem llibres on podrem trobar poemes per treballar a l’aula.
Descobrirem recursos poètics útils per treballar la poesia amb els alumnes.
La xerrada va adreçada a mestres d’educació infantil, primària i secundària.
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 – mitjançant la resolució “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”- amb l’objectiu d’estimular l’acció en 5 esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat.
Aquesta resolució fa una crida a desenvolupar respostes nacionals ambicioses per implementar l’Agenda 2030. És per aquest motiu que el Govern de Catalunya, en el Pla de Govern per a la XI legislatura, va assumir el compromís d’elaborar un pla nacional que assegurés l’aplicació de l’Agenda 2030 al nostre país.
L’Agenda conté 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites associades a assolir en l’horitzó de l’any 2030 sota el lema «no deixar ningú enrere».
Avui, dia poètic, més que mai caldrà reivindicar la poesia, prò no només avui, el dia a dia és clau per fer del vers moment, espai.
Per què? Diran alguns amb suspicàcia si amb sort la poesia és afluent o raig o doll o gota en got absent i mai serà un indret per l’abundància.
Si només en un vers hi brolla el cert, el dol, l’ombra, la pau, mai la mentida, i el vers pot germinar arrel de vida pot donar fruits en un terreny inert
i pots emmirallar-te en el poema, en aquell mot que just no és escrit, però que en el poema has llegit, l’espai en blanc et diu, sense fonema.
Per què? Algú insisteix amb la pregunta, si jo la poesia no l’entenc. Tu avança, a poc a poc, i ves pel brenc, la brúixola del vers mai no ens apunta
i més que comprensió és experiència, els límits són per dir nous horitzons on perdre’s, veu i vers entre els racons, trobar nou punt de fuga en la vivència.
I com? Nova qüestió. Algú carbura. Pots regalar poemes pel missatge, dels versos en faran bon equipatge i el cor serà embolcall de la cultura.
Cultura de la cura entre persones per dir, reivindicar i donar lloc —si us plau, que quedi ben gravat a foc— el ver poema vibra i crea ones.
Cal doncs, apropar versos, fer drecera, parlar-ne, compartir, del vers fer llaç, en moments de dolor t’obrirà pas: el vers és com la vida, mai espera.
Nota: exercici d’escriptura. Cada vers està format per una única paraula. El nombre del vers és igual al nombre de lletres de la paraula. Ex. el vers 8 conté una paraula de 8 lletres.
Al poema no li agrada que l’interroguin abans de llegir-lo. És tan agradable deixar-se portar!
Al poema no li agrada el no l’entenc. Que potser intentem entendre la immensitat del mar?
Al poema no li agrada que el llegim com si fos la llista de la compra. El poema vol que el llegim acompanyat amb la veu: seriosos com sopranos o divertits com si diguéssim un embarbussament. Cadascú te una manera de llegir-lo, per convertir-lo en un millor poema.
Al poema no li agrada que el llegeixin en públic sense vestir-se adequadament. Si assagem una mica abans de llegir-lo la nostra veu farà créixer el poema.
Al poema no li agrada quedar-se al llibre. Li agrada sortir-ne: que el cantin, que el recitin, que el recordin.
Al poema no li agrada que no el diguin per seu nom. Si un poema ens ha entusiasmat possiblement n’hi haurà d’altres, del mateix autor o estil que també ens apassionin. Podem buscar i trobar altres tresors.
Al poema no li agrada l’avorriment. Li agraden les disfresses, els jocs i el teatre.
Al poema no li agrada qualsevol lector. A aquest poema en concret li agradarem nosaltres. Perquè cada poema té els seus lectors, especials i únics. Serà ell qui ens faci l’ullet i ens farà vibrar.
Al poema no li agrada que no tinguin en compte a qui va dirigit. Si volem compartir un poema amb algú especial hem d’escollir-lo amb molt d’afecte, com si es tractés d’un regal.
Al poema no li agrada ser lluny dels infants, li agrada ser llegit de prop, que l’escoltin, que el recitin, que es sorprenguin. I als infants els agrada la poesia. Comproveu-ho i veureu com no us menteixo…
Traducció de Dani Espresate del decàleg inclòs en el llibre “44 poemas para leer con niños”, una selecció de Mar Benegas.
Educar no és fàcil.
Docents i famílies
Units fem la força:
Comprensió i estima.
Abracem idees
Construïm el món
Infants que somriuen
Obren horitzons.
Partícips dels temps,
Un temps fosc i negre,
Bones intencions
Lapiden les penes.
Infant, tu que creixes,
Cada dia més,
Avui t’acompanyo;
I demà em sostens.
Darrera els polítics
Estem les persones:
Quantes bones obres
Udolen al vent?
Amb educacióL’Univers nem fent.
Infants i famílies,
Tot es pot somiar
Aquella utopia:
Torna a caminar.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.