Santa Cecília 2016

Acordió de botó i camisa.

Ahir duia una trompa,

avui la batuta.

 

Surto al carrer i no hi ha ningú,

només un silenci de blanca.

 

A bufades se’m travessa una flauta

i en sols una fusa se’m posa a la contra un baix.

I jo, sense armadura, sincopant.

 

No em faig un sac de gemecs,

ni alço el to com un orgue,

em quedo sostingut a l’aire.

 

[compàs d’espera]

 

Becaire.

 

De sobte

avanço en un allegro.

I una ocarina

vola pel cel.

 

Enfilo les escales pentatòniques del final del carrer

i un cop a dalt, simplement, escolto el silenci.

 

Doble barra final

i aplaudiments.

 

Fotografia de Berta Sagristà

 

Ven conmigo a dar un paseo por el parque,
porque tengo más cuentos que contarte
que García Márquez.
Calle 13.

Amb el vent llisquen les penes,
blanc discontinu a l’asfalt,
de Mallorca al pic més alt
s’entarongen ses estrelles.

S’endormisquen les auledes,
es besen arran l’acot,
sols els queda un lloc remot
on aparcar la rutina.

Divendres toquen botzina:
ruta curta amb la roulotte.

Escolta un cd antic,

escriu versos que t’agraden,

menja pastes ensucrades

o gaudeix d’un llibre al llit.

Oh quin vespre. Oh, quin delit!

Poder no fotre ni l’ou.

Dins a casa res es mou,

no envejo cap vida agresta:

Tanca bé avui la finestra

i fes vida avui que plou.

Si de sobte t’has clavat

en allò que vols escriure,

no ploris, posa’t a riure,

que no estàs pas acabat.

Si de sobte se t’acut

alguna rima brillant,

ja la pots anar apuntant:

no s’escapi per la testa,

ni et voli per la finestra

la dècima delirant.

I

si

llis

mots

curts:

ignoro.

Inconec

paraules.

Insensata

Ignorància,

confortable

subsistència.

I

si

fai

text

llarg

potser

sobrava

escriure.

Finalitzo

simplement

rubricant-ho.

Nota: exercici d’escriptura. Cada vers està format per una única paraula. El nombre del vers és igual al nombre de lletres de la paraula. Ex. el vers 8 conté una paraula de 8 lletres.

És quan dormo que hi veig clar,

vaig llegir en algun llibre.

Ell mateix recità:

visc al cor d’una petxina.

Doncs perdoni que li digui

que al barri no hi ha mar,

tot i que a la bandera

en surt una de gran.

Des de que sóc infant

al mateix lloc jo visc,

excepte un parell d’anys

que vaig viure a Madrid.

Allà vivia el pare

i als meus catorze anys

vaig anar a ballar chotis

i a estudiar amb molt d’afany.

Passada aquesta estada,

que no recordarem,

(no perquè jo no vulgui,

és perquè no hi ha temps)

desvia tot el tema

-i no te cap raó-

ja que haig de fer un poema

del barri on visc jo.

Tornem doncs al meu barri,

aquell tranquil, plaent,

on un dissabte al vespre

pots trobar-te uns quants nens

que juguen a la plaça,

que juguen a futbol

i entre dues papereres

va un nen i crida: Gol!

Mentre algunes famílies

s’ho miren des del bar:

unes prenen cervesa,

altres mengen croissant.

Tocant la bella plaça,

puja el Carrer Major,

Que va des de l’església

fins a la Plaça Artós.

A dalt els que fan missa,

a baix pillen uns pets…

Disculpi Déu, pro penso,

que jo baixo a l’infern.

Baixant trobo la iaia,

em diu: “Nen, fés Bondat”

I després a la mare:

“No has vingut a dinar!”

El pare truca al mòbil:

“Pots passar per aquí?”

Collons, en aquest barri

no pots estar tranquil!

La peixatera creua

i em mira de reüll

i diu a la botiga:

“a aquest li falta un bull”.

Li arriba a la fornera,

li arriba al quiosquer,

a la farmàcia diuen

que em prengui no se què.

De places, hi ha infinites,

de tot tipus i més:

La Plaça del meu barri,

la Plaça del Roser,

la Plaça Artós i Sant Vi

i la dels Caputxins,

allà on es reuniren

a l’any seixanta-sis.

Carrers estrets i macos,

carrerons amb encís,

passejos, portals, patis

i parcs per mig dormir.

Si vols sortir de festa,

estarem molt contents:

Una “Chicago” al Monte

i copa al Sotavent.

I també, unes braves

et podem oferir:

Al Bar Tomàs les cuinen

per a llepar-s’hi els dits.

Si vols croissants, pastissos,

a la Foix pots comprar,

Allà on digué el poeta:

quan dormo que ho veig clar.

Sarrià és el meu barri,

en el que jo he nascut,

Si vols fer un volt apropa’t:

hi seràs benvingut!

Educar no és fàcil.
Docents i famílies
Units fem la força:
Comprensió i estima.
Abracem idees
Construïm el món
Infants que somriuen
Obren horitzons.

Partícips dels temps,
Un temps fosc i negre,
Bones intencions
Lapiden les penes.
Infant, tu que creixes,
Cada dia més,
Avui t’acompanyo;

I demà em sostens.

Darrera els polítics
Estem les persones:

Quantes bones obres
Udolen al vent?
Amb educació
L’Univers nem fent.
Infants i famílies,
Tot es pot somiar 
Aquella utopia:
Torna a caminar.

Si invento mars de paraules

m’ofego en el més profund:

faig deu versos i ni un punt,

rimo telèfons amb vaques.

Escric amb idees vagues

sentiments contradictoris

que poden semblar irrisoris.

Ja que no estan prou lligats

i un cop ja els tinc acabats

el poema se’n va en orris.

L’andana plena de gent,

De cop,

tot d’una

ja és aquí:

l’estiu arriba,

el curs s’acaba

sembla mentida

que ara recordi

el primer dia,

com el d’ahir.

Al setembre vaig arribar, 

amb incertesa 

pel què faria, 

per què l’escola

la coneixia,

de referència 

pel meu germà.

I de cop, 

a Cicle Mitjà 

em van posar: 

a tercer 

a fer català.

A una classe, la Marta 

tot el dia a l’escola, 

mentre jo i la Romina

ens tornem a tothora:

ella venia als matins, 

jo apareixia a les tardes,

i si volem programar? 

les passaríem molt magres. 

Paral·lel a la piscina 

penjant arxius a internet, 

una estona al passadís 

i alguns whatsapp ben tardet. 

Que si preparem poesies,

que si t’envio el dictat

fem projecte dels planetes?

ho parlem demà passat

que no hi ha temps,

que no ens veiem

ja ho faig més tard. 

Però…

(com be diu sempre la Marta)

passa allò típic que…

ens explica alguna cosa,

i la Romina ho ha oblidat

“nena! això ho vaig dir fa estona.

i el Dani ni s’ha enterat.

Marta tens el full de les sortides?

pots dir-me quan fem reunió?

ostres, jo no ho recordava.

Sort d’ella, que si no…

I així,

dia a dia,

ha anat el curs a tercer

polint coses,

amb ganes i esma,

i treballant de valent, 

que tot i no veure’ns gaire

ens en hem sortit prou bé.

Que el cicle

(tot es digui)

ha estat allà per tot

ajudant-nos,

recolzant-nos

i portant sempre el timó.

Que tot i les nostres cosetes,

els informes,

les graelles, 

les xerrades 

i reunions,

hem sabut gestionar bé,les diferents opinions.

Per això volia agrair-vos

l’acollida d’aquest curs

que ha estat un curs difícil, 

prò que he estat molt a gust. 

Agrair a la Romina 

tot el què m’ha ensenyat

que ha posat molta energia, 

en tirar el curs endavant. 

Que tot i no ser-hi a les tardes

li ha dedicat moltes hores, 

en comptes d’estar amb la Laia

compartint amb ella estones. 

Per les hores invertides,

les trucades a destemps,

per la quedada en diumenge

i per tot el què hem après.

Per ensenyar-me…

que les pilotes no es xuten,

que les de plàstic tampoc

que aquestes magnífiques tardes

no les gaudiré enlloc.

A la Marta,

per l’ajuda,

la paciència i la il·lusió

per mostrar-me l’experiència 

de tants anys de professió.

Desitjo que tinguis sort,

a la teva nova escola,

i que ha estat un gran plaer

creuar-me amb tu:

No han estat 25 anys,

però ha estat una bona estona.

Per acabar,

donar les gràcies

per aquest curs,

per aquest any

per ser una gran escola

que recordaré de bon grat,

i per treure’m un somriure, 

cada matí, 

cada tarda,

i cada dia d’aquest any.

Que tot i fer un terç… 

ha estat genial!

Avui sisè

ho diré clar,

S’acaba el curs

Ja heu acabat.

Ha arribat el dia

Tant esperat,

No cal estar tristos

Malgrat el comiat.

Molts moment màgics

Junts heu viscut:

Amb sorra al pati,

Llençant-vos iogurts,

Compartint joguines,

Pintant amb les mans

Fent trenets llarguíssims

i algun moc penjant.

Quin fàstic

Què tendre,

Us aneu fent grans.

La gran majoria,

Vau arribar tard,

Però sembla mentida

Com us veu integrar.

Heu compartit

Molts moments d’estudi,

D’anglès i dictats

Problemes de mates,

I cròniques…

Espectaculars!

Recordeu amb molta esma,

El que heu d’utilitzar:

Els accents,

bona lletra,

Connectors,

punts i apart,

Rellegir,

pensar,

I escriure algun text

Encara que sigui

Molt de tant en tant.

Amb les mates,

Fer problemes,

Llegir dos cops l’enunciat,

Que a vegades dividim,

Quan hem de multiplicar!

Cal ser persones atentes

A poc a poc.

Pam a pam.

I com això,

Altres coses:

els projectes

magnífics!

els tallers,

tots uns cracs!

Tot i que a tallers de mates

Sempre hi ha algun despistat

Que si pujo…

Que si baixo,

Que no se a quin grup vaig!

Amb el Dani?

Amb la Míriam?

Però l’Ana, on està?

Ai… que a vegades

Ens quedem molt empanats!

Però per sort,

O desgracia,

Tot això s’ha acabat,

Ara a aquestes alçades,

Només us queda marxar

Acomiadar aquesta escola,

On heu estat aquests anys!

Cal agraïr a l’Antònia,

Tot el que va fer a l’inici,

La vostra mestra i tutora

Molt dedicada a l’ofici.

Ja sabeu: és jubilada,

Gaudint del seu temps però ajudant

Que ella ha llençat algun cable

Que a tots, a mí i a vosaltres

Des de sempre ens ha ajudat.

I pel vostre dia a dia

Avui sou excepcionals

nens i nenes plens de vida

magnífics, macos

i cada dia molt més grans.

I ara, us toca a vosaltres,

Fer un petit pas de gegant,

D’un en un,

Anant per ordre,

Per aquí anireu passant…

(*)

I només queda per dir-vos,

Que sisè ha aconseguit

Ser aquella magnífica pinya

Que semblava no existir

I que creix, dia a dia

i, esperem,

que no es perdi en l’oblit.

Que n’estem molt orgullosos

de la classe que hem tingut

que sou, segur, la millor classe

que fins ara he conegut!

El temps passa,

El temps vola,

Però l’escola no es mourà

Així, que “quasi ex-alumnes”

Recordeu on està,

Una de les millors escoles

Que a Barcelona hi ha.

Si necessiteu qualsevol cosa,

Només per la porta heu d’entrar.

I us rebrem tots plens de joia,

Somrient i encantats

De veure-us com dia a dia

Us aneu fent molt més grans.

Fins aquí.

I fins una altra.

Això no és (espero) un comiat

És un, “fins ara”

Un “a reveure,”

I us dic això de bon grat:

A tots i a totes,

Moltes gràcies

per ser com sou,

per ser genials.

I per treure’m un somriure

Cada matí,

cada tarda,

i cada dia d’aquest any.

 

* (part individual de cada alumne)

La HANAN

(que avui no hi és)

A vegades és tossuda,

però una nena riallera

Molt simpàtica amb la gent.

Escriu bé,

És sensible

I llegeix de tot

I més.

Esperem que allà on vagi,

Et vagi d’allò més bé.

Que podria dir del DRISS…

Que posa pau on es troba

I és bon amic de tothom,

Que quan li costa s’esforça

I té enorme el seu cor.

És simpàtic,

riu amb força

I posa cap constantment

Que és bon nano i és magnífic

Recorda’ns a tots l’any vinent.

El SERGIO.

Ai, el Sergio…

Que no sap allò que té,

No es gens tonto,

Però amb  la mandra

A vegades perd el temps.

Si a classe està atent

tot ho pilla

És sorprenent!

Així que Sergio,

Ja ho saps:

Cal esforç,

Que el cap,

El tens

Allà on cal.
L’ AARON és un nen simpàtic,

Entremaliat, però educat,

Molt sensible,

Atent, magnífic,

que quan vol s’esforça tant…

Tot el que vulguis pots fer-ho,

Només t’ho has de proposar!

MERITXELL

La Meritxell, responsable,

Endreçada, ella va fent,

Cal que amb tot s’esforci,

I faci el màxim,

que ho pot fer.

És molt llesta,

Bona nena,

Molt sensible i insistent,

Bona amiga, molt tranquil·la,

bona companya amb la gent.

És una persona exquisita

Que a tots i totes sorprens.

Té una sensibilitat immensa,

Que molts ja voldrien tenir

Cuida’t molt, ets estupenda,

I no deixis de llegir.

El JAVIER és molt bon nano

I bastant intel·ligent,

Que quan cal ell sempre ajuda,

amb ganes i de valent.

És capaç d’aportar al grup,

el que calgui i ho fa bé

amb l’ordinador és magnífic,

fa unes coses sorprenents.

L’ ALEX és bona persona

Juganer i despistat,

Que quan vol fa bé la feina

Escriu bé i fa el que cal.

Que aquest curs

(qui anava a dir-ho)

Tot allò que ha avançat,

A escriure, amb les mates

I a llegir vocalitzant.

Volia Àlex, desitjar-te

Moltíssima felicitat.

El JAVI amb insistència

També força ha millorat

Li posa ganes,

Té molta empenta,

I ganes de col·laborar:

En fer això…

en ajudar…

I amb esforç pot arribar

A fer moltes coses grans.

Cal esforçar-se

Això, ja ho saps!

La JAVIERA,

Ai… la Javiera

Tant llesta que és,

i prou que ho sap,

que a vegades

no fa ni un terç del que ella val.

Així que noieta,

ja saps el què et toca

Que de capacitats

i intel·ligència,

Te’n sobra.

A part d’això,

volia dir que ets molt divertida,

Que fas unes bromes

Amb doble sentit,

Que a tots ens fas riure

I és molt agraït!

La VALENTINA

Que avui tampoc hi és

Va marxar fa dies

Lluny, al seu país.

Era molt bona nena,

Ajudava a tothom,

Treia molt bones notes

I feia, sempre, de tot.

Esperem que vosaltres

De tant en tant l’ escriviu,

Mantenir el contacte

seria molt positiu.

L’ ETER, simpàtica,

És cínica i té humor,

Té una preciosa rialla

I vol un ascensor.

Doncs saps què?

L’any vinent posen dos!

Que és broma.

“Que da palo!”

Que no hi cap,

que no hi ha lloc.

Ara en serio,

Sense bromes,

De tu volia remarcar

La immensa vitalitat

que ens transmets a tots plegats.

Que sempre mira pels altres,

I que es preocupa de tots.

que siguis molt feliç

“Gamarjobat”

i molta sort!

Nico paco,

Nico paco,

Movidito,

i molt inquiet,

que és incapaç a la cadira,

quedar-se ni un minut quiet!

Cal calmar-se,

Pensar, escriure,

I pensar com ho diré,

Que a vegades corres massa,

Però tu ho pots fer re-bé.

Dir-te que ha estat magnífic,

Tenir-te un curs,

tot sencer,

Que coneixer un nen com tu

Ha estat, per mi, un gran plaer.

La LORENA

És responsable

Molt madura, intel·ligent

Que cal que aprofiti al màxim

Les mil capacitats que té.

Que tot i marxar lluny,

Recordi,

Tots els bons amics que té

Que segueixi fent més fotos

I que li vagi tot bé.

Que ens recordi,

Molt de temps.

GEMMA,

Nena guapa i riallera,

I un xic desendreçada,

Ai, a l’inici de curs,

Com erets de despistada!

Però amb bona voluntat

Es millora dia a dia

Fas sempre les feines,

I transmets molta alegria.

Molt sincerament ho penso

Pots sentir-te orgullosa,

Sobretot per ser com ets:

una bona

i gran persona.

MONTSE

L’altra pinya,

“estupendo”,

Que sembla venir de família,

Això d’esforçar-se amb “esmero”

Que cal seguir com fins ara,

Sense perdre molt el cap,

Que ets capaç d’aconseguir

Fer tot allò que tu vulguis

Si tu proposes molt vals

Això mai ho dubtis!.

El JAHIR,

noi molt alegre,

Divertit i encantador,

Que avui no es troba amb nosaltres,

Ja se’n va anar a Equador.

Esperem que es diverteixi,

Que sigui sempre com és

Que ens feia riure a classe,

quan tocava..

i quan no, també.

Un petó i una abraçada,

Esperem que et vagi bé.

El RAUL,

Un noi sensible,

Tot i que ho amagui molt bé,

Que és molt llest,

Cal que s’ho cregui,

que quan vol és molt valent

i fa les coses molt bé.

Cal que li posi ganes,

que aprengui sense cap por,

que segur si s’ho proposa

podria fer-ho millor.

T’envio ànims,

Molta força,

i tu vals molt,

de debò.

El BRAYAN

Encantador i magnífic,

És un xic entremaliat,

que en tot el dia no para

és carinyós i genial.

Cal I no ser tant xerrameca,

Que a vegades a classe

Sembla que estiguem de festa.

Però tot i això,

No canviïs

que ets un nen ben genial

Que segur que on arribis

Tot ho faràs bé i com cal.

De la KARLA

Podria dir tantes coses

Que no sé com començar:

S’esforça sempre,

És educada,

És silenciosa

atenta

i una nena molt pacient

que s’esforça constantment.

Ajuda a les seves amigues,

Recolza als amics també,

col·labora, posa ordre,

i es porta d’allò més bé.

Que a tots els i les mestres

Ens té molt bocabadats,

de com col·labora i ajuda,

del més petit

al més gran.

Així que sisè, us demano

Un molt fort aplaudiment

Per la Karla,

I els seus pares

Per educar-la tan bé:

És magnífica i atenta,

També molt respectuosa,

no es baralla,

tot ho parla,

i és molt observadora.

Silenciosa,

Comprensiva,

Treballadora,

Insistent.

Karla,

Que tinguis  sort,

L’any vinent!

La MANUELA

Divertida,

I quan riu

Sempre la sents de valent.

Que desprèn una energia

I unes ganes sorprenents

D’aprendre, de fer coses,

I millorar constantment.

És una nena tranquil·la,

Magnífica i molt bufona

Que si pensa tot li surt,

Si ho rumiar una estona.

Una nena molt prudent.

Que ha avançat molt aquest curs,

Que cal que perdi les pors,

I és curiosa com ningú.

Desitjar-te molta sort,

En el teu nou institut,

Que trobarem a faltar

Una companya com tú.

El ROBERT

Mira tu, ves quin nano,

Que es lleva cada matí

Des de lluny agafa el metro

I a les nou ja és aquí.

Que quan vol el Robert porta,

Unes cròniques perfectes,

Pero a vegades la mandra

Li suposa un desperfecte.

Que cal dedicar-hi temps,

Per a fer qualsevol cosa,

Que amb temps i el teu talent

Milloraràs moltes coses.

Segueix així,

Amb insistència

I tot i ser generós

a vegades cal paciència

ets un nen molt valuós.

 

I aquí ho tens,

sense res més a dir,

una vesprada de divendres més

al costat del coixí.

Pensant entre lletres,

somiant entre fils,

barrejant idees

dins un únic sentit.

I sense mastegar

amb poc menys d’un bocí,

et crees quilos d’històries,

però cap d’elles té fi.

Comences un llibre,

Acabes en vers,

i tot et fa riure

pensant que és pervers.

Et dediques un somni,

realment és dolent,

tanques bé la finestra

i no surts al carrer

I la gent mentre passa

impassible et somriu,

et diu allò que tant ànsies,

no ets sols un motiu.

Penses que tot gira,

que res para,

que tot crida

i res té màgia.

Aleshores el veus,

dins el bressol,

que per allò has viscut,

i et mira als ulls, -sols-.

Et toca amb innocència complida,

et crida la infantesa no existida,

et somriu entre fades de carícies,

i crida que vol (altra vegada)

el teu somriure.

I el petit és allí,

sense res més a dir,

una vesprada de divendres més

al costat del coixí.