Sembla que arriba la primavera

Sembla que arriba la primavera,

pintant els arbres d’un verd florenc,

la molsa dorm prop la ribera,

l’aigua i l’escuma juguen de nit,

com dos bailets.

El sol creixent minva a la prada,

la fullareda trenca el so nu

el vent, carícia de la vesprada,

xopa la lluna, dalt el cel puja,

al firmament.

A una caseta, fusta revessa,

dorm un xiquet androminat,

somiatruites, el sol grogueja,

per la finestra entren els somnis,

les pors se’n van.

Baix les estrelles veu les onades,

màgica platja sembla olorar,

una balandra juga a mullar-se

mentre el xic juga a no despertar,

per mai marxar.

El balandrito. J. Sorolla (1909).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s