Un plec de més

que no és pas dur

ni a l’inrevés

serà mà (dur).

Faig un gran solc

encar hilant,

tot nu, llavors

no creix, minvant.

Fil – a més prim –

a cor dona a la plaça,

“vinc a”, no hi és, feu un crit

que “mar, xoca, pala, bassa”.

Mica en mica ens nem planyent

sens guarir-nos a deshora

poc a poc, i ferm, amb ment:

Val, anciana, dorm la sorra.