nit, matí, i tarda en blanc.

Els dos llavis es freguen,
ulls incrèduls, parlant.

Són les vuit,
tu t’aixeques,
m’aixeco,

potser has de marxar.

Després sento, oloren
els meus llençols a carn.

la nit lenta,
passada,
em recorda,

potser no hi ets demà.

Anys més tard,
ets encara, arraulida al sofà.

la petita
que plora
i s’enfada

dormirà fins demà,
(si troba abans el peluix per poder-lo abraçar).

Ja tranquil·la,
formosa,
i tendra,

busca núvols de sal.

Vol VY8318 (Àmsterdam – Barcelona)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s