nit, matí, i tarda en blanc.

Els dos llavis es freguen,
ulls incrèduls, parlant.

Són les vuit,
tu t’aixeques,
m’aixeco,

potser has de marxar.

Després sento, oloren
els meus llençols a carn.

la nit lenta,
passada,
em recorda,

potser no hi ets demà.

Anys més tard,
ets encara, arraulida al sofà.

la petita
que plora
i s’enfada

dormirà fins demà,
(si troba abans el peluix per poder-lo abraçar).

Ja tranquil·la,
formosa,
i tendra,

busca núvols de sal.

Vol VY8318 (Àmsterdam – Barcelona)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s