Descansant

         Al meu pare, nascut el 25 d’agost de 1959.

Si t’eleves de les terres

al bell mig del setè cel,

Si tocant l’arpa clareja

Si el sol va cap a ponent.

Veus els núvols com es mouen?

mira com llisquen pel vent

mira quantes bones obres

però què petits ens fem.

I si vas a sota terra

a les brases de l’infern,

els dimonis no existeixen

no pateixis, s’hi està bé.

Mentrestant cal conformar-se

amb viure i morir vell,

veure la vida com passa,

sobreviure constantment.

Busca estones de silenci,

fes l’amor rera els fanals,

torna a trucar quan et pengin,

escolta un disc dels de abans.

Planta un arbre si tens terres

fes un fill amb un amant

escriu llibres sense idees

si ho fas bé potser et fan Sant.

Quan no hi siguis, acomiada’t,

saluda els teus professors,

digues hola a la mare

i que et faci uns macarrons.

Xapoteja a la banyera,

fes-ho tot per últim cop

com si mai fos la darrera,

de tu tindré un bon record.

Tanca els ulls, resto a l’espera

que dormis entre aquests mots,

ja bufo per tu l’espelma,

apagant-se com la mort.

Versió lliure de “Le cours du temps” – Yves Duteil

25 d’agost de 2013.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s