Arxiu de la categoria: Cançons

by - 0 comments

És nit fosca

És nit fosca forma part del disc Ara va de bo i amics. Les sessions d’El Gripau Blau a Ràdio Estel (2011-2020) Discmedi, 2020.

Cançó de Dani Espresate sobre el tema popular Dins la fosca. Veus: Laura Pau i Jordi Roura. Guitarra: Jordi Roura. Arranjament (instruments virtuals): R.C. Alexandri.

És nit fosca i tot d’una

entre un llençol de lli

s’enfilava la lluna,

tal com va fer ahir.

Si li dius bon dia

potser ella respon

les estrelles et miren

i la lluna mai dorm.

Fulles verdes sens ombra

cauen mudes al llac,

els carrers en silenci,

corren els núvols blancs.

Dorm, bonic, descansa

imagina’t un drac

que et passeja pels aires

sobre una gran ciutat.

Els fanals tot ho veuen,

l’estació sense trens,

el diari a la impremta

i el pa és ben calent.

Si tens fred, el pare

et farà un gran petó

mentre la mare et tapa

amb un bon edredó.

La casa sembla freda

perquè tothom hi dorm,

si a la nit et despertes

canta això sense por:

La nit és tranquil·la,

quan la gent no té son

les estrelles et miren

i la lluna mai dorm.

És nit fosca i tot d’una,

entre un llençol de lli

s’enfilava la lluna,

tal com va fer ahir.

by - 1 comentari

Cançó El temps va lent

El temps va lent és el meu primer poema musicat. Aquesta magnífica cançó forma part del disc Ara va de bo i amics. Les sessions d’El Gripau Blau a Ràdio Estel (2011-2020) Discmedi, 2020.

Música, veu i arranjaments de R.C. Alexandri i veu de Marta Casals Balaguer. Il·lustració de Virginia Donoso. Agrair al grup Ara Va de Bo, sense el qual aquestes tonades no haguessin existit mai.

A tots ells, gràcies.

el temps va lent

Podeu clicar a la il·lustració per ampliar-la mentre sentiu la cançó o consultar els acords aquí

by - 0 comments

“A veces el corazón…”

 

Aquesta és la primera entrada en prosa del meu blog, però de ben segur sigui la que més musicalitat, poètica i retòrica tingui. Crec que no calen presentacions, ni preàmbuls. Qui ha conegut a l’Efrem García Salinas sap que les seves interpretacions, les seves obres, els seus projectes tenen veu pròpia.

Avui, en motiu del concert/homenatge que es fa a l’Espai BES, per primera vegada s’interpretarà una de les peces del cicle de cançons A veces el corazón… cicle de cançons sobre poemes de Dani Espresate op. 18, composta per l’Efrem.

Aquest és el meu petit reconeixement a la seva implicació en una bonica aposta. Gràcies Efrem per posar música a les meves paraules, partitura als meus versos i notes al meu silenci. A veces el corazón puede leer versos vacíos.

Podeu veure les partitures aquí.

homenatge

by - 0 comments

FA SOL I PLOU

Plou i fa sol,

Les bruixes es pentinen,

Plou i fa sol,

Les bruixes porten dol.

Fa sol i plou

Bruixots, agafeu pinta,

Fa sol i plou:

del cel avui cau brou.

Pentineu-vos bé,

de dol, la bruixa mira,

Pentineu-vos bé:

La bruixa és al carrer!

Plou i fa sol,

Les bruixes es pentinen,

Plou i fa sol,

Les bruixes porten dol.

by - 0 comments

Mireu allà baix

Mireu allà baix

a la terra què hi ha:

un petit animal

que sempre amb presses va,

d’aquí cap allà

– mai mira els estels –

Aquí amb la bicicleta,

al cel s’hi està molt bé.

Il·lustració Paula Ponz

by - 0 comments

RES A LLEGIR

How could you forget your yellow bird?

Bright Eyes

 

T’escriuré,

Quan la mitjanit s’ompli de rosada

quan el mar no sigui sols mot femení

quan obrin els  parcs sempre a s’horabaixa

i els mussols vigilin el bosc al matí.

Quan els accents siguin tònics i barítons

Quan em begui ràpid d’un glop tot el vi

Quan no corri pas aire als passadissos

i no surti Hitchcock a cap dels seus films.

Si el papiroflèxic ocell bat les ales

Si les molses moren en un terra humit

Si trobo perdudes les claus dels de casa

si blindem contractes amb mots a desdir.

T’escric una carta

– sense res a dir –

de Lansbury sona

“Tu i Bobby McGee”.

by - 0 comments

Descansant

         Al meu pare, nascut el 25 d’agost de 1959.

Si t’eleves de les terres

al bell mig del setè cel,

Si tocant l’arpa clareja

Si el sol va cap a ponent.

Veus els núvols com es mouen?

mira com llisquen pel vent

mira quantes bones obres

però què petits ens fem.

I si vas a sota terra

a les brases de l’infern,

els dimonis no existeixen

no pateixis, s’hi està bé.

Mentrestant cal conformar-se

amb viure i morir vell,

veure la vida com passa,

sobreviure constantment.

Busca estones de silenci,

fes l’amor rera els fanals,

torna a trucar quan et pengin,

escolta un disc dels de abans.

Planta un arbre si tens terres

fes un fill amb un amant

escriu llibres sense idees

si ho fas bé potser et fan Sant.

Quan no hi siguis, acomiada’t,

saluda els teus professors,

digues hola a la mare

i que et faci uns macarrons.

Xapoteja a la banyera,

fes-ho tot per últim cop

com si mai fos la darrera,

de tu tindré un bon record.

Tanca els ulls, resto a l’espera

que dormis entre aquests mots,

ja bufo per tu l’espelma,

apagant-se com la mort.

Versió lliure de “Le cours du temps” – Yves Duteil

25 d’agost de 2013.