Ja pots trobar a la venda el CD Ara va de bo i amics. Les sessions d’El Gripau Blau a Ràdio Estel (2011-2020). És un producte solidari en benefici de Sant Joan de Déu.
És nit fosca forma part del disc Ara va de bo i amics. Les sessions d’El Gripau Blau a Ràdio Estel (2011-2020) Discmedi, 2020.
Cançó de Dani Espresate sobre el tema popular Dins la fosca. Veus: Laura Pau i Jordi Roura. Guitarra: Jordi Roura. Arranjament (instruments virtuals): R.C. Alexandri.
És nit fosca i tot d’una
entre un llençol de lli
s’enfilava la lluna,
tal com va fer ahir.
Si li dius bon dia
potser ella respon
les estrelles et miren
i la lluna mai dorm.
Fulles verdes sens ombra
cauen mudes al llac,
els carrers en silenci,
corren els núvols blancs.
Dorm, bonic, descansa
imagina’t un drac
que et passeja pels aires
sobre una gran ciutat.
Els fanals tot ho veuen,
l’estació sense trens,
el diari a la impremta
i el pa és ben calent.
Si tens fred, el pare
et farà un gran petó
mentre la mare et tapa
amb un bon edredó.
La casa sembla freda
perquè tothom hi dorm,
si a la nit et despertes
canta això sense por:
La nit és tranquil·la,
quan la gent no té son
les estrelles et miren
i la lluna mai dorm.
És nit fosca i tot d’una,
entre un llençol de lli
s’enfilava la lluna,
tal com va fer ahir.
El temps va lent és el meu primer poema musicat. Aquesta magnífica cançó forma part del disc Ara va de bo i amics. Les sessions d’El Gripau Blau a Ràdio Estel (2011-2020) Discmedi, 2020.
Música, veu i arranjaments de R.C. Alexandri i veu de Marta Casals Balaguer. Il·lustració de Virginia Donoso. Agrair al grup Ara Va de Bo, sense el qual aquestes tonades no haguessin existit mai.
A tots ells, gràcies.
Podeu clicar a la il·lustració per ampliar-la mentre sentiu la cançó o consultar els acords aquí
Aquesta és la primera entrada en prosa del meu blog, però de ben segur sigui la que més musicalitat, poètica i retòrica tingui. Crec que no calen presentacions, ni preàmbuls. Qui ha conegut a l’Efrem García Salinas sap que les seves interpretacions, les seves obres, els seus projectes tenen veu pròpia.
Avui, en motiu del concert/homenatge que es fa a l’Espai BES, per primera vegada s’interpretarà una de les peces del cicle de cançons A veces el corazón… cicle de cançons sobre poemes de Dani Espresate op. 18, composta per l’Efrem.
Aquest és el meu petit reconeixement a la seva implicació en una bonica aposta. Gràcies Efrem per posar música a les meves paraules, partitura als meus versos i notes al meu silenci. A veces el corazón puede leer versos vacíos.
Podeu veure les partitures aquí.
Plou i fa sol,
Les bruixes es pentinen,
Plou i fa sol,
Les bruixes porten dol.
Fa sol i plou
Bruixots, agafeu pinta,
Fa sol i plou:
del cel avui cau brou.
Pentineu-vos bé,
de dol, la bruixa mira,
Pentineu-vos bé:
La bruixa és al carrer!
Plou i fa sol,
Les bruixes es pentinen,
Plou i fa sol,
Les bruixes porten dol.
Mireu allà baix
a la terra què hi ha:
un petit animal
que sempre amb presses va,
d’aquí cap allà
– mai mira els estels –
Aquí amb la bicicleta,
al cel s’hi està molt bé.
Il·lustració Paula Ponz
How could you forget your yellow bird?
Bright Eyes
T’escriuré,
Quan la mitjanit s’ompli de rosada
quan el mar no sigui sols mot femení
quan obrin els parcs sempre a s’horabaixa
i els mussols vigilin el bosc al matí.
Quan els accents siguin tònics i barítons
Quan em begui ràpid d’un glop tot el vi
Quan no corri pas aire als passadissos
i no surti Hitchcock a cap dels seus films.
Si el papiroflèxic ocell bat les ales
Si les molses moren en un terra humit
Si trobo perdudes les claus dels de casa
si blindem contractes amb mots a desdir.
T’escric una carta
– sense res a dir –
de Lansbury sona
“Tu i Bobby McGee”.
Al meu pare, nascut el 25 d’agost de 1959.
Si t’eleves de les terres
al bell mig del setè cel,
Si tocant l’arpa clareja
Si el sol va cap a ponent.
Veus els núvols com es mouen?
mira com llisquen pel vent
mira quantes bones obres
però què petits ens fem.
I si vas a sota terra
a les brases de l’infern,
els dimonis no existeixen
no pateixis, s’hi està bé.
Mentrestant cal conformar-se
amb viure i morir vell,
veure la vida com passa,
sobreviure constantment.
Busca estones de silenci,
fes l’amor rera els fanals,
torna a trucar quan et pengin,
escolta un disc dels de abans.
Planta un arbre si tens terres
fes un fill amb un amant
escriu llibres sense idees
si ho fas bé potser et fan Sant.
Quan no hi siguis, acomiada’t,
saluda els teus professors,
digues hola a la mare
i que et faci uns macarrons.
Xapoteja a la banyera,
fes-ho tot per últim cop
com si mai fos la darrera,
de tu tindré un bon record.
Tanca els ulls, resto a l’espera
que dormis entre aquests mots,
ja bufo per tu l’espelma,
apagant-se com la mort.
Versió lliure de “Le cours du temps” – Yves Duteil
25 d’agost de 2013.
