VESPRADA

I aquí ho tens,

sense res més a dir,

una vesprada de divendres més

al costat del coixí.


Pensant entre lletres,

somiant entre fils,

barrejant idees

dins un únic sentit.


I sense mastegar

amb poc menys d’un bocí,

et crees quilos d’històries,

però cap d’elles té fi.


Comences un llibre,

Acabes en vers,

i tot et fa riure

pensant que és pervers.


Et dediques un somni,

realment és dolent,

tanques bé la finestra

i no surts al carrer


I la gent mentre passa

impassible et somriu,

et diu allò que tant ànsies,

no ets sols un motiu.


Penses que tot gira,

que res para,

que tot crida

i res té màgia.


Aleshores el veus,

dins el bressol,

que per allò has viscut,

i et mira als ulls, -sols-.


Et toca amb innocència complida,

et crida la infantesa no existida,

et somriu entre fades de carícies,

i crida que vol (altra vegada)

el teu somriure.



I el petit és allí,

sense res més a dir,

una vesprada de divendres més

al costat del coixí.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s