Patatetes vora el mar

Entre pedres sinuoses,
Enmig platges en desús,
Una onada ens cavalca,
Entre llits d’un bressol mut.

Patetetes vora el mar*.

Tres pòstumes abraçades,
Com bressoles les cançons?
Una llarga nit a taula,
Un Taller de Cuina, sols.

En passejos verd turquesa,
Enmig roses, veig pinassa,
Una pedra ens pentina,
Fins a l’ombra d’una bassa.

Patatetes vora el mar.

De somriures pedagògics,
mentre van el nens cabuts

fent dels seus jocs els més lògics,
Parlem descosint embuts.

Patatetes vora el mar.

Acarona la petxina

a una alga militant,

les estrelles se la miren

mentre el sol es va amagant.

Patatetes vora el mar.

Fem dels clàxons serpentines.
Els sorolls entre els fanals.
Creuen dos trens per la via,
I no es freguen, i se’n van.

Patatetes
ja no en queden

per menjar-nos a la mar.

Patatetes vora el mar.

* Vers adaptat de la poesia Vinyes verdes vora el mar de Josep Maria de Segarra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s