Patatetes vora el mar

Entre pedres sinuoses,
Enmig platges en desús,
Una onada ens cavalca,
Entre llits d’un bressol mut.

Patetetes vora el mar*.

Tres pòstumes abraçades,
Com bressoles les cançons?
Una llarga nit a taula,
Un Taller de Cuina, sols.

En passejos verd turquesa,
Enmig roses, veig pinassa,
Una pedra ens pentina,
Fins a l’ombra d’una bassa.

Patatetes vora el mar.

De somriures pedagògics,
mentre van el nens cabuts

fent dels seus jocs els més lògics,
Parlem descosint embuts.

Patatetes vora el mar.

Acarona la petxina

a una alga militant,

les estrelles se la miren

mentre el sol es va amagant.

Patatetes vora el mar.

Fem dels clàxons serpentines.
Els sorolls entre els fanals.
Creuen dos trens per la via,
I no es freguen, i se’n van.

Patatetes
ja no en queden

per menjar-nos a la mar.

Patatetes vora el mar.

* Vers adaptat de la poesia Vinyes verdes vora el mar de Josep Maria de Segarra.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s