De cop,

tot d’una

ja és aquí:

l’estiu arriba,

el curs s’acaba

sembla mentida

que ara recordi

el primer dia,

com el d’ahir.

Al setembre vaig arribar, 

amb incertesa 

pel què faria, 

per què l’escola

la coneixia,

de referència 

pel meu germà.

I de cop, 

a Cicle Mitjà 

em van posar: 

a tercer 

a fer català.

A una classe, la Marta 

tot el dia a l’escola, 

mentre jo i la Romina

ens tornem a tothora:

ella venia als matins, 

jo apareixia a les tardes,

i si volem programar? 

les passaríem molt magres. 

Paral·lel a la piscina 

penjant arxius a internet, 

una estona al passadís 

i alguns whatsapp ben tardet. 

Que si preparem poesies,

que si t’envio el dictat

fem projecte dels planetes?

ho parlem demà passat

que no hi ha temps,

que no ens veiem

ja ho faig més tard. 

Però…

(com be diu sempre la Marta)

passa allò típic que…

ens explica alguna cosa,

i la Romina ho ha oblidat

“nena! això ho vaig dir fa estona.

i el Dani ni s’ha enterat.

Marta tens el full de les sortides?

pots dir-me quan fem reunió?

ostres, jo no ho recordava.

Sort d’ella, que si no…

I així,

dia a dia,

ha anat el curs a tercer

polint coses,

amb ganes i esma,

i treballant de valent, 

que tot i no veure’ns gaire

ens en hem sortit prou bé.

Que el cicle

(tot es digui)

ha estat allà per tot

ajudant-nos,

recolzant-nos

i portant sempre el timó.

Que tot i les nostres cosetes,

els informes,

les graelles, 

les xerrades 

i reunions,

hem sabut gestionar bé,les diferents opinions.

Per això volia agrair-vos

l’acollida d’aquest curs

que ha estat un curs difícil, 

prò que he estat molt a gust. 

Agrair a la Romina 

tot el què m’ha ensenyat

que ha posat molta energia, 

en tirar el curs endavant. 

Que tot i no ser-hi a les tardes

li ha dedicat moltes hores, 

en comptes d’estar amb la Laia

compartint amb ella estones. 

Per les hores invertides,

les trucades a destemps,

per la quedada en diumenge

i per tot el què hem après.

Per ensenyar-me…

que les pilotes no es xuten,

que les de plàstic tampoc

que aquestes magnífiques tardes

no les gaudiré enlloc.

A la Marta,

per l’ajuda,

la paciència i la il·lusió

per mostrar-me l’experiència 

de tants anys de professió.

Desitjo que tinguis sort,

a la teva nova escola,

i que ha estat un gran plaer

creuar-me amb tu:

No han estat 25 anys,

però ha estat una bona estona.

Per acabar,

donar les gràcies

per aquest curs,

per aquest any

per ser una gran escola

que recordaré de bon grat,

i per treure’m un somriure, 

cada matí, 

cada tarda,

i cada dia d’aquest any.

Que tot i fer un terç… 

ha estat genial!