És quan dormo que hi veig clar,

vaig llegir en algun llibre.

Ell mateix recità:

visc al cor d’una petxina.

Doncs perdoni que li digui

que al barri no hi ha mar,

tot i que a la bandera

en surt una de gran.

Des de que sóc infant

al mateix lloc jo visc,

excepte un parell d’anys

que vaig viure a Madrid.

Allà vivia el pare

i als meus catorze anys

vaig anar a ballar chotis

i a estudiar amb molt d’afany.

Passada aquesta estada,

que no recordarem,

(no perquè jo no vulgui,

és perquè no hi ha temps)

desvia tot el tema

-i no te cap raó-

ja que haig de fer un poema

del barri on visc jo.

Tornem doncs al meu barri,

aquell tranquil, plaent,

on un dissabte al vespre

pots trobar-te uns quants nens

que juguen a la plaça,

que juguen a futbol

i entre dues papereres

va un nen i crida: Gol!

Mentre algunes famílies

s’ho miren des del bar:

unes prenen cervesa,

altres mengen croissant.

Tocant la bella plaça,

puja el Carrer Major,

Que va des de l’església

fins a la Plaça Artós.

A dalt els que fan missa,

a baix pillen uns pets…

Disculpi Déu, pro penso,

que jo baixo a l’infern.

Baixant trobo la iaia,

em diu: “Nen, fés Bondat”

I després a la mare:

“No has vingut a dinar!”

El pare truca al mòbil:

“Pots passar per aquí?”

Collons, en aquest barri

no pots estar tranquil!

La peixatera creua

i em mira de reüll

i diu a la botiga:

“a aquest li falta un bull”.

Li arriba a la fornera,

li arriba al quiosquer,

a la farmàcia diuen

que em prengui no se què.

De places, hi ha infinites,

de tot tipus i més:

La Plaça del meu barri,

la Plaça del Roser,

la Plaça Artós i Sant Vi

i la dels Caputxins,

allà on es reuniren

a l’any seixanta-sis.

Carrers estrets i macos,

carrerons amb encís,

passejos, portals, patis

i parcs per mig dormir.

Si vols sortir de festa,

estarem molt contents:

Una “Chicago” al Monte

i copa al Sotavent.

I també, unes braves

et podem oferir:

Al Bar Tomàs les cuinen

per a llepar-s’hi els dits.

Si vols croissants, pastissos,

a la Foix pots comprar,

Allà on digué el poeta:

quan dormo que ho veig clar.

Sarrià és el meu barri,

en el que jo he nascut,

Si vols fer un volt apropa’t:

hi seràs benvingut!