El més bonic dels pessebres
no té molsa, ni cap bou,
me’l construeixo jo sol
des de gener fins desembre.
El més verd i alt dels arbres
no creix al costat del foc,
és aquell que viu al bosc
on anem junts de vacances.
La més gran de les estrelles
no té perquè ser fugaç,
simplement t’agafa el braç
quan ets sents com un titella.
La millor de les nadales
és la que sento a la nit
quan el camp està florit
o quan nedo a aigües salades.
El més bonic dels pessebres,
el més verd i alt dels arbres,
la més gran de les estrelles,
la millor de les nadales.
Dani Espresate 