És nit fosca

És nit fosca forma part del disc Ara va de bo i amics. Les sessions d’El Gripau Blau a Ràdio Estel (2011-2020) Discmedi, 2020.

Cançó de Dani Espresate sobre el tema popular Dins la fosca. Veus: Laura Pau i Jordi Roura. Guitarra: Jordi Roura. Arranjament (instruments virtuals): R.C. Alexandri.

És nit fosca i tot d’una

entre un llençol de lli

s’enfilava la lluna,

tal com va fer ahir.

Si li dius bon dia

potser ella respon

les estrelles et miren

i la lluna mai dorm.

Fulles verdes sens ombra

cauen mudes al llac,

els carrers en silenci,

corren els núvols blancs.

Dorm, bonic, descansa

imagina’t un drac

que et passeja pels aires

sobre una gran ciutat.

Els fanals tot ho veuen,

l’estació sense trens,

el diari a la impremta

i el pa és ben calent.

Si tens fred, el pare

et farà un gran petó

mentre la mare et tapa

amb un bon edredó.

La casa sembla freda

perquè tothom hi dorm,

si a la nit et despertes

canta això sense por:

La nit és tranquil·la,

quan la gent no té son

les estrelles et miren

i la lluna mai dorm.

És nit fosca i tot d’una,

entre un llençol de lli

s’enfilava la lluna,

tal com va fer ahir.

ELS TORRONS

D’entre tots els gustos dolços,

que jo tasto al Nadal,

sense cap dubte escullo

un que és ben especial.

N’hi ha de crema, xocolata,

coco, menta, nous i gerds,

inclús fets amb carabassa

i també de fruits vermells.

N’hi ha de tous, durs, impossibles,

N’hi ha que fan crec, que es desfan,

d’Agramunt i de Xixona,

i alguns fets des d’Alacant.

D’entre tots els gustos dolços,

que jo trobo més genial,

sense cap dubte escullo

els petons d’aquest Nadal.

IMG_20171222_235149

Tirallonga de monosíl·labs |

Captura de pantalla 2017-12-04 a las 18.15.50

I jo, què vull?

Jo,

Un poc de gel,

i un xic de glaç.

Un molt bon ren,

no tant de vent,

ser molt bon jan.

Ser un dels tres mags,

rei del meu món,

no fer cap mal.

Ho faig tot bé

quan ho veig clar,

a la nit vull

la son             dels qui se’n van.

I què no vull?

No vull cap bram,

ni cap cop sec,

no vull ser brut,

ni cap crit fort,

ni cap més mot

dels que fan mal.

I jo, què vull?

Jo,

Ser jo, amb tu.

A mi em val.

-ei, si pot ser-

 

La lluna

De Mar García Ortiz, 7 anys.

La lluna és molt bonica,

tan bonica

que m’agradaria fer-li un petó.

Quan la miro

no hi arribo.

Jo, agafaria una escala

per dir-li coses boniques

com, per exemple, cantar-li una cançó.

I que sàpiga que sempre serà dins meu.

 

IMG_20170323_161544134.jpg

 

La millor de les nadales

El més bonic dels pessebres

no té molsa, ni cap bou,

me’l construeixo jo sol

des de gener fins desembre.

 

El més verd i alt dels arbres

no creix al costat del foc,

és aquell que viu al bosc

on anem junts de vacances.

 

La més gran de les estrelles

no té perquè ser fugaç,

simplement t’agafa el braç

quan ets sents com un titella.

 

La millor de les nadales

és la que sento a la nit

quan el camp està florit

o quan nedo a aigües salades.

 

El més bonic dels pessebres,

el més verd i alt dels arbres,

la més gran de les estrelles,

la millor de les nadales.

img_20161220_130959501

Si jo fos…

Si jo fos Pare Noel

m’agafaria la barba

i la llençaria al cel

construint grans núvols d’aigua.

Si jo fos un gran tió

no cagaria arengades,

ni faria cas dels cops,

només rebria abraçades.

Si jo fos una gran llufa

voldria moure el braç

que no vegis com molesta

aquell tros de celo al cap!

Si jo fos un dels tres mags

em trauria la gran capa

per abrigar els infants

que tenen fred, son i gana.

No repartiria diners

si jo fos la loteria,

si no pau a tot el món

i bons moments d’alegria.

image001 (1)

Decàleg. Com no llegir un poema.

De Mar Benegas.

  1. Al poema no li agrada que l’interroguin abans de llegir-lo. És tan agradable deixar-se portar!
  1. Al poema no li agrada el no l’entenc. Que potser intentem entendre la immensitat del mar?
  1. Al poema no li agrada que el llegim com si fos la llista de la compra. El poema vol que el llegim acompanyat amb la veu: seriosos com sopranos o divertits com si diguéssim un embarbussament. Cadascú te una manera de llegir-lo, per convertir-lo en un millor poema.
  1. Al poema no li agrada que el llegeixin en públic sense vestir-se adequadament. Si assagem una mica abans de llegir-lo la nostra veu farà créixer el poema.
  1. Al poema no li agrada quedar-se al llibre. Li agrada sortir-ne: que el cantin, que el recitin, que el recordin.
  1. Al poema no li agrada que no el diguin per seu nom. Si un poema ens ha entusiasmat possiblement n’hi haurà d’altres, del mateix autor o estil que també ens apassionin. Podem buscar i trobar altres tresors.
  1. Al poema no li agrada l’avorriment. Li agraden les disfresses, els jocs i el teatre.
  1. Al poema no li agrada qualsevol lector. A aquest poema en concret li agradarem nosaltres. Perquè cada poema té els seus lectors, especials i únics. Serà ell qui ens faci l’ullet i ens farà vibrar.
  1. Al poema no li agrada que no tinguin en compte a qui va dirigit. Si volem compartir un poema amb algú especial hem d’escollir-lo amb molt d’afecte, com si es tractés d’un regal.
  2. Al poema no li agrada ser lluny dels infants, li agrada ser llegit de prop, que l’escoltin, que el recitin, que es sorprenguin. I als infants els agrada la poesia. Comproveu-ho i veureu com no us menteixo…

 

Traducció de Dani Espresate del decàleg inclòs en el llibre “44 poemas para leer con niños”, una selecció de Mar Benegas.

TANCAT PER VACANCES

Si has perdut el pessebre

o si el mitjó està brut;

si cau un poc de gebre

o el Rei carbó t’ha dut;

si el teu fill o la filla

a escola vol tornar,

digues-li que en uns dies

podrà tornar a estudiar.

Si el tió no et caga

ni tens reintegrament;

si el raïm no t’agrada

i l’arbre va caient;

No truquis a l’escola:

ens veiem l’any vinent!

 

img_20161127_171240619

Il·lustració de Vicky Romero Gimena

NADAL BLANC

Com cada any a aquestes dates

ens abriguem fins a dalt,

amb gorra, guants i bufanda

us desitgem Bon Nadal.


Construïm junts el pessebre

i la neu no veiem pas:

ho diuen tots els poemes

i a mi em sembla un disbarat!


És mentida, quina barra!

Ja m’agradaria  a mi

llençar boles a la mare

i fer un ninot gegantí!


Com a petits astronautes

agafarem un coet

per pujar cims de muntanyes

i veure neu, flocs i gel.


I l’any vinent al desembre

potser ja haurem recitat

un poema dels de sempre

d’un Nadal blanc i nevat.



LA CAPUTXETA VERMELLA I EL LLOP

El llop de bon matí ja està afamat

i busca un esmorzar per omplir el pap

Es fa de nit, cansat i ple de ràbia

Se’n va corrents el llop a casa l’àvia.

Sóc jo, la Caputxeta! – va mentir,

I l’àvia, obrint la porta, va fugir.

Com se li acut marxar fent ziga-zaga?

Corre molt més el llop que aquella iaia!

I sense poder ser d’altra manera:

Endrapa de cop l’àvia a la primera.

L’anciana que era d’os i massa fina,

no va omplir-lo molt més que una gallina

i aquell enorme llop, ja cap al tard,

s’hagués menjat la terra, el cel i el mar.

Espero en aquest lloc del verd boscatge,

I ja veurem que fa el bon oratge,

si passa algun minyó ben suculent

o algun bon plat sucós i excel·lent.

Per fi se li va encendre la llumeta!

I va corrents a Ca la Caputxeta!

I per dissimular que era animal,

Va començar a tapar-se fins a dalt:

Faldilla, brusa blanca i jaqueta,

i es fica a dins el llit i fa veueta:

Passa neta bonica, com ha anat?

No t’has trobat al bosc pas cap sotrac?”

La iaia ni te veu ni vocalitza

Potser algú m’intenta fer la guitza.

– Et noto estranya, i aquestes orelles?

Se’ns fan un xic més grans quan ens fem velles.

I els ulls que semblen grossos com taronges?

Cal que t’hi posis aigua amb les esponges.

I aquestes mans tan brutes i anormals?

He hagut de fer neteja dels vitralls.

Ai avia, d’on has tret aquest abric?

Que aquesta pell no la té ni el mes ric!

No creguis que et pots fer passar per tonta.

Ja saps ben bé com continua el conte

Has de dir: “Pro quina boca tens!

si fins i tot et puc comptar les dents!”

La Caputxeta no està per històries

i de dins el cistell treu les pistoles

apunta amb alegria al llop al cap

i –pam-, es queda a terra com un nyap!

Al cap de poc veig a la Caputxeta,

A dalt un arbre com una enxaneta,

Amb un abric de llop ben elegant,

(d’un llop que es va voler omplir bé el pap)

CONTE ORIGINAL: ROALD DAHL

ADAPTACIÓ DE LA TRADUCCIÓ DE MIGUEL AZAOLA 

 

img_20161211_150949816

Il·lustració de Vicky Romero Gimena

FA SOL I PLOU

Plou i fa sol,

Les bruixes es pentinen,

Plou i fa sol,

Les bruixes porten dol.

Fa sol i plou

Bruixots, agafeu pinta,

Fa sol i plou:

del cel avui cau brou.

Pentineu-vos bé,

de dol, la bruixa mira,

Pentineu-vos bé:

La bruixa és al carrer!

Plou i fa sol,

Les bruixes es pentinen,

Plou i fa sol,

Les bruixes porten dol.

Mireu allà baix

Mireu allà baix

a la terra què hi ha:

un petit animal

que sempre amb presses va,

d’aquí cap allà

– mai mira els estels –

Aquí amb la bicicleta,

al cel s’hi està molt bé.

Il·lustració Paula Ponz

NINOT DE NEU

Una cara blanca, 

gran bola de neu, 

una panxa llarga 

blanc de cap a peus.


Una pastanaga,


el nas enganxat, 

dues olives negres, 

dos ulls ben gegants.


La síndria de boca 

tres botons ben grans

 

bufanda de llana,


i els peus abrigats.


A les mans guants negres, 

barret sobre el cap,


una escombra al terra 

ninot acabat

imagen-210

Ninot fet pels nens i nenes de p3 de l’escola Bordils

M’agraden…

M’agraden les joguines, 

m’agraden els regals, 

menjar torrons i neules 

i celebrar el cap d’any.


M’agrada quan fosqueja 

la nit, voreta el foc, 

veus fora com grogueja? 

carrers plens de colors.


M’agrada…


Posar boles a l’arbre, 

l’estrella dalt l’avet

muntar un petit pessebre, 

amb un àngel al cel.


Anar a dormir ben d’hora, 

quan venen els reis mags, 

deixar llet a la porta 

pels camells afamats.

 

Despertar-me ben d’hora

nerviós d’obrir els regals 

anar a avisar els meus pares 

a sobre el llit, saltant.

M’agraden moltes coses, 

m’agrada això que he dit 

p’rò el que més m’apassiona 

és poder compartir:

estones amb la mare, 

fer al pare molts petons, 

i no venir a l’escola! 


Molt bon Nadal a tots! 

Carta als Reis Mags

Estimats Reis Mags, coma,


Aquest any heu de saber, 

que no vull jocs, 

ni vull res.


No vull llibres de gripaus

ni cap joc que es jugui amb daus. 

No vull colors, ni cap cosa
que a casa pugui fer nosa.

(espera que no tinc tinta, 

agafo un boli: aquest pinta)


Jo vull per aquest Nadal: 

que la gent sigui feliç,
que tothom tingui un regal, 

gran, mitjà o molt petit.


Que tothom tingui vacances, 

que la gent mengi calent
que ningú dormi a una plaça, 

que tots siguem bona gent.


Que el món sigui una gran casa, 

on tots convivim en pau
sent feliços i amables:

Gràcies Reis, adéu-siau!

 

SFC AJUNTAMENT

COM SI FÓSSIU NENS

Jo que sóc petit,

però també gran

no puc pas entendre

com no jugueu mai.

Com és que no juguen

els grans per Nadal?

Quan jo haig de fer-ho

cada dia de l’any!

Embruta’t! Somnia! Vés en patinet!

Si tot ho imagines pots arribar al cel!

Escriu una carta dient als Reis Mags

que aquest Nadal vols tornar a ser un infant.

Amb la neu fer boles,

gronxar-te al parc,

menjar xocolata

i saltar als bassals.

Ni mirar el rellotge,

ni anar a treballar.

Com si fóssiu nens…

Jo no vull ser gran!

Bon Nadal!