La lluna

De Mar García Ortiz, 7 anys.

La lluna és molt bonica,

tan bonica

que m’agradaria fer-li un petó.

Quan la miro

no hi arribo.

Jo, agafaria una escala

per dir-li coses boniques

com, per exemple, cantar-li una cançó.

I que sàpiga que sempre serà dins meu.

 

IMG_20170323_161544134.jpg

 

La millor de les nadales

El més bonic dels pessebres

no té molsa, ni cap bou,

me’l construeixo jo sol

des de gener fins desembre.

 

El més verd i alt dels arbres

no creix al costat del foc,

és aquell que viu al bosc

on anem junts de vacances.

 

La més gran de les estrelles

no té perquè ser fugaç,

simplement t’agafa el braç

quan ets sents com un titella.

 

La millor de les nadales

és la que sento a la nit

quan el camp està florit

o quan nedo a aigües salades.

 

El més bonic dels pessebres,

el més verd i alt dels arbres,

la més gran de les estrelles,

la millor de les nadales.

img_20161220_130959501

Si jo fos…

Si jo fos Pare Noel

m’agafaria la barba

i la llençaria al cel

construint grans núvols d’aigua.

 

Si jo fos un gran tió

no cagaria arengades,

ni faria cas dels cops,

només rebria abraçades.

 

Si jo fos una gran llufa

voldria moure el braç

que no vegis com molesta

aquell tros de celo al cap!

 

Si jo fos un dels tres mags

em trauria la gran capa

per abrigar els infants

que tenen fred, son i gana.

 

No repartiria diners

si jo fos la loteria,

si no pau a tot el món

i bons moments d’alegria.

 

img_20161216_132525804

 

Decàleg. Com no llegir un poema.

De Mar Benegas.

  1. Al poema no li agrada que l’interroguin abans de llegir-lo. És tan agradable deixar-se portar!
  1. Al poema no li agrada el no l’entenc. Que potser intentem entendre la immensitat del mar?
  1. Al poema no li agrada que el llegim com si fos la llista de la compra. El poema vol que el llegim acompanyat amb la veu: seriosos com sopranos o divertits com si diguéssim un embarbussament. Cadascú te una manera de llegir-lo, per convertir-lo en un millor poema.
  1. Al poema no li agrada que el llegeixin en públic sense vestir-se adequadament. Si assagem una mica abans de llegir-lo la nostra veu farà créixer el poema.
  1. Al poema no li agrada quedar-se al llibre. Li agrada sortir-ne: que el cantin, que el recitin, que el recordin.
  1. Al poema no li agrada que no el diguin per seu nom. Si un poema ens ha entusiasmat possiblement n’hi haurà d’altres, del mateix autor o estil que també ens apassionin. Podem buscar i trobar altres tresors.
  1. Al poema no li agrada l’avorriment. Li agraden les disfresses, els jocs i el teatre.
  1. Al poema no li agrada qualsevol lector. A aquest poema en concret li agradarem nosaltres. Perquè cada poema té els seus lectors, especials i únics. Serà ell qui ens faci l’ullet i ens farà vibrar.
  1. Al poema no li agrada que no tinguin en compte a qui va dirigit. Si volem compartir un poema amb algú especial hem d’escollir-lo amb molt d’afecte, com si es tractés d’un regal.
  2. Al poema no li agrada ser lluny dels infants, li agrada ser llegit de prop, que l’escoltin, que el recitin, que es sorprenguin. I als infants els agrada la poesia. Comproveu-ho i veureu com no us menteixo…

 

Traducció de Dani Espresate del decàleg inclòs en el llibre “44 poemas para leer con niños”, una selecció de Mar Benegas.

TANCAT PER VACANCES

Si has perdut el pessebre

o si el mitjó està brut;

si cau un poc de gebre

o el Rei carbó t’ha dut;

si el teu fill o la filla

a escola vol tornar,

digues-li que en uns dies

podrà tornar a estudiar.

Si el tió no et caga

ni tens reintegrament;

si el raïm no t’agrada

i l’arbre va caient;

No truquis a l’escola:

ens veiem l’any vinent!

 

img_20161127_171240619

Il·lustració de Vicky Romero Gimena