El llop de bon matí ja està afamat
i busca un esmorzar per omplir el pap
Es fa de nit, cansat i ple de ràbia
Se’n va corrents el llop a casa l’àvia.
Sóc jo, la Caputxeta! – va mentir,
I l’àvia, obrint la porta, va fugir.
Com se li acut marxar fent ziga-zaga?
Corre molt més el llop que aquella iaia!
I sense poder ser d’altra manera:
Endrapa de cop l’àvia a la primera.
L’anciana que era d’os i massa fina,
no va omplir-lo molt més que una gallina
i aquell enorme llop, ja cap al tard,
s’hagués menjat la terra, el cel i el mar.
Espero en aquest lloc del verd boscatge,
I ja veurem que fa el bon oratge,
si passa algun minyó ben suculent
o algun bon plat sucós i excel·lent.
Per fi se li va encendre la llumeta!
I va corrents a Ca la Caputxeta!
I per dissimular que era animal,
Va començar a tapar-se fins a dalt:
Faldilla, brusa blanca i jaqueta,
i es fica a dins el llit i fa veueta:
“Passa neta bonica, com ha anat?
No t’has trobat al bosc pas cap sotrac?”
La iaia ni te veu ni vocalitza
Potser algú m’intenta fer la guitza.
– Et noto estranya, i aquestes orelles?
Se’ns fan un xic més grans quan ens fem velles.
I els ulls que semblen grossos com taronges?
Cal que t’hi posis aigua amb les esponges.
I aquestes mans tan brutes i anormals?
He hagut de fer neteja dels vitralls.
Ai avia, d’on has tret aquest abric?
Que aquesta pell no la té ni el mes ric!
No creguis que et pots fer passar per tonta.
Ja saps ben bé com continua el conte
Has de dir: “Pro quina boca tens!
si fins i tot et puc comptar les dents!”
La Caputxeta no està per històries
i de dins el cistell treu les pistoles
apunta amb alegria al llop al cap
i –pam-, es queda a terra com un nyap!
Al cap de poc veig a la Caputxeta,
A dalt un arbre com una enxaneta,
Amb un abric de llop ben elegant,
CONTE ORIGINAL: ROALD DAHL
ADAPTACIÓ DE LA TRADUCCIÓ DE MIGUEL AZAOLA
Dani Espresate 