Dong amb les dotze campanades
Dong a aquest any diem adeu
Dong amb raïm, amb abraçades
Dong i com sempre, sense neu.
Dong Aquest any serà una festa
Dong no vull tenir molts encàrrecs
Dong que fer deures em molesta
Dong o anireu a fregir espàrrecs!
Dong Aquest any nou volem riure
Dong ple de colors i de llums:
Dong amb aquesta poesia
Dong celebrem que el passem junts!
Busco…
un color especial
per aquest Nadal.
Un Nadal ben blau
amb un vent molt suau.
Un Nadal verd clar
per poder jugar.
Un Nadal turquesa
enorme sorpresa!
Un Nadal de roig
per fer molt el boig.
Un Nadal magenta
per estar contenta.
Un Nadal marró
fer cagar el tió.
El color que busco
és el transparent
per pintar aquests dies
amb la meva gent.
De primer: ventada,
gelat i aire fred.
De segon: gebrada,
molsa i un avet.
De postres un dia
amb la gent que vull.
De beure: alegria
i molt aldarull.
A la taula un àpat
de menú ideal:
Pots venir, afanya’t!
i molt bon Nadal!
D’entre tots els gustos dolços,
que jo tasto al Nadal,
sense cap dubte escullo
un que és ben especial.
N’hi ha de crema, xocolata,
coco, menta, nous i gerds,
inclús fets amb carabassa
i també de fruits vermells.
N’hi ha de tous, durs, impossibles,
N’hi ha que fan crec, que es desfan,
d’Agramunt i de Xixona,
i alguns fets des d’Alacant.
D’entre tots els gustos dolços,
que jo trobo més genial,
sense cap dubte escullo
els petons d’aquest Nadal.
I jo, què vull?
Jo,
Un poc de gel,
i un xic de glaç.
Un molt bon ren,
no tant de vent,
ser molt bon jan.
Ser un dels tres mags,
rei del meu món,
no fer cap mal.
Ho faig tot bé
quan ho veig clar,
a la nit vull
la son dels qui se’n van.
I què no vull?
No vull cap bram,
ni cap cop sec,
no vull ser brut,
ni cap crit fort,
ni cap més mot
dels que fan mal.
I jo, què vull?
Jo,
Ser jo, amb tu.
A mi em val.
-ei, si pot ser-
El més bonic dels pessebres
no té molsa, ni cap bou,
me’l construeixo jo sol
des de gener fins desembre.
El més verd i alt dels arbres
no creix al costat del foc,
és aquell que viu al bosc
on anem junts de vacances.
La més gran de les estrelles
no té perquè ser fugaç,
simplement t’agafa el braç
quan ets sents com un titella.
La millor de les nadales
és la que sento a la nit
quan el camp està florit
o quan nedo a aigües salades.
El més bonic dels pessebres,
el més verd i alt dels arbres,
la més gran de les estrelles,
la millor de les nadales.
Si jo fos Pare Noel
m’agafaria la barba
i la llençaria al cel
construint grans núvols d’aigua.
Si jo fos un gran tió
no cagaria arengades,
ni faria cas dels cops,
només rebria abraçades.
Si jo fos una gran llufa
voldria moure el braç
que no vegis com molesta
aquell tros de celo al cap!
Si jo fos un dels tres mags
em trauria la gran capa
per abrigar els infants
que tenen fred, son i gana.
No repartiria diners
si jo fos la loteria,
si no pau a tot el món
i bons moments d’alegria.
Si has perdut el pessebre
o si el mitjó està brut;
si cau un poc de gebre
o el Rei carbó t’ha dut;
si el teu fill o la filla
a escola vol tornar,
digues-li que en uns dies
podrà tornar a estudiar.
Si el tió no et caga
ni tens reintegrament;
si el raïm no t’agrada
i l’arbre va caient;
No truquis a l’escola:
ens veiem l’any vinent!
Com cada any a aquestes dates
ens abriguem fins a dalt,
amb gorra, guants i bufanda
us desitgem Bon Nadal.
Construïm junts el pessebre
i la neu no veiem pas:
ho diuen tots els poemes
i a mi em sembla un disbarat!
És mentida, quina barra!
Ja m’agradaria a mi
llençar boles a la mare
i fer un ninot gegantí!
Com a petits astronautes
agafarem un coet
per pujar cims de muntanyes
i veure neu, flocs i gel.
I l’any vinent al desembre
potser ja haurem recitat
un poema dels de sempre
d’un Nadal blanc i nevat.
Una cara blanca,
gran bola de neu,
una panxa llarga
blanc de cap a peus.
Una pastanaga,
el nas enganxat,
dues olives negres,
dos ulls ben gegants.
La síndria de boca
tres botons ben grans
bufanda de llana,
i els peus abrigats.
A les mans guants negres,
barret sobre el cap,
una escombra al terra
ninot acabat
Ninot fet pels nens i nenes de p3 de l’escola Bordils
M’agraden les joguines,
m’agraden els regals,
menjar torrons i neules
i celebrar el cap d’any.
M’agrada quan fosqueja
la nit, voreta el foc,
veus fora com grogueja?
carrers plens de colors.
M’agrada…
Posar boles a l’arbre,
l’estrella dalt l’avet
muntar un petit pessebre,
amb un àngel al cel.
Anar a dormir ben d’hora,
quan venen els reis mags,
deixar llet a la porta
pels camells afamats.
Despertar-me ben d’hora
nerviós d’obrir els regals
anar a avisar els meus pares
a sobre el llit, saltant.
M’agraden moltes coses,
m’agrada això que he dit
p’rò el que més m’apassiona
és poder compartir:
estones amb la mare,
fer al pare molts petons,
i no venir a l’escola!
Molt bon Nadal a tots!
Estimats Reis Mags, coma,
Aquest any heu de saber,
que no vull jocs,
ni vull res.
No vull llibres de gripaus
ni cap joc que es jugui amb daus.
No vull colors, ni cap cosa
que a casa pugui fer nosa.
(espera que no tinc tinta,
agafo un boli: aquest pinta)
Jo vull per aquest Nadal:
que la gent sigui feliç,
que tothom tingui un regal,
gran, mitjà o molt petit.
Que tothom tingui vacances,
que la gent mengi calent
que ningú dormi a una plaça,
que tots siguem bona gent.
Que el món sigui una gran casa,
on tots convivim en pau
sent feliços i amables:
Gràcies Reis, adéu-siau!
Jo que sóc petit,
però també gran
no puc pas entendre
com no jugueu mai.
Com és que no juguen
els grans per Nadal?
Quan jo haig de fer-ho
cada dia de l’any!
Embruta’t! Somnia! Vés en patinet!
Si tot ho imagines pots arribar al cel!
Escriu una carta dient als Reis Mags
que aquest Nadal vols tornar a ser un infant.
Amb la neu fer boles,
gronxar-te al parc,
menjar xocolata
i saltar als bassals.
Ni mirar el rellotge,
ni anar a treballar.
Com si fóssiu nens…
Jo no vull ser gran!
Bon Nadal!
Dani Espresate 