El poder de la lectura en veu alta

Gianni Rodari responia a la pregunta de si hi ha una poesia només per a infants: “no, no n’hi ha, de la mateixa manera que no hi ha una poesia especial per a advocats, per a mestres d’escola o per a vigilants de seguretat. La poesia existeix de manera autònoma, sense tenir en compte el destinatari del seu missatge. Si no, no és poesia”.

Per endinsar-nos en el món de la poesia i fer les nostres primeres passes de la mà d’un mestre especialista en la matèria, ens hem citat amb en Dani Espresate a la biblioteca de l’escola Àgora de Nou Barris, a Barcelona. Entre llibres i prestatgeries, en Dani ha transmès l’amor per la poesia a molts infants de primària. Nosaltres hem volgut escoltar-lo amb la mateixa il·lusió de l’alumne que comença. El resultat és aquesta entrevista farcida de reflexions sobre la docència, sobre el poder de la lectura en veu alta i la capacitat de sacsejar-nos que sempre han tingut els versos d’un poeta quan ens hi acostem sense prejudicis i amb el temps que l’ocasió mereix. Esperem que us agradi.

Junior Poetry Festival 2025

Marta Comín, illustratrice, e Dani Espresate, maestro e poeta, ci raggiungeranno al festival quest’anno da Valencia e Barcellona per giocare insieme ai bambini dai 5-6 anni in su in due laboratori, entrambi sabato pomeriggio a Castel Maggiore. La domenica mattina, invece, saremo tutti insieme in cerca di ventanas, finestre, per le strade di Bentivoglio, con una visita guidata e la poesia e le immagini dei due autori spagnoli. Per finire in bellezza, con l’aperitivo 100% bolognese presso il centro sociale Il Mulino, al costo di 12€ a persona. Per partecipare all’aperitivo occorre prenotare!

il programma

TROBADA AMB DANI ESPRESATE AL VOLTANT DEL SEU LLIBRE FINESTRES

+ info

El programa sencer de Tocats de lletra

Taller – ‘Poemes a la finestra’

Lectura conversada d’alguns poemes del llibre i escriptura individual d’un poema dins un marc preparat amb una finestra.

Dimarts 5 d’agost de 2025 a les 18 h a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda.

ESTOL DE NÚVOLS

Autora: Irma Borges

Il·lustradora: Mo Gutiérrez Serna

Traductor: Dani Espresate Romero

Editorial: Akiara books

64 pàgines

16,5 x 27,5 cm

Rústica cosida a fil vist

ISBN: 978-84-18972-65-2

Col·lecció Akipoeta, 10

Primera edició: març del 2025

Edat recomanada: + 5 anys

T’has aturat a pensar de què estan fets els núvols? A què s’assemblen? Quin gust tenen? Com canvien de forma? Per què es desfan?

Aquest recull de poemes ens convida a despertar una mirada observadora cap a la natura, i a meravellar-nos amb les formes canviants de tot el que trobem al cel i a la terra.

Núvols negres, blancs o de colors; núvols de fulles, de flors, de fruits, de blat, d’estornells o de peixos; també núvols de pensaments o de silencis.

Més informació

Figures retòriques

Pel curs Biblioteca escolar i poesia (BEPO) del BESCAT del Departament d’Educació i Formació Professional he elaborat aquest dossier sobre figures retòriques amb definicions i exemples extrets de llibres de poesia per a infants en català. Espero que us serveixi.

Faristol número 100

Ha estat un honor participar amb la P de Poesia en aquest número 100 de la Revista Faristol. Pots adquirir la revista aquí.

Un número lúdic, de celebració, construït com una suma de veus, que d’alguna manera repasse els últims quaranta anys de literatura infantil i juvenil, els mateixos que Faristol està a punt de complir, ja que el número 0 aparegué el juliol de 1985. Això va ser el punt de partida de la publicació que ara teniu a les mans –o a la pantalla–; entremig, un fum de reflexions i de gestions realitzades pels membres del consell de redacció de la revista: Kim Amate, Emma Bosch, Glòria Gorchs, Pep Molist i Joan Portell han coordinat aquest número –amb l’ajuda també de Marta Roig–, una tasca ingent que, sense la implicació de tot l’equip de direcció, hauria sigut impossible de dur a terme. Des d’«abecedari» fins a «zona d’influència», en aquestes pàgines trobareu un glossari que recorre tot l’alfabet, cent paraules relacionades amb la LIJ a partir de les quals cent especialistes han construït un escrit breu en què expliquen el concepte o bé juguen amb el mot. Un abecedari que no estaria complet sense les vint-i-sis lletres il·lustrades que vint-i-sis artistes plàstics han creat expressament per a l’ocasió. Des dels inicis, Faristol ha volgut ser un espai en què pensar i repensar la LIJ. Amb un periple no sempre fàcil -en algun moment estigué a punt de desaparèixer la versió impresa–, la revista vol ser una eina per a les persones que, d’una manera o altra, treballen la LIJ: escriptors, il·lustradors, editors, mestres, llibreters, bibliotecaris, conductors de club de lectura, formadors, traductors… Per això, en aquest número especial, hem volgut donar-los el protagonisme. Per això, l’equip de Faristol agraeix profundament la disposició i la generositat de tots els que hi han col·laborat. Com se sol dir, «no hi estan tots els que són», però sí que «són tots els que hi estan».

Arantxa Bea
Directora de Faristol

Biblioteca escolar i poesia (BEPO)

El curs Biblioteca escolar i poesia (BEPO) és un curs virtual de 30 h de durada del programa de Biblioteques escolars de Catalunya del Departament d’Educació.

El curs té per objectiu explorar les possibilitats de la poesia a les etapes d’infantil i primària i el seu foment des de la biblioteca escolar i està destinat a responsables de la biblioteca i membres de la comissió de biblioteca de centres educatius.

Descripció de l’activitat

Enllaç d’inscripció

Codi del curs: 9000040555 (inscripcions al GTAF)

Més informació: biblioteques@xtec.cat

Si vas a Sants i no sents…

Si vas a Sants i no sents
no et preocupis és el dia
que les ones i el ressò
facin llufa dins l’oïda.

#innocents

Menú de Nadal (per a menjar com cal)

Poema publicat a la revista El Tatano 228. Llegeix-lo aquí.

Text: DANI ESPRESATE ROMERO

Il·lustració: SEBASTIÀ SERRA

Per la mar salada

Autora: Nieves García García

Il·lustradora: Marina Gibert

Traductor: Dani Espresate Romero

Editorial: Kalandraka

20 pàgines

19 x 19 cm 

Any d’edició: 2024

ISBN: 978-84-10387-01-0

Un viatge extraordinari per la superfície i el fons del mar per conèixer, entre versos rítmics i sonors, a alguns dels seus habitants.

Més informació

Taller de poesia: una finestra oberta al món

Taller

La poesia obre finestres, amplia horitzons i ens permet veure el paisatge i el món d’una altra manera. En aquest taller jugarem amb els versos des de diferents perspectives i intentarem veure la realitat des d’un altre lloc, obrint finestres que fins ara han estat tancades o que ens eren desconegudes.

T’animes a deixar passar el vent de les paraules?

L’abric

L’abric

El vestit que ens espera

Després de la pluja

El gat Hivern

Neu

* * *

Poema elaborat a partir dels títols dels poemes de les pàgines 77, 51, 75, 26, 109.

Tirallongues del cel i la terra. Gianni Rodari. Editorial Estrella Polar, 2014.

Buscar una cosa

Buscar una cosa

Periódicamente

Cuando carezco de luz.

* * *

Poema elaborado a partir de los títulos (primeros versos) de los poemas de las páginas 277, 270 y 278.

Poesía vertical (Antología). Roberto Juarroz. Visor Libros. Colección Visor de Poesía, 2008. 

BES #VERSOSTECLEJATS

La Setmana del Llibre en català – dissabte 28 de setembre

Si vols que et signi el llibre Finestres vine el dia 28 de setembre de 2024 a les 12:00 h a A Buen Paso / Mòdul: 76 -77.

Tota la informació aquí

FESTA 9è ANIVERSARI BES

Per celebrar aquests 9 anys de Barcelona Espai de Supervisió us convidem a gaudir d’un petit recital poètic. T’hi esperem!

La lletra petita – Podem apropar la poesia als infants?

La poesia ens fa por. Patim per no entendre-la i no sabem com donar-la als infants. Però tal vegada, a ells, de por no els en fa. Pot ser que la lectura poètica sigui una gran oportunitat de joc, d’experimentació i de descoberta amb els infants. El nostre convidat d’avui, Dani Espresate, és poeta i especialista en poesia per a infants i joves i ens explicarà què és la mirada poètica i per què és tan important que l’estimulem.

X Jornada Pedagògica Paraules per a aules – 27/06/2024

X Jornada Pedagògica Paraules per a aules, que tindrà lloc el dia 27 de juny de 8.45h a 14.00h a l’INS Serra de Noet, de Berga.

Serà una jornada dedicada a la lectura infantil i juvenil, amb una programació de luxe, amb la participació de Màrius Serra, Josep Pedrals, la cooperativa Tàndem i Dani Espresate, entre d’altres propostes interessants.

Si ens voleu acompanyar, us podeu inscriure fins al 25 de juny  amb el codi B00040050B en aquest enllaç. Aquesta és una activitat que permet certificar 5 hores de formació. 

Per a una bona organització de l’aforament, és imprescindible que escolliu el taller on us agradaria participar.

Un jardí

Autora: María José Ferrada

Il·lustrador: Isidro Ferrer

Traductor: Dani Espresate Romero

Editorial: A Buen Paso

20 pàgines

18 x 18 cm 

Any d’edició: 2024

ISBN: 978-84-10016-14-9

El senyor Wakagi somia cada nit amb un jardí on reconeix la senzillesa i la confiança. Perquè un jardí —fins i tot dins d’un somni— pot ser una escola on aprendre la lleugeresa i el moviment incessant de la vida.

Les paraules de la poeta xilena María José Ferrada, amb precisió i ritme pausat, ens endinsen en el misteri d’aquest jardí mentre el llibre es va desplegant davant dels nostres ulls. Finalment, el jardí sencer apareix sense cap solució de continuïtat en un fris creat per l’il·lustrador i dissenyador Isidro Ferrer.

Aquest llibre va guanyar el 2017 una menció dins la categoria de ficció del Bologna Ragazzi Award.

Taller de poesia

Taller

La poesia obre finestres, amplia horitzons i ens permet veure el paisatge i el món d’una altra manera. En aquest taller jugarem amb els versos des de diferents perspectives i intentarem veure la realitat des d’un altre lloc, obrint finestres que fins ara han estat tancades o que ens eren desconegudes.

T’animes a deixar passar el vent de les paraules?

A càrrec de Dani Espresate, autor de Finestres (A Buen Paso, 2024).

Per a més grans de 6 anys.

Amb la col·laboració de l’editorial A Buen Paso.

Organitza: Biblioteques de Barcelona

+ informació

Activitat dins del marc del Festival Barcelona Poesia 2024.

Presentació del llibre Finestres

Més informació aquí

Conferència. Biblioteca escolar i biblioteca pública: mirades compartides, finestres obertes al món

SIGNATURES – SANT JORDI 2024

6è berenar previ de Sant Jordi – 21 d’abril

VENTANAS

Autor: Dani Espresate Romero

Ilustradora: Marta Comín

Editorial: A Buen Paso

56 páginas

21 x 26,5 cm 

Año de edición: 2024

ISBN: 978-84-10016-10-1

¿Qué es lo que ves desde la ventana de tu habitación? ¿Y desde la ventana de un coche o del tren? ¿A cuántas ventanas te asomas cada día? Dani Espresate se ha puesto a mirar a través de ventanas comunes y no tanto. Cada una propone una visión del mundo peculiar, surrealista, alegre, pero a veces también melancólica, y Dani nos la cuenta en este poemario donde va jugando con la métrica y le propone al lector diversos juegos y ritmos a partir de diferentes formas poéticas. Podemos encontrar haikús, poemas dialogados, un caligrama, poemas desmontados, algún verso robado, poemas-pregunta y, esperemos, también algunas respuestas. Un libro sorprendente para disfrutar de la sonoridad de las palabras y adivinar desde qué ventana nos habla su autor en cada momento. Y dejarse abrazar por las geniales ilustraciones de Marta Comín, que juegan magistralmente con conceptos, colores y espacios.

Más información

Aquest llibre també el pots trobar en català

Finestres

Autor: Dani Espresate Romero

Il·lustradora: Marta Comín

Editorial: A Buen Paso

56 pàgines

21 x 26,5 cm 

Any d’edició: 2024

ISBN: 978-84-10016-11-8

Què veus des de la finestra de la teva habitació? I des de la finestra del cotxe o del tren? En quantes finestres t’aboques cada dia? Dani Espresate s’ha posat a mirar a través de finestres comunes i no tant. Cadascuna proposa una visió del món peculiar, surrealista, alegre, però de vegades també malenconiosa. Dani ens les explica en aquest poemari, on va jugant amb la mètrica tot proposant al lector diferents jocs i ritmes a partir de diverses formes poètiques. Podem trobar haikus, poemes dialogats, un cal·ligrama, poemes desmuntats, algun vers robat, poemes-pregunta i, esperem, també algunes respostes. Un llibre sorprenent per gaudir de la sonoritat de les paraules, endevinar des de quina finestra ens parla el seu autor a cada pas, i deixar-se abraçar per les genials il·lustracions de Marta Comín mentre juguen magistralment amb conceptes, colors i espais.

Més informació

Elefant a la vista!

Autor: Juan Arjona

Il·lustrador: Giovanni Colaneri

Traductor: Dani Espresate Romero

Editorial: A Buen Paso

36 pàgines

21 x 26,5 cm 

Any d’edició: 2024

ISBN: 978-84-10016-09-5

Els elefants tenen moltes qualitats positives: per exemple, no saben amagar-se i és per això que, si mirem amb atenció, sempre podrem trobar-ne algun al nostre voltant. Fins i tot de nit. Això és el que ens explica Juan Arjona al llarg d’un poema que presenta una seqüència de situacions dolces, oníriques, sorprenents i divertides. Giovanni Colaneri ho il·lustra amb un traç desenfadat i lliure que converteix les pàgines d’aquest llibre en una oda a la imaginació i en una invitació a buscar tots els elefants que l’il·lustrador hi ha amagat. Acompanya el llibre un increïble artefacte: un localitzador d’elefants a mitjana distància.

Més informació

Tornaveu-nins, video-poesies per a infants

Espresate Romero, D. “Tornaveu-nins, video-poesies per a infants”. 20 de gener de 2024. La Veu dels Llibres. Disponible a: <https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/93740/tornaveu-nins-video-poesies-per-a-infants-poemes-per-a-nins-que-obren-camins> [darrera consulta: 20 de gener de 2024].

Jornada “Parlar, escriure i llegir. Experiències per combatre el pessimisme”

El divendres 16 de febrer a la tarda participo a la jornada “Parlar, escriure i llegir. Experiències per combatre el pessimisme” amb l’experiència poètica “el vers com a reflex”. Jornada organitzada per l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE) de la Universitat de Barcelona.

A continuació pots veure el cartell, l’enllaç d’inscripció i el programa en PDF.

Enllaç d’inscripció: 

Professorat del Departament d’Educacióinscripció XTEC

Altres professionals: formulari inscripció per altres professionals 

Més informació aquí

Per què llegir? Per què una biblioteca escolar?

Espresate D. “Per què llegir? Per què una biblioteca escolar?”, a: Perspectiva, 422: Estimar la lectura (gener-abril 2024), p. 28-31. ISSN: 0210-2331

Llegeix l’article aquí.

Quanta poesia!

Articles revista infància

Versos que inspiren: apropem la poesia als infants i joves (06.02.2024)

La lectura és cabdal en la vida de les persones i en la societat. És per això que cal fer tot allò que estigui al nostre abast per possibilitar l’accés a la lectura a qualsevol persona, en especial als infants i joves

Algunes portes obertes són les de l’escola, les de les biblioteques escolars, les de la biblioteca pública, o les de qualsevol entitat o grup que possibiliti l’accés a la cultura i a la lectura, sobretot si l’accés és lliure i gratuït. D’aquesta manera es poden compensar les desigualtats, alhora que es destina temps i espai als llibres per a la promoció de la lectura i a l’hàbit de llegir. 

La lectura de la poesia, a més, ens permet observar i entendre el món d’una altra manera. Ens permet apreciar matisos, gaudir-ne, aprendre amb ella. Cal apropar la poesia des del suggeriment, el gaudi, el joc, cal acompanyar-la i donar-la a entendre. En definitiva, esprémer els versos, abraçar el gènere poètic, analitzar les característiques que li són pròpies…

En la xerrada ens endinsarem en el meravellós món de la poesia:

  • Llegirem diferents poemes adequats per treballar en les diferents etapes educatives.
  • Donarem orientacions de com podem treballar aquests poemes amb els alumnes.
  • Recomanarem llibres on podrem trobar poemes per treballar a l’aula. 
  • Descobrirem recursos poètics útils per treballar la poesia amb els alumnes.

La xerrada va adreçada a mestres d’educació infantil, primària i secundària.

Xerrada en línia, gratuïta i oberta a tothom.

Accés a la xerrada aquí (Dimarts 6 de febrer de 2024 a les 18h)

Més informació aquí

Cartell del cicle de xerrades:

Més informació del cicle de xerrades aquí

17a Jornada de Biblioteques Escolars de Girona

Recupera tots els materials de la jornada aquí

“DIARI ESMORZAR” ARRIBA EL 18 DE SETEMBRE A LES LLIBRERIES

Autora: Alicia Bululú

Il·lustradora: Raquel Catalina

Traductor: Dani Espresate Romero

Editorial: A Buen Paso

41 pàgines

23 x 19 cm 

Any d’edició: 2023

ISBN: 978-84-17555-98-6

Hi ha tants esmorzars com els dies té l’any. Cada esmorzar té un gust especial i li correspon un estat d’ànim determinat. Alicia Bululú ha creat un inventari d’esmorzars en forma de poemes que ara presenta amb ganes que puguin trencar la monotonia matutina dels seus lectors i de les seves lectores i que serveixin d’esperó perquè en endavant aquests lectors i aquestes lectores els visquin amb més consciència i plaer al paladar. Perquè no és el mateix beure un got de llet sota un ametller florit que beure aquest got de llet a tota velocitat perquè si no perdràs l’autobús. La protagonista d’aquest llibre és una nena, Violeta, i mentre llegim en veu alta els poemes que, amb rimes musicals i imatges esglaiadores descriuen els seus matins, a les imatges veurem com és la família d’aquesta nena, quins personatges entren i surten de la seva vida, què és el que la preocupa i què és el que la fa feliç. Les fascinants il·lustracions de Raquel Catalina atorguen al llibre una seqüència narrativa i animen cada matí i cada personatge d’una vitalitat inesgotable.

Més informació

Ja a la venda “Llibre llibresc”

Autor: Juan Arjona

Il·lustrador: Enrique Quevedo

Traductor: Dani Espresate Romero

Editorial: A Buen Paso

40 pàgines

24 x 17,5 cm 

Any d’edició: 2023

ISBN: 978-84-17555-96-2

En aquest llibre l’escriptor i narrador oral Juan Arjona explica la història d’un lleó lleoní que es passa el dia en mig del desert desèrtic sospirant sospirs i esperant que així passi el temps. Però què passaria si la vida d’aquest lleó lleoní pogués ser diferent? Podria transformar-se el lleó en un lleó lleonat? I el desert desèrtic, en una selva salvatge? Juan Arjona ens diu que va escriure aquest conte jugant a acompanyar cada nom que hi apareix amb un complement que tingui el mateix significat: desert desèrtic, sospir sospirat, lleó lleoní… Aquest joc ell l’anomena «la redundància redundant». Les il·lustracions de l’Enrique Quevedo segueixen el joc de Juan Arjona, introduint tota una sèrie de detalls, objectes i personatges que sorprendran els lectors i les lectores d’aquesta curiosa i divertidíssima història.

Més informació

 

 

 

 

Què fem i què podem fer a les biblioteques per potenciar la comprensió lectora?

DIA 12 DE SETEMBRE 2023. 12:30 HORES. ESCENARI 1

Què fem i què podem fer a les biblioteques per potenciar la comprensió lectora?

Debat sobre els índexs de la comprensió lectora i què poden fer les biblioteques per millorar aquesta situació. S’analitzarà la situació actual i es promouran les reflexions entre els conferenciants i també el públic.

Moderadora: Montse Ayats, editora i coordinadora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura

Participen: Anna Juan Cantavella, docent i experta en lectura; Glòria Gorchs, de l’àmbit de biblioteques i Dani Espresate, mestre, bibliotecari escolar i assessor LIC a Educació.

Organitza la Gerència de Serveis de Biblioteques.

LES BIBLIOTEQUES ESCOLARS I EL FOMENT DE L’APRENENTATGE DE LA LECTURA

Malgrat que la llei obliga els centres educatius a disposar d’una biblioteca escolar com a espai d’accés a la informació i a recursos informatius a l’abast de tota la comunitat educativa, la realitat no és aquesta. Segons dades facilitades pel Ministeri d’Educació del curs 2019-2020 indiquen que a Catalunya només hi ha un 57% d’escoles que tinguin una biblioteca escolar, quan el curs 2016-2017 el percentatge era del 80%. Quin impacte té en l’alumnat aquestes xifres? En parlem amb la responsable del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, Montse Ayats, el director general d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües, Joan Cuevas, i el mestre de primària i Responsable de la biblioteca escolar de l’escola Àgora de Nou Barris, Dani Espresate.

Pots veure el programa sencer aquí:

https://www.laxarxa.cat/programa/fet-a-mida/relacionat/les-biblioteques-escolars-i-el-foment-de-l-aprenentatge-de-la-lectura

RECITAL DE POESIA – DIJOUS 1 DE JUNY A LES 18h

Recital de poesia – Dijous 1 de juny a les 18h a la Casa Usher (Carrer de Santaló, 79)

El pròxim dijous celebrarem el recital de final de curs de poesia de l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Els alumnes, amb el D. Sam Abrams al capdavant, recitaran els seus treballs i faran un homenatge al poeta i artista Albert Ràfols-Casamada.

Recital de poesia

*la pintura és “Fruites d’estiu” d’Albert Ràfols-Casamada, i està disponible a Artetrama.

POÈSICA


Més informació de l’espectacle aquí

5È CAFÈ I LLIBRES. LA POÈTICA EN LA INFÀNCIA.

Apropar versos i conversar sobre poesia

CAMPANADES

Dong               amb les dotze campanades

Dong               a aquest any diem adeu

Dong               amb raïm, amb abraçades

Dong               i com sempre, sense neu.

Dong               Aquest any serà una festa

Dong               no vull tenir molts encàrrecs

Dong               que fer deures em molesta

Dong               o anireu a fregir espàrrecs!

Dong               Aquest any nou volem riure

Dong               ple de colors i de llums:

Dong               amb aquesta poesia

Dong               celebrem que el passem junts!

EL COLOR DEL NADAL


Busco…

un color especial

per aquest Nadal.

Un Nadal ben blau

amb un vent molt suau.


Un Nadal verd clar

per poder jugar.


Un Nadal turquesa

enorme sorpresa!


Un Nadal de roig

per fer molt el boig.


Un Nadal magenta

per estar contenta.


Un Nadal marró

fer cagar el tió.


El color que busco

és el transparent

per pintar aquests dies

amb la meva gent.

Plantilla feta per Marta Alós. Fes clic per descarregar-la en PDF.

Uns regals molt especials

Agenda 2030

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 – mitjançant la resolució “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”- amb l’objectiu d’estimular l’acció en 5 esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat.

Aquesta resolució fa una crida a desenvolupar respostes nacionals ambicioses per implementar l’Agenda 2030. És per aquest motiu que el Govern de Catalunya, en el Pla de Govern per a la XI legislatura, va assumir el compromís d’elaborar un pla nacional que assegurés l’aplicació de l’Agenda 2030 al nostre país.

L’Agenda conté 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites associades a assolir en l’horitzó de l’any 2030 sota el lema “no deixar ningú enrere”.

He escrit aquests haikus per a L’Agenda Sarrià 2030, premiada per l’Ajuntament de Barcelona.


La humanitat

no pot viure al dessota

ni a la deriva.


Totes les boques

s’han d’omplir de paraules

per no dir fam.


Que la durada

de cap vida no sigui

breu ni mancada.


escola i vida:

dues llars on hi habita

l’aprenentatge.


Entre persones

d’un món igualitari:

cap diferència.


aire de dèria

un mut estany em torna

emmirallada.


Tota energia

que es crea i ens transforma

estableix vincles.



Que el creixement

obri camins que portin

a futuribles.


Ponts que connecten:

creem punts de trobada,

fem biblioteques.


Cor que recolza

la feblesa aliena:

doble batec.


Espai orgànic

simbiosi amb la natura,

l’estimat barri.


La mida justa

del temps i de les coses

és suficient.


Llançar la pedra

aquí, allà l’onada.

La mà és nostra.


Un entorn líquid

on fer una casa blava 

per submergir-se.


Llum entre fulles.

El tronc si no fa ombra

tampoc no arrela.


Accions comunes:

no deixar ningú enrere

ni a la intempèrie.


Som mar comuna.

Perill si tens la xarxa:

ets tots els peixos

PLUJA #VERSOSTECLEJATS

BES-ART: DIÀLEG DE MÚSICA I POESIA

Més informació de l’espectacle aquí

L’Agenda 2030 s’omple de poesia!

Dia Mundial de la Poesia

Avui, dia poètic, més que mai
caldrà reivindicar la poesia,
prò no només avui, el dia a dia
és clau per fer del vers moment, espai.

Per què? Diran alguns amb suspicàcia
si amb sort la poesia és afluent
o raig o doll o gota en got absent
i mai serà un indret per l’abundància.

Si només en un vers hi brolla el cert,
el dol, l’ombra, la pau, mai la mentida,
i el vers pot germinar arrel de vida
pot donar fruits en un terreny inert

i pots emmirallar-te en el poema,
en aquell mot que just no és escrit,
però que en el poema has llegit,
l’espai en blanc et diu, sense fonema.

Per què? Algú insisteix amb la pregunta,
si jo la poesia no l’entenc.
Tu avança, a poc a poc, i ves pel brenc,
la brúixola del vers mai no ens apunta

i més que comprensió és experiència,
els límits són per dir nous horitzons
on perdre’s, veu i vers entre els racons,
trobar nou punt de fuga en la vivència.

I com? Nova qüestió. Algú carbura.
Pots regalar poemes pel missatge,
dels versos en faran bon equipatge
i el cor serà embolcall de la cultura.

Cultura de la cura entre persones
per dir, reivindicar i donar lloc
—si us plau, que quedi ben gravat a foc—
el ver poema vibra i crea ones.

Cal doncs, apropar versos, fer drecera,
parlar-ne, compartir, del vers fer llaç,
en moments de dolor t’obrirà pas:
el vers és com la vida, mai espera.

Poema publicat al Diari de Rosa Sensat

Il·lustració de Virginia Donoso

Dilluns 28 de febrer arriba “Hola, Lluna”

Autora: Mar Benegas
Il·lustradora: Neus Caamaño
Traductor: Dani Espresate Romero
Editorial: A Buen Paso
Pàgines: 20
Any d’edició: 2022

ISBN: 978-84-17555-67-2

El nadó s’endinsa en la nit i recorre el món dels somnis acompanyat pel seu osset. Així emprèn un viatge que el portarà fins a l’espai, a un castell, a conèixer dracs i sirenes i a navegar pel mar. Perquè als somnis s’ajunten les impressions del dia, les coses de casa i es creen mons per explorar.

Després d’escriure i il·lustrar Hola, matí, Mar Benegas i Neus Caamaño han decidit explorar els camins dels somnis amb àgils versos per cantar i amb il·lustracions on s’ajunten vitalitat, equilibri visual i unes infinites ganes de jugar… El lector està convidat a fixar-se en un univers de detalls, n’hi ha per sucar-hi pa!

Categoria: 0 a 3 anys.

Més informació

 

CAP D’ANY #versosteclejats

Ja a la venda “La nit de la visita”

Autor: Benoît Jacques

Il·lustrador: Benoît Jacques

Traductor: Dani Espresate Romero

Editorial: A Buen Paso

112 pàgines

18 x 16 cm 

ISBN: 978-84-17555-63-4

Publicat per primera vegada a França amb el títol La nuit du visiteur.

Premi Baobab 2008. 

Primera edició del llibre en català: 2021.

La nova edició del llibre més insuportable que mai hagis llegit. Hauràs de tenir nervis d’acer per no abandonar la lectura d’aquesta irresistible història a mig camí. De nit, l’àvia està sola a casa esperant que la seva Caputxeta li porti el sopar, però apareix, sense avís, el Gran Llop Ferotge. Per tal d’entrar a casa de l’àvia es fa passar per quantitat de personatges. El Llop xocarà amb la indestructible sordesa de la velleta, un mur infranquejable capaç de portar-lo a la vora de la desesperació. Una història hilarant que posarà a prova els teus nervis. Abandonaràs aquesta irresistible lectura a mig camí o aconseguiràs trobar la clau de l’enigma?

La primera edició en català d’un clàssic contemporani que l’any 2008, a França, va guanyar el premi Baobab al millor llibre infantil il·lustrat; i que va obtenir una menció honorífica del jurat de bibliotecaris en Los Mejores del Banco del Libro a Veneçuela l’any 2013.

Enllaç a l’editorial A Buen Paso

On trobar-lo?

MALETES DE POESIA: L’EQUIPATGE PER A LA VIDA

Dossier de poesia

Durant aquest curs amb el grup de tercer de primària hem treballat molta poesia. Algunes de les activitats que hem fet les podeu veure aquí. Estem molt satisfets amb la feina feta, amb les produccions poètiques resultants i amb les propostes fetes. Però no només hem fet això. Per arribar a poder escriure un poema hem hagut de fer molta feina prèvia:

  • Parlar sobre què és un poema i què no.
  • Estructura d’un poema.
  • La poesia visual: ens apropem al treball de Joan Brossa i de Chema Madoz.
  • Lectura d’un fragment del llibre Lecciones de poesia para niños inquietos de Luís García Montero. Ed. Comares.
  • Realització de l’activitat Què li regalaries a…? (proposta del llibre de L.G. Montero)
  • Entrenar la mirada poètica: la llibreta del poeta. Activitat basada en el llibre A juego lento de Mar Benegas.
  • Lectura i recitació de diferents poemes de Pere Quart, francesc garriga barata, Gustavo Roldán, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall, Eduardo Polo, Nono Granero, Mar Benegas, Miquel Àngel Llauger, Gloria Fuertes, Marta Comín, Maria José Ferrada, Maria Cristina Ramos, entre d’altres.
  • Realització d’una pauta per a escriure un poema.

Algunes d’aquestes accions i activitats han estat recollides en aquest dossier individual.

Agrair a la Lucia Manotas García per deixar-me penjar el seu material com a exemple de part de la feina feta aquest curs.

Bon estiu i molta poesia!

Perspectives, poema guanyador dels Jocs Florals de Catalunya!

QUÈ PODEM FER SI AL NOSTRE FILL O FILLA NO LI AGRADA LLEGIR?

Em costa llegir: llegim plegats? Jo agafaré el llibre més tard…

Els articles sobre lectura, la seva importància i sobre com aconseguir que llegeixi(n) (des del jo fins a l’ells) sempre són imprescindibles. La societat ens demana constantment calma i llegir és una bona manera de frenar, de desconnectar, d’evadir-se, de visitar llocs on no hi hem estat mai, d’estar amb gent que no coneixem, de sentir en primera persona coses que no hem viscut ni viurem i, fins i tot, de connectar més amb nosaltres mateixos, escoltant-nos, sentint-nos, emocionant-nos.

Llegeix tot l’article aquí

INSTANTS

Experiència poètica d’aula a partir del poema “sobre la pau del verd” de francesc garriga barata i inspirat en la col·lecció “protagonistes” de Gemma París Romia.

Un matí a l’escola…

LLAVOR #VERSOSTECLEJATS

Corre, pare, corre!

amor #versosteclejats

¿Qué soñarán las camas?

La palabra #versostecleados

Una madre…

tot és on ha de ser…

Un hivern fascinant…

La única historia…

El meu piano blau…

DSC_0061

BES-ART CONVERSA EN VERS MAJOR (MÚSICA I POESIA) + JAM POÈTICA

Música i Poesia: “Un espectacle de diàleg entre la música i la poesia” amb l’Oriol Barri i el Dani Espresate.

+

Jam de Poesia: “La poesia ens cuida” amb la participació voluntària de les persones assistents. Prepara la teva poesia o la d’una altra persona i anima’t a recitar-la.

Més informació aquí

És nit fosca

És nit fosca forma part del disc Ara va de bo i amics. Les sessions d’El Gripau Blau a Ràdio Estel (2011-2020) Discmedi, 2020.

Cançó de Dani Espresate sobre el tema popular Dins la fosca. Veus: Laura Pau i Jordi Roura. Guitarra: Jordi Roura. Arranjament (instruments virtuals): R.C. Alexandri.

És nit fosca i tot d’una

entre un llençol de lli

s’enfilava la lluna,

tal com va fer ahir.

Si li dius bon dia

potser ella respon

les estrelles et miren

i la lluna mai dorm.

Fulles verdes sens ombra

cauen mudes al llac,

els carrers en silenci,

corren els núvols blancs.

Dorm, bonic, descansa

imagina’t un drac

que et passeja pels aires

sobre una gran ciutat.

Els fanals tot ho veuen,

l’estació sense trens,

el diari a la impremta

i el pa és ben calent.

Si tens fred, el pare

et farà un gran petó

mentre la mare et tapa

amb un bon edredó.

La casa sembla freda

perquè tothom hi dorm,

si a la nit et despertes

canta això sense por:

La nit és tranquil·la,

quan la gent no té son

les estrelles et miren

i la lluna mai dorm.

És nit fosca i tot d’una,

entre un llençol de lli

s’enfilava la lluna,

tal com va fer ahir.

Poesia a l’escola

Més informació aquí

Inscripcions aquí

SOTA LES PEDRES

Sota les pedres

Autora: Arianna Squilloni

Il·lustradora: Laia Domènech

Traductor: Dani Espresate Romero

Editorial: Akiara

64 pàgines

16,5 x 27,5 cm

Rústica cosida a fil vist

ISBN: 978-84-17440-66-4

Col·lecció Akipoeta, 2

Primera edició: juny del 2020

Edat recomanada: + 9 anys

Al camp, els avis treballen de sol a sol. La petita ho va mirant tot, amb atenció i curiositat, alhora que s’esforça en entendre la natura amb la seva imaginació. Els poemes, plens d’innocència, ens parlen del debat de les granotes, del sentit de l’orientació dels senglars, del banquet dels llimacs o de la màgia de les cuques de llum. També hi ha entrebancs, com el dia que perden les vaques o que una mostela entra en el corral. Una mirada fresca als fenòmens de la natura i una invitació a aturarnos i a contemplar.

Més informació

Cançó El temps va lent

El temps va lent és el meu primer poema musicat. Aquesta magnífica cançó forma part del disc Ara va de bo i amics. Les sessions d’El Gripau Blau a Ràdio Estel (2011-2020) Discmedi, 2020.

Música, veu i arranjaments de R.C. Alexandri i veu de Marta Casals Balaguer. Il·lustració de Virginia Donoso. Agrair al grup Ara Va de Bo, sense el qual aquestes tonades no haguessin existit mai.

A tots ells, gràcies.

el temps va lent

Podeu clicar a la il·lustració per ampliar-la mentre sentiu la cançó o consultar els acords aquí

Haikú 11

Pretext magnífic
per tocar fons, reflex
del curt haikú.

(Recomanació literària en forma de haikú)

92734358_10158106233847486_4411089051176665088_o

Filla de la memòria…

DSC_0062

Por favor, sea breve…

dsc_0041.jpg

Millor que no m’ho expliquis…

DSC_0060

La millor història del món…

DSC_0064

“A veces el corazón…”

 

Aquesta és la primera entrada en prosa del meu blog, però de ben segur sigui la que més musicalitat, poètica i retòrica tingui. Crec que no calen presentacions, ni preàmbuls. Qui ha conegut a l’Efrem García Salinas sap que les seves interpretacions, les seves obres, els seus projectes tenen veu pròpia.

Avui, en motiu del concert/homenatge que es fa a l’Espai BES, per primera vegada s’interpretarà una de les peces del cicle de cançons A veces el corazón… cicle de cançons sobre poemes de Dani Espresate op. 18, composta per l’Efrem.

Aquest és el meu petit reconeixement a la seva implicació en una bonica aposta. Gràcies Efrem per posar música a les meves paraules, partitura als meus versos i notes al meu silenci. A veces el corazón puede leer versos vacíos.

Podeu veure les partitures aquí.

homenatge

HAIKÚ 10

Que no t’enterrin:

quan et corquen la vida

fecunda el crit.

L’escola buida…

Captura de pantalla 2017-08-15 a las 19.14.25

HAIKÚ 9

Dos que coinciden

no son desconocidos:

hablan del tiempo.

HAIKÚ 8

¿Es año nuevo?

Las cuatro estaciones

a cada rato.

HAIKÚ 7

Paso del tiempo

despierta la flor blanca

almendra al suelo.

HAIKÚ 6

Calma senzilla

i homes devorant terra.

Inabastable.

HAIKÚ 5

Torn i retorna

acabo per l’inici

i, just, m’enfango.

La mujer que se daba con las puertas…

Captura de pantalla 2017-08-15 a las 19.12.55

HAIKÚ 4

Llum entre fulles

escletxant maduresa

del camp estèril.

HAIKÚ 3

aire de dèria*

un mut estany em torna

emmirallada.

* palíndrom

Els ocells de la nit…

Captura de pantalla 2017-08-15 a las 19.14.06

HAIKÚ 2

Parpella borda

que dorms tocant la terra

avui m’arreles.

 

HAIKÚ 1

P  è  t  a  l  s  i lletres

vaig a llegir a la cova

que és Sant Jordi.

El cartero siempre llama dos veces…

Captura de pantalla 2017-08-15 a las 19.13.59

Nube con forma de nube…

DSC_0327.JPG

 

Muchos besos…

Captura de pantalla 2017-08-15 a las 19.14.31

HABITACIÓN 305

HABITACIÓN 305 – RESERVA

 

Fecha de entrada: 15 de marzo de 2018.

Fecha de salida: 16 de marzo de 2018.

 

Huéspedes: 2

 

Desglose:

Suite con vistas.

Servicio de habitaciones.

Cena.

Desayuno.

 

 

Comentarios del cliente:

Solicito flores,

botella de cava

y tarjeta de bienvenida.

 

 

Estado del pago:

Realizado.

 

 

Subtotal:

La noche me envuelve…

 

Impuesto:

…solitario.

 

 

 

Buscamos, al despertar…

Buscamos, al despertar,

las zapatillas de siempre,

el olor a desayuno,

la ruta de somnolencia

que prosigue, lenta, igual:

pie mojado, bolsa al hombro

y doble llave al cerrar.

 

Encontramos de rutina

al chaval de la mochila

que no puede con sus granos.

Al conductor de los jueves,

misma ruta, sin desvíos.

Asiento sin dueño fijo,

estoy yo, sin nadie más.

 

Y el reflejo me devuelve

de golpe a la realidad.

Al inmovilismo puro.

Al confort, pisar seguro,

sin traspasar el umbral.

¿Cuanta gente se ha observado

como títere en un mundo

creyendo poder andar?

 

Aún teniendo zapatillas

pisamos siempre hacia atrás.

Descalcémonos sin miedo.

Si el pie siente dónde pisa

(sin deslizarse fugaz

y atendiendo imperfecciones)

será precioso el andar.

 

Buscamos, al despertar,

las zapatillas de siempre…

¡Sumérgelas bajo el mar!

El mundo alucinante…

Captura de pantalla 2017-08-15 a las 19.13.05

tiempo de exposición

Captura de pantalla 2018-04-19 a las 13.18.49

RESPIRO

A mi tía Vicky, In memoriam.

Me estiro.

Alcanzo al largo horizonte,

ese azul inalcanzable

de tacto impropio y cercano,

sublima mi corazón.

 

Me duermo.

Pincelo al aire oleadas

y vuelo libre en ascenso,

sin golondrinas que vuelvan,

ni recuerdos que contar.

 

Respiro.

Ahora que ya no quiero

me sale el aire que exhalo,

sonrío a la tierra firme

y me tapo a dormitar.

 

Mi letargo es lozanía

para tu pies y tu andar.

 

Me estiro, duermo, respiro,

y despiértame al llegar.

ELEGÍA

A veces me dan ganas de llorar,

pero las suple el mar.

Elegía, José Gorostiza.

 

A mi abuela Caty Eibenschutz Hartman, In Memoriam.

 

Ni me duele,

ni te vas.

 

Soy lo que soy

gracias a ti

y dentro siento tu energía.

 

Y por eso, querida,

me ahorro los versos de despedida.

 

Y somos tantos los que sentimos igual…

 

Una semana en la nieve…

Captura de pantalla 2017-08-15 a las 19.13.11

ELS TORRONS

D’entre tots els gustos dolços,

que jo tasto al Nadal,

sense cap dubte escullo

un que és ben especial.

N’hi ha de crema, xocolata,

coco, menta, nous i gerds,

inclús fets amb carabassa

i també de fruits vermells.

N’hi ha de tous, durs, impossibles,

N’hi ha que fan crec, que es desfan,

d’Agramunt i de Xixona,

i alguns fets des d’Alacant.

D’entre tots els gustos dolços,

que jo trobo més genial,

sense cap dubte escullo

els petons d’aquest Nadal.

Tirallonga de monosíl·labs |

Captura de pantalla 2017-12-04 a las 18.15.50

I jo, què vull?

Jo,

Un poc de gel,

i un xic de glaç.

Un molt bon ren,

no tant de vent,

ser molt bon jan.

Ser un dels tres mags,

rei del meu món,

no fer cap mal.

Ho faig tot bé

quan ho veig clar,

a la nit vull

la son             dels qui se’n van.

I què no vull?

No vull cap bram,

ni cap cop sec,

no vull ser brut,

ni cap crit fort,

ni cap més mot

dels que fan mal.

I jo, què vull?

Jo,

Ser jo, amb tu.

A mi em val.

-ei, si pot ser-

 

SALIDA DE EMERGENCIA

Saldría…

Cuando observo el descaro,

cuando el mal queda impune,

cuando la fuerza del orden

se desordena en mí.

 

Cuando mis yemas no sienten,

cuando mis fuerzas se arrastran,

cuando el silencio se hercia,

me desordena a mí.

 

Cuando sonríen agravios,

cuando rompo descosidos,

cuando me inverso sin rima,

saldría…

 

Cuando ya no hay mas salida,

cuando agoto argumentos:

El chaleco salvavidas

debajo de sus asientos.

 

exit

Fotografía: Albano Bernadas

En un instante…

Verdes vestidos que transparentan,

labios de tinta que cantan jazz,

muchas mañanas son palabreras,

pocos pasados, un ojalá.

 

Como entre horas, sueño a desdías,

tu huella queda entre tu andar,

sin más palabras, suerte precisa:

I just fall asleep on your blue lap.

 

Los buscadores de placer…

IMG_20170804_195242_490.jpg

¿Dónde has estado, Robert?

IMG_20170727_142322_945

L’absència…

IMG_20170715_190303_927.jpg

28020 Madrid

Con tus tacones lejanos

mi Madrid en letanía,

yo quisiera más motivos,

la chulapa a media esquina.

 

Sin tus ojos verde alivio,

mi Barcelona amanece

sin Debod, sin sol; Retiro:

agua de hierba sin peces.

 

Como olvidar aquel cielo

de Sagrera a Chamberí,

estrella de terciopelo,

ya te veo. Estás ahí.

IMG_20170314_235602

Donde viven los monstruos…

IMG_20170617_201238_068.jpg

No te duermas, mi amor, mira la calle…

IMG_20170610_101143_645

Por favor, sea breve…

IMG_20170610_022335_847

El bibliótafo

IMG_20170606_185907_096

Yo no hice nada…

Yo no hice nada;

Yo no morí.

 

Guardé todos mis recuerdos

con la mano izquierda al frente

y con miedo en los bolsillos,

– o al revés, ya ni lo sé -.

 

Me alejé sin más palabra

que el crujir de aquel asiento,

muy lejano al horizonte:

soy pretérito y cristal.

 

Y me sueltan: Abandono.

Siento la escarcha imprecisa.

¿La guitarra entona un triste?

Quizá mañana, hoy no.

 

Veo soldados armados.

La mirada clara, lejos.

Sobrevivo a bocajarro.

Dejo en el muro mi aliento.

 

IMG_20170406_182028

Fotografía de la Plaça Sant Felip Neri, Barcelona. De Dani Espresate Romero

En volandas (coloq)

Recuerdo olvidarte
cruzando Diagonal,
retrovisor del coche
sudor en mi cristal.

El sol ya casi duerme,
se engrisa mi pecado,
tu geranio enmudece,
dulzor del condenado.

Viento. Tu falda al aire,
das vueltas en un swing
el chaval de ese baile
murió en nuestro Madrid.

Espero no perderme
en tus dulces premisas,
sonrisa indeleble
hielo por donde pisas.

Recuerdo olvidarte,
el sol ya casi duerme.
Viento. Tu falda al aire,
espero no perderme.

2013-10-15 08.18.05

Hoy es tarde en el rellano

Hoy es tarde en el rellano
y la duda se resbala,
fuera humo y adoquines,
está fría mi almohada.

Deshojamos margaritas,
¿nos aborrece la duda?
A la vuelta de la esquina
no encuentro ni Dios, ni ayuda.

Pasé noches bajo negro
duermo en mi propio laurel.
No doy vela en este entierro
aunque pronto muera el pez.

Si corriera al horizonte,
si me diera por no dar,
si soñara entre mis libros
fronterizo en alta mar.

Hoy me duermo en el rellano:
nada es cosa del azar.

(Gracias a textosensolfa por la idea y el final).

IMG-20150522-WA0004

Fotografía de Miquel Grañó Romero

HOY QUE YA CIERRAS LOS OJOS…

Superviviente, sí, ¡maldita sea!,
nunca me cansaré de celebrarlo,
antes de que destruya la marea
las huellas de mis lágrimas de mármol.
Joaquín Sabina (2017)

                                               A Neus Espresate Xirau

Hoy, que ya cierras los ojos,
verás precioso Canfranc,
los raíles, tus recodos,
siempre hace polvo el andar.

Hoy que leo entre tus huellas
andan descalzos mis pies,
el camino en tus maletas,
lágrimas de tu niñez.

Tu aún no has sucumbido.
las palmeras te hacen sombra,
nunca expira un exilio.

 

img-20151022-wa0014

Fotografia hecha por su nieta Ceci.

La millor de les nadales

El més bonic dels pessebres

no té molsa, ni cap bou,

me’l construeixo jo sol

des de gener fins desembre.

El més verd i alt dels arbres

no creix al costat del foc,

és aquell que viu al bosc

on anem junts de vacances.

La més gran de les estrelles

no té perquè ser fugaç,

simplement t’agafa el braç

quan ets sents com un titella.

La millor de les nadales

és la que sento a la nit

quan el camp està florit

o quan nedo a aigües salades.

El més bonic dels pessebres,

el més verd i alt dels arbres,

la més gran de les estrelles,

la millor de les nadales.

Si jo fos…

Si jo fos Pare Noel

m’agafaria la barba

i la llençaria al cel

construint grans núvols d’aigua.

Si jo fos un gran tió

no cagaria arengades,

ni faria cas dels cops,

només rebria abraçades.

Si jo fos una gran llufa

voldria moure el braç

que no vegis com molesta

aquell tros de celo al cap!

Si jo fos un dels tres mags

em trauria la gran capa

per abrigar els infants

que tenen fred, son i gana.

No repartiria diners

si jo fos la loteria,

si no pau a tot el món

i bons moments d’alegria.

Y en eso se fue Fidel

Que la tierra te sea leve

 

El día último aquel*

que lloramos a la arena,

cuando un pueblo persevera

y en eso se fue Fidel**

 

Y aquí sigues Comandante:

al canto del tocororo,

con la mirada tranquila,

y llenando el corazón

– de tu Cuba –

y mi América Latina.

 

* Adaptación del verso “el día primero aquel”, de la canción Gracias Fidel, de Carlos Puebla.

** Adaptación del verso “y en eso llegó Fidel”, de la canción de Carlos Puebla.

 

sin-titulo

PARTITURA INACABADA

Santa Cecília 2016

Acordió de botó i camisa.

Ahir duia una trompa,

avui la batuta.

 

Surto al carrer i no hi ha ningú,

només un silenci de blanca.

 

A bufades se’m travessa una flauta

i en sols una fusa se’m posa a la contra un baix.

I jo, sense armadura, sincopant.

 

No em faig un sac de gemecs,

ni alço el to com un orgue,

em quedo sostingut a l’aire.

 

[compàs d’espera]

 

Becaire.

 

De sobte

avanço en un allegro.

I una ocarina

vola pel cel.

 

Enfilo les escales pentatòniques del final del carrer

i un cop a dalt, simplement, escolto el silenci.

 

Doble barra final

i aplaudiments.

 

img-20150901-wa0001

Fotografia de Berta Sagristà

 

Blanc discontinu a l’asfalt

Ven conmigo a dar un paseo por el parque,
porque tengo más cuentos que contarte
que García Márquez.
Calle 13.

Amb el vent llisquen les penes,
blanc discontinu a l’asfalt,
de Mallorca al pic més alt
s’entarongen ses estrelles.

S’endormisquen les auledes,
es besen arran l’acot,
sols els queda un lloc remot
on aparcar la rutina.

Divendres toquen botzina:
ruta curta amb la roulotte.

img_20161113_201636

Tu huella en mis pies

 

A mi abuela, Julieta Renau Ballester.

 

Nos cruzamos en el paralelo

y nos abrazamos en el horizonte.

Dormiste muy cerca de mi, ¿recuerdas?

Era tarde.

 

Descansamos apoyados en el mismo hombre

-incluso ahora-.

Y pese a todo, sonreíste.

Y pesa todo: sonreímos.

 

Aquí sigues ¿recuerdas?

Hoy es tarde para olvidar tu huella en mis pies.

 

img_20161113_005944

Bajé por el río

My lost, my lost was saying “found”,
My don’t was saying “do”.

On the level. Leonard Cohen.

Bajé.

Vagué por el río, sin lino ni vela,

corriente como tantos otros,

sumergido en lo más alto de mi superficie.

 Me hielo al viento, que se desvela,

y mojando todo de conscientes imprudencias,

deja caer la hoja seca, y la verde a deshora.

Soliloquiando contigo un compás

partitureo un verso a solas,

sin ni siquisiera rezar o preguntar

si tu exilio existe,

o si es exhalo de libertad.

Bajé.

Vagué por el río y soy arena.

CARA B

Oyes de fondo el vinilo que él te regaló,

aquél que escuché anteanoche por última vez.

La aguja en el aire hace años que no hace presión,

compré el tocadiscos a plazos en El Corte Inglés.

Un fuerte silencio interrumpe el violín,

busco y encuentro un concierto suyo en internet:

veo que toca en diciembre el “Riu de l’oblit”.

Me estiro a leer tranquilo a Manu Larcenet.

Y cierro los ojos

perdido en la traducción…

COLIBRÍ

Susurrando lengua fuera

lo que el viento dejó allí,

sin cadenas, colibrí,

ciento en mano va que vuela.

Vuela raso y deja estela,

bebe el néctar sin saciar,

vuelve anidando el lugar

y celestea en la arena.

Pequeño, revolotea,

y remójate en el mar.

Si entreplou tota l’estona

Escolta un cd antic,

escriu versos que t’agraden,

menja pastes ensucrades

o gaudeix d’un llibre al llit.

Oh quin vespre. Oh, quin delit!

Poder no fotre ni l’ou.

Dins a casa res es mou,

no envejo cap vida agresta:

Tanca bé avui la finestra

i fes vida avui que plou.

A León Felipe

Si leemos a un poeta

que nos haga digerir

un gran verso y sentir:

si yo pienso, él contesta.

Si a la mente nos espeta

una idea que abrazar,

-sin faltar a la verdad-

dijo un Whitman español:

la política es canción

y el hombre libertad.

leon

León Felipe. Ilustración de Quico Espresate.

ESCRIVINT

Si de sobte t’has clavat

en allò que vols escriure,

no ploris, posa’t a riure,

que no estàs pas acabat.

Si de sobte se t’acut

alguna rima brillant,

ja la pots anar apuntant:

no s’escapi per la testa,

ni et voli per la finestra

la dècima delirant.

LLETRA A LLETRA

I

si

llis

mots

curts:

ignoro.

Inconec

paraules.

Insensata

Ignorància,

confortable

subsistència.

I

si

fai

text

llarg

potser

sobrava

escriure.

Finalitzo

simplement

rubricant-ho.

Nota: exercici d’escriptura. Cada vers està format per una única paraula. El nombre del vers és igual al nombre de lletres de la paraula. Ex. el vers 8 conté una paraula de 8 lletres.

PoesDía

Me leías poesía 

un 21 de marzo

en tu sillón, de regazo,

hasta que yo me dormía. 


Y algunas palabrerías

de escritura asistencial,

verso rápido y banal

haciendo una fácil rima.


Versar sobre poesía

aunque sea en el portal.


– 21 de Marzo. Día Mundial de la Poesía – 

Decàleg. Com no llegir un poema.

De Mar Benegas.

  1. Al poema no li agrada que l’interroguin abans de llegir-lo. És tan agradable deixar-se portar!
  1. Al poema no li agrada el no l’entenc. Que potser intentem entendre la immensitat del mar?
  1. Al poema no li agrada que el llegim com si fos la llista de la compra. El poema vol que el llegim acompanyat amb la veu: seriosos com sopranos o divertits com si diguéssim un embarbussament. Cadascú te una manera de llegir-lo, per convertir-lo en un millor poema.
  1. Al poema no li agrada que el llegeixin en públic sense vestir-se adequadament. Si assagem una mica abans de llegir-lo la nostra veu farà créixer el poema.
  1. Al poema no li agrada quedar-se al llibre. Li agrada sortir-ne: que el cantin, que el recitin, que el recordin.
  1. Al poema no li agrada que no el diguin per seu nom. Si un poema ens ha entusiasmat possiblement n’hi haurà d’altres, del mateix autor o estil que també ens apassionin. Podem buscar i trobar altres tresors.
  1. Al poema no li agrada l’avorriment. Li agraden les disfresses, els jocs i el teatre.
  1. Al poema no li agrada qualsevol lector. A aquest poema en concret li agradarem nosaltres. Perquè cada poema té els seus lectors, especials i únics. Serà ell qui ens faci l’ullet i ens farà vibrar.
  1. Al poema no li agrada que no tinguin en compte a qui va dirigit. Si volem compartir un poema amb algú especial hem d’escollir-lo amb molt d’afecte, com si es tractés d’un regal.
  2. Al poema no li agrada ser lluny dels infants, li agrada ser llegit de prop, que l’escoltin, que el recitin, que es sorprenguin. I als infants els agrada la poesia. Comproveu-ho i veureu com no us menteixo…

 

Traducció de Dani Espresate del decàleg inclòs en el llibre “44 poemas para leer con niños”, una selecció de Mar Benegas.

TANCAT PER VACANCES

Si has perdut el pessebre

o si el mitjó està brut;

si cau un poc de gebre

o el Rei carbó t’ha dut;

si el teu fill o la filla

a escola vol tornar,

digues-li que en uns dies

podrà tornar a estudiar.

Si el tió no et caga

ni tens reintegrament;

si el raïm no t’agrada

i l’arbre va caient;

No truquis a l’escola:

ens veiem l’any vinent!

Me gusta la oscuridad

In Memóriam, A Luis Romero Gimena

Me gusta la oscuridad

porque no veo sus caras.

 

Me encanta el  silencio

porque no oigo sus voces.

 

Ansío mi soledad

porque así no estoy con ellos.

 

Y al ver sus caras feroces

y al oír sus voces dentro;

al estar con ellos siempre

y no con mi propio espejo;

 

me entran ganas de morir,

ya que matarles no puedo.

 

*Versión de un poema de Luis Romero Gimena.

 

 

img_20161127_171227494

Ilustración de Vicky Romero Gimena

NADAL BLANC

Com cada any a aquestes dates

ens abriguem fins a dalt,

amb gorra, guants i bufanda

us desitgem Bon Nadal.


Construïm junts el pessebre

i la neu no veiem pas:

ho diuen tots els poemes

i a mi em sembla un disbarat!


És mentida, quina barra!

Ja m’agradaria  a mi

llençar boles a la mare

i fer un ninot gegantí!


Com a petits astronautes

agafarem un coet

per pujar cims de muntanyes

i veure neu, flocs i gel.


I l’any vinent al desembre

potser ja haurem recitat

un poema dels de sempre

d’un Nadal blanc i nevat.



LA CAPUTXETA VERMELLA I EL LLOP

El llop de bon matí ja està afamat

i busca un esmorzar per omplir el pap

Es fa de nit, cansat i ple de ràbia

Se’n va corrents el llop a casa l’àvia.

Sóc jo, la Caputxeta! – va mentir,

I l’àvia, obrint la porta, va fugir.

Com se li acut marxar fent ziga-zaga?

Corre molt més el llop que aquella iaia!

I sense poder ser d’altra manera:

Endrapa de cop l’àvia a la primera.

L’anciana que era d’os i massa fina,

no va omplir-lo molt més que una gallina

i aquell enorme llop, ja cap al tard,

s’hagués menjat la terra, el cel i el mar.

Espero en aquest lloc del verd boscatge,

I ja veurem que fa el bon oratge,

si passa algun minyó ben suculent

o algun bon plat sucós i excel·lent.

Per fi se li va encendre la llumeta!

I va corrents a Ca la Caputxeta!

I per dissimular que era animal,

Va començar a tapar-se fins a dalt:

Faldilla, brusa blanca i jaqueta,

i es fica a dins el llit i fa veueta:

Passa neta bonica, com ha anat?

No t’has trobat al bosc pas cap sotrac?”

La iaia ni te veu ni vocalitza

Potser algú m’intenta fer la guitza.

– Et noto estranya, i aquestes orelles?

Se’ns fan un xic més grans quan ens fem velles.

I els ulls que semblen grossos com taronges?

Cal que t’hi posis aigua amb les esponges.

I aquestes mans tan brutes i anormals?

He hagut de fer neteja dels vitralls.

Ai avia, d’on has tret aquest abric?

Que aquesta pell no la té ni el mes ric!

No creguis que et pots fer passar per tonta.

Ja saps ben bé com continua el conte

Has de dir: “Pro quina boca tens!

si fins i tot et puc comptar les dents!”

La Caputxeta no està per històries

i de dins el cistell treu les pistoles

apunta amb alegria al llop al cap

i –pam-, es queda a terra com un nyap!

Al cap de poc veig a la Caputxeta,

A dalt un arbre com una enxaneta,

Amb un abric de llop ben elegant,

(d’un llop que es va voler omplir bé el pap)

CONTE ORIGINAL: ROALD DAHL

ADAPTACIÓ DE LA TRADUCCIÓ DE MIGUEL AZAOLA 

TEJER

Quiero tejer hijos contigo:

despacio, lento y deshilar,

destejiendo los zurcidos,

pespuntando y sin dedal.

 

img_20161211_151135273

FA SOL I PLOU

Plou i fa sol,

Les bruixes es pentinen,

Plou i fa sol,

Les bruixes porten dol.

Fa sol i plou

Bruixots, agafeu pinta,

Fa sol i plou:

del cel avui cau brou.

Pentineu-vos bé,

de dol, la bruixa mira,

Pentineu-vos bé:

La bruixa és al carrer!

Plou i fa sol,

Les bruixes es pentinen,

Plou i fa sol,

Les bruixes porten dol.

Mireu allà baix

Mireu allà baix

a la terra què hi ha:

un petit animal

que sempre amb presses va,

d’aquí cap allà

– mai mira els estels –

Aquí amb la bicicleta,

al cel s’hi està molt bé.

Il·lustració Paula Ponz

EL MEU BARRI

És quan dormo que hi veig clar,

vaig llegir en algun llibre.

Ell mateix recità:

visc al cor d’una petxina.

Doncs perdoni que li digui

que al barri no hi ha mar,

tot i que a la bandera

en surt una de gran.

Des de que sóc infant

al mateix lloc jo visc,

excepte un parell d’anys

que vaig viure a Madrid.

Allà vivia el pare

i als meus catorze anys

vaig anar a ballar chotis

i a estudiar amb molt d’afany.

Passada aquesta estada,

que no recordarem,

(no perquè jo no vulgui,

és perquè no hi ha temps)

desvia tot el tema

-i no te cap raó-

ja que haig de fer un poema

del barri on visc jo.

Tornem doncs al meu barri,

aquell tranquil, plaent,

on un dissabte al vespre

pots trobar-te uns quants nens

que juguen a la plaça,

que juguen a futbol

i entre dues papereres

va un nen i crida: Gol!

Mentre algunes famílies

s’ho miren des del bar:

unes prenen cervesa,

altres mengen croissant.

Tocant la bella plaça,

puja el Carrer Major,

Que va des de l’església

fins a la Plaça Artós.

A dalt els que fan missa,

a baix pillen uns pets…

Disculpi Déu, pro penso,

que jo baixo a l’infern.

Baixant trobo la iaia,

em diu: “Nen, fés Bondat”

I després a la mare:

“No has vingut a dinar!”

El pare truca al mòbil:

“Pots passar per aquí?”

Collons, en aquest barri

no pots estar tranquil!

La peixatera creua

i em mira de reüll

i diu a la botiga:

“a aquest li falta un bull”.

Li arriba a la fornera,

li arriba al quiosquer,

a la farmàcia diuen

que em prengui no se què.

De places, hi ha infinites,

de tot tipus i més:

La Plaça del meu barri,

la Plaça del Roser,

la Plaça Artós i Sant Vi

i la dels Caputxins,

allà on es reuniren

a l’any seixanta-sis.

Carrers estrets i macos,

carrerons amb encís,

passejos, portals, patis

i parcs per mig dormir.

Si vols sortir de festa,

estarem molt contents:

Una “Chicago” al Monte

i copa al Sotavent.

I també, unes braves

et podem oferir:

Al Bar Tomàs les cuinen

per a llepar-s’hi els dits.

Si vols croissants, pastissos,

a la Foix pots comprar,

Allà on digué el poeta:

quan dormo que ho veig clar.

Sarrià és el meu barri,

en el que jo he nascut,

Si vols fer un volt apropa’t:

hi seràs benvingut!

EDUCAR NO ÉS FÀCIL…

Educar no és fàcil.
Docents i famílies
Units fem la força:
Comprensió i estima.
Abracem idees
Construïm el món
Infants que somriuen
Obren horitzons.

Partícips dels temps,
Un temps fosc i negre,
Bones intencions
Lapiden les penes.
Infant, tu que creixes,
Cada dia més,
Avui t’acompanyo;

I demà em sostens.

Darrera els polítics
Estem les persones:

Quantes bones obres
Udolen al vent?
Amb educació
L’Univers nem fent.
Infants i famílies,
Tot es pot somiar 
Aquella utopia:
Torna a caminar.

RES A LLEGIR

How could you forget your yellow bird?

Bright Eyes

 

T’escriuré,

Quan la mitjanit s’ompli de rosada

quan el mar no sigui sols mot femení

quan obrin els  parcs sempre a s’horabaixa

i els mussols vigilin el bosc al matí.

Quan els accents siguin tònics i barítons

Quan em begui ràpid d’un glop tot el vi

Quan no corri pas aire als passadissos

i no surti Hitchcock a cap dels seus films.

Si el papiroflèxic ocell bat les ales

Si les molses moren en un terra humit

Si trobo perdudes les claus dels de casa

si blindem contractes amb mots a desdir.

T’escric una carta

– sense res a dir –

de Lansbury sona

Tu i Bobby McGee”.

NINOT DE NEU

Una cara blanca, 

gran bola de neu, 

una panxa llarga 

blanc de cap a peus.


Una pastanaga,


el nas enganxat, 

dues olives negres, 

dos ulls ben gegants.


La síndria de boca 

tres botons ben grans

 

bufanda de llana,


i els peus abrigats.


A les mans guants negres, 

barret sobre el cap,


una escombra al terra 

ninot acabat

imagen-210

Ninot fet pels nens i nenes de p3 de l’escola Bordils