Si t’eleves de les terres

al bell mig del setè cel,

Si tocant l’arpa clareja

Si el sol va cap a ponent.

Veus els núvols com es mouen?

mira com llisquen pel vent

mira quantes bones obres

però què petits ens fem.

I si vas a sota terra

a les brases de l’infern,

els dimonis no existeixen

no pateixis, s’hi està bé.

Mentrestant cal conformar-se

amb viure i morir vell,

veure la vida com passa,

sobreviure constantment.

Busca estones de silenci,

fes l’amor rera els fanals,

torna a trucar quan et pengin,

escolta un disc dels de abans.