PIEDRA DE LUNA*

                      A Tati, In Memoriam.

Un sauce de cristal, lágrima negra,

una amapola tierna que el tiempo cierra,

un árbol bien plantado, danza valiente,

reina de las sonrisas, ojos presentes.

Tardes y anocheceres en la distancia,

¿y aquellas mañanitas que nos cantaban?

avanza, retrocede, vuelve, susurra…

el sol más vivo es ella:

                                 descansa luna.

* Versión libre del poema Piedra de sol, de Octavio Paz.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s