Si invento mars de paraules

m’ofego en el més profund:

faig deu versos i ni un punt,

rimo telèfons amb vaques.

Escric amb idees vagues

sentiments contradictoris

que poden semblar irrisoris.

Ja que no estan prou lligats

i un cop ja els tinc acabats

el poema se’n va en orris.