Amb el grup de 5è de primària de l’escola Àgora de Barcelona vàrem llegir l’inici del llibre Lliçons de poesia per a nens i nenes inquiets de Luis García Montero amb traducció de Joan Margarit i Elisabet Costa (Editorial Comares, 2000).

Després vàrem fer una lectura atenta i comentada del següent fragment (pàgina 113):

– Què li regalaries a la lluna pel seu aniversari?

– Una bona nit, sense núvols al cel, perquè pogués brillar quasi tant com el sol (o, almenys, com una bombeta).

– I què li regalaries a un senyal de trànsit?

– Un abric, perquè a les cantonades dels carrers hi fa molt fred i és una llàstima que els senyals de trànsit passin les nits tan despullats i tan quiets.

– I a un arbre?

– Doncs, em sembla que un sopar en un restaurant de luxe, amb molts plats per triar i postres boníssimes. Això d’alimentar-se a través de les arrels deu ser molt avorrit (…), sempre la mateixa terra, amb el mateix gust de minerals i de fang.

* * *

Aquest preciós fragment del llibre ja ens dona l’exercici fet: inventar-nos i escriure les nostres pròpies preguntes i respostes poètiques.

Aquest va ser el resultat, escrit per l’alumnat de 5è:

– Què li regalaries a una muntanya?

– Li regalaria braços per guiar els excursionistes quan es perdin i li donaria molta aigua als rius per apagar els incendis.

– Què li regalaries a un cactus?

– Li regalaria un abric gruixut per no fer-se mal amb les punxes i un color diferent del verd perquè se senti especial quan el sol l’il·lumini.

– Què li regalaries a un rellotge?

– Un calendari per mesurar els dies i més números perquè els dies fossin més llargs. També li regalaria un disc de rap perquè el temps passés més de pressa i un de vals perquè anés més lent.

– Què li regalaries a un osset de peluix?

– Un nen de peluix perquè l’osset no tingués por.

– Què li regalaries a una pissarra?

– Li regalaria dues mans per poder dibuixar el que volgués. Així els nens i nenes no l’atabalarien tant.

– Què li regalaries a una porta?

– Un corrent d’aire suau perquè es pugui obrir i tancar, uns ulls per veure la gent que passa i una clau per guardar els seus secrets.

– Què li regalaries al febrer?

– Més dies perquè només en té 28… així estaria més content de viure més temps. També li regalaria més calor i així no aniria tan abrigat.

– Què li regalaries al mar?

– Li regalaria més peixos perquè tingués més amics i no estar tan sol. Seria un mar alegre ple de colors!

– Què li regalaries a una illa deserta?

– Li regalaria molta gent perquè no estigués sola i es divertís.

– Què li regalaries a un colom?

– Uns braços per netejar les finestres dels gratacels i un mapa per tornar al seu niu.

– Què li regalaries a una nevera?

– Li regalaria un ninot de neu perquè li fes companyia al fred.

– Què li regalaries a un llibre?

– Més lletres per explicar històries boniques i números grans per numerar les pàgines. També li regalaria aire per llegir a poc a poc i no perdre’s en la història.

– Què li regalaries al cel?

– Una bona nit amb moltes estrelles per parpellejar… i molts més núvols per tenir un bon despertar!

– Què li regalaries al teu cor?

– Li regalaria més sang perquè pogués viure més temps i així estimar a més persones.

– Què li regalaries a un poema?

– A un poema li regalaria aquest vers interminable perquè no s’acabés mai…

Títol original del llibre: Lecciones de poesía para niños inquietos.

Luis García Montero (Editorial Comares, 2020).