Metaforitzem el món!

La poesia ens ajuda (i molt) a observar l’entorn… Hem començat per recollir les nostres observacions en aquesta llibreta.

Els versos van que volen! Primer hem d’observar coses que tenen alguna característica en comú, per poder-les comparar i  convertir-la en una metàfora. Després caldrà seguir el vers. Un exercici molt complicat que cal fer a poc a poc.

Hem començat a practicar i aquests són alguns dels versos que hem escrit entre tots i totes:

La neu són bombolles de sabó.

La neu és sal.

La neu és sucre que endolceix el carrer.

El núvol és una crispeta que mai peta!

El sol és una “canica” que brilla.

Un caramel és un regal molt dolç.

Les agulles del rellotge són cotxes que persegueixen el temps.

Durant les vacances de Nadal ens vam endur la llibreta per seguir observant.

Aquí pots veure, com a exemple, la llibreta del poeta feta per la Shaira Techera Lauz.

A la tornada de vacances vam llegir alguns dels versos que havíem escrit i aquests són alguns dels versos que ens van sorgir:

La trompa de l’elefant és una mànega que llença aigua. Lucía Manotas García.

La branca és un cabell que es belluga amb el vent. Jan Gómez Fernández.

Un riu és una ciutat amb els peixos nedant. Roc Hernández Vargas.

Els edificis són muntanyes amb balcó. Pol Navarro Manén.

El planeta es una sandía que da vida. Dani Arakeliyan.

La fantasia són llibres que t’expliquen històries. Shaira Techera Lauz.

Una tele és una finestra per on es pot veure el món. Biel Jiménez Padilla.

Un bombó és una pilota de ping-pong dolça. Mar Gento Zegarra.

Una làmpada és un estel que penja del sostre. Pau Gol Jiménez.

Un cinturó és una serp que ens agafa ben fort! Pau Gol Jiménez.

El paraigua és una flor, però no fa bona olor. Leo Garcia Justícia.

Una cadira és una escala que ens ajuda a anar a dalt i a baix. Farah Imran.

El gat és una bola que rodola. Enma Zhou Wang.

Un càmping és un poble que es pot moure sobre rodes. Leo Torrent Castells.

L’arbre és un gegant que batega. Rubén Gómez Sánchez.

Una maduixa és un caramel que m’agrada molt. Oriol Torrents Domene.

Les estrelles són peixos que neden al mar. Matteo Romero Cerdán.

L’avió és un ocell que vola pel cel. Àlex Mejía Domínguez.

Un gat blanc és un núvol de neu. Mia Celeste Luque Cuello.

L’ascensor és una caixa que puja i baixa. Gabriel Sió Leborán.

Un arc de Sant Martí és la nostra imaginació perquè són els colors de la naturalesa. Martina Garcia Justícia.

La lluna és una bombeta que brilla a la nit. Alyssa Hu.

Una papallona és un llibre que es tanca i s’obre. Marc Carrillo Gil.

Les vambes són rodes que et porten d’un lloc a l’altre. Marla García Torres.

El caramel és un regal embolicat. Nayeli Toril López.

Un dibuix és una fotografia que surt de la mà. Iago Fernández Cervero.

Més fotografies aquí

Activitat basada en el llibre A juego lento de Mar Benegas.