La poesia ens ajuda (i molt) a observar l’entorn… Hem començat per recollir les nostres observacions en aquesta llibreta.
Els versos van que volen! Primer hem d’observar coses que tenen alguna característica en comú, per poder-les comparar i convertir-la en una metàfora. Després caldrà seguir el vers. Un exercici molt complicat que cal fer a poc a poc.
Hem començat a practicar i aquests són alguns dels versos que hem escrit entre tots i totes:
La neu són bombolles de sabó.
La neu és sal.
La neu és sucre que endolceix el carrer.
El núvol és una crispeta que mai peta!
El sol és una “canica” que brilla.
Un caramel és un regal molt dolç.
Les agulles del rellotge són cotxes que persegueixen el temps.
Durant les vacances de Nadal ens vam endur la llibreta per seguir observant.
A la tornada de vacances vam llegir alguns dels versos que havíem escrit i aquests són alguns dels versos que ens van sorgir:
La trompa de l’elefant és una mànega que llença aigua.
La branca és un cabell que es belluga amb el vent.
Un riu és una ciutat amb els peixos nedant.
Els edificis són muntanyes amb balcó.
El planeta es una sandía que da vida.
La fantasia són llibres que t’expliquen històries.
Una tele és una finestra per on es pot veure el món.
Una làmpada és un estel que penja del sostre.
Un cinturó és una serp que ens agafa ben fort!
El paraigua és una flor, però no fa bona olor.
Una cadira és una escala que ens ajuda a anar a dalt i a baix.
Un càmping és un poble que es pot moure sobre rodes.
L’arbre és un gegant que batega.
Una maduixa és un caramel que m’agrada molt.
Les estrelles són peixos que neden al mar.
L’avió és un ocell que vola pel cel.
Un gat blanc és un núvol de neu.
L’ascensor és una caixa que puja i baixa.
Un arc de Sant Martí és la nostra imaginació perquè són els colors de la naturalesa.
La lluna és una bombeta que brilla a la nit.
Una papallona és un llibre que es tanca i s’obre.
Les vambes són rodes que et porten d’un lloc a l’altre.
Un dibuix és una fotografia que surt de la mà.
Activitat basada en el llibre A juego lento. Taller de poesía de Mar Benegas. Litera.
Dani Espresate 