De Mar García Ortiz, 7 anys.
La lluna és molt bonica,
tan bonica
que m’agradaria fer-li un petó.
Quan la miro
no hi arribo.
Jo, agafaria una escala
per dir-li coses boniques
com, per exemple, cantar-li una cançó.
I que sàpiga que sempre serà dins meu.
