De vaga en vaga… i salta-foulards perquè em toca!

Abans de tot, cal fer autocrítica. Aquest serà, possiblement,  un text sensacionalista, sense fonaments teòrics i amb vagues al·lusions a la situació educativa actual. Una situació que, com tot, va de mal en pitjor.  Aquest text podria escriure’s sobre la sanitat, el transport, l’acomiadament, l’atur o sobre les polítiques (ideologies a banda) que últimament corren pels hemicicles de tota Europa et dans le monde entier. Però aquest text es centra en el món de l’educació (avui, dia de vaga del sector educatiu) sense cap altra finalitat que agrair la seva tasca educativa a tot aquest sector.

Retallades impositives: augment d’alumnes per aula, retallades en plantilla a les escoles, la no cobertura de les substitucions, reducció de suports (aquells que tant necessiten els més necessitats), entre moltes altres mesures. Malestar, sí. El benestar ja no existeix (ni tant sols en l’Estat). I “nar-hi nant”, anem tirant. Aules fins a dalt, disminució de l’atenció personal i individualitzada i uns resultats que, ara i a la llarga, deixaran la seva petjada a les futures generacions.

Abans ens quedava París. Ara ni això, tot i que Hollande ha guanyat les eleccions. Ara sempre ens quedarà el voluntariat i el treball vocacional. Un voluntariat que, recordem-ho, porta més d’un segle educant a petits i grans, ajudant als que més (i menys) ho necessiten. Un voluntariat que a hores d’ara resisteix amb molta força, en detriment a la gentada de gent que opta pel treball remunerat en aquest sector. Normal, també en els temps que corren. Un voluntariat, de nois i noies entre 17 i 24 anys en la seva majoria, que creu en el què fa, que es forma (vegis plans de formació de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge o de la Fundació Catalana de l’Esplai) i que aprèn, posa i dóna tot el seu esma en allò que fa.

Un voluntariat que dur a terme una tasca educativa en diversos entorns socioculturals i que, ajustant-se a la seva realitat immediata, proporciona una sèrie de coneixements, maneres de fer i de ser a les noves i futures generacions.

I és per això que, tot i que el sector educatiu passa per uns temps difícils, el voluntariat en el món del lleure segueix caminant amb la mateixa xiruca que fa més de cent anys, amb les mateixes dificultats de sempre i ho fa sense cap recompensa econòmica. Per això, cal confiar (potser ja és hora que ho féssim tots junts) en totes aquestes persones de guitarra i carmanyola que, basant-se en una pedagogia del projecte (o en altres pedagogies existents similars), caminen i canten pel món, tot fomentant els valors interpersonals, els valors justos i defensant els valors humans de cooperació i la interrelació com a mecanisme de canvi de la societat. Aquells valors que realment, sembla que ho hem oblidat, poden canviar el món. Es tracta doncs de fer servei a la comunitat, potenciar valors de participació, d’escolta, empatia i cooperació a través del tracte directe amb l’infant. Sí, sí, a ells i amb ells: sense mediadors, polítics, ni plans d’estudi que, com és el cas de l’educació formal, canvien cada dos per tres. En aquest aspecte sembla que el voluntariat té molt guanyat.

I és que tot el sector de l’educació formal sempre tindran alguna cosa a agrair a l’escoltisme: primer la pedagogia del projecte (el conegut treball per projectes) i després la seguretat que gràcies a ells la societat encara guarda un bri d’esperança: encara que sigui per saltar foulards, anar de campaments, millorar la societat o anar de vaga en vaga agafats de la mà i amb el foulard al coll.

Perquè aquestes persones de ben segur que sempre estaran Tant com Puguin i Sempre a Punt (encara que sigui des de la rereguarda).

El més sincer reconeixement a la resta del sector educatiu: mestres d’infantil, mestres de primària, educació social, educació especial, pedagogia, treball social, professorat de secundaria, sector universitari, personal PAS i altres persones que treballen dia a dia amb infants i joves i que posen tots els seus esforços en millorar la situació educativa a Catalunya.

Daniel Espresate Romero

Excap d’un Agrupament Escolta i mestre.

 

A 1A Logo

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s