Si fos…

Si fos Nadal els nens i nenes estarien obrint regals davant les xemeneies de les cases antigues que mai van tenir.


Si fos Nadal, els nens i nenes veurien arribar a tres reis inexistents i a un home que duu un coixí per panxa i que riu dient: Jo, jo, jo mentre, tot el món riu amb la “a” desesperadament.


Si fos Setmana Santa els nens i nenes estarien en platges mallorquines collint petxines entre el mar transparent mentre, al llit, somnien en marxar de casa de vacances quan siguin més grans.


Si fos estiu, com ara, imaginaria estar a un poble del nord collint pedretes en un turonet verd i plé de margalides o, potser, d’unes quantes tulipes holandeses.


Si fos tardor, somiaria ser un nen, d’aquells que van en samarretes brutes, amb pantalons tres quarts, i xutant les fulles seques, marrons i apilades que tot just acaba de juntar l’escombriaire en un costat de la vorera.


Si fos primavera, desitjaria d’una puta vegada que se’m complis el desitj que demano, un cop rere l’altre, en bufar aquella flor d’espines blanques de la qual no recordo el nom i que de ben segur la mestra me’l va dir un dia d’excursió a 4t de primària.


Si fos de nit, desitjaria agafar un tros de lluna, per saber quin gust té (tal com va fer el ratolí sobre el gall, sobre el gos, sobre la girafa, sobre l’elefant en aquell conte) i després, parlaria amb els peixos, aquells que no tenen memòria, per a què em mullés amb la seva ignorància.


Si fos de dia, fugiria del sol (ja que em crema cremar-me sense crema) intentant buscar la ombra fresca de sota els immensos arbres d’una ciutat perduda entre la muntanya, d’un poble trobat algun dia per algun trobador de camps oblidat.


Si fos veritat, em creixeria un nas de mentida a mesura que se’m fa petit el cor, per tal de demostrar que aquell somni fet realitat, mai va existir més que en un somni d’una nit d’estiu.


Si fos mentida, em quedaria sense aire per poder respirar millor i m’ofegaria en bombolles de sabó sobre l’aire. Tocaria l’olor de l’alegria, per fer-ne de les penes bocins. Ofegaria les penes en rialles i acabaria un conte amb un principi obert.


Si fos allà, oblidaria tornar en algun moment del dia i veuria l’horitzó (que sempre està allà) més aprop sense arribar-hi mai.


Si fos Nadal o primavera,

si fos tardor o de dia,

si fos Setmana Santa o mentida,

Si fos allà…



… no seria aquí.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s