A l’aeroport

Un dia qualsevol, en una terminal qualsevol d’un aeroport qualsevol.


Obro el meu portàtil de color vermell i em disposo a llegir un text. És un text que algú, com jo, ha presentat a un concurs de relats curts de la UAB no fa gaire temps i de la què desconec la seva identitat. Té un pseudònim: “setembre”. I pensava… què fèiem nosaltres al setembre? No ho se, però jo, de ben segur que no parlava tant com ara. Sincerament, m’emociona. M’ha emocionat la lectura. Una lectura d’emocions, de sensacions, de jerseis lliscant rambles avall i petons que es fan (i no es donen). Com diria algú, un “pastelon”. Escrit per un noi, sembla, ja que chico mira a chica un parell de cops, explicant en primera persona, una història d’amor i de llit de més de tres anys amb una altra noia. Clara, es diu, i sempre que fa referència a ella, ho fa sense l’article. Un error gramatical reiterat? No crec, penso. Una omissió reiterada per algun motiu que encara desconec. Em paro a la pagina 10 de la lectura i decideixo obrir l’ordinador.





Llisco per les cintes automàtiques de l’aeroport del Prat, arrossego la meva maleta de rodes (realment, no té rodes, ni l’arrossego) i segueixo caminant fins al control d’equipatge. [En un relat sempre cal, encara que sigui de manera autobiogràfica, canviar algunes coses. No és el mateix una maleta de rodes, que llisca i es mou darrera teu, sola, sense esforç, que una maleta amb nanses (pesada) i que dóna cops a la cama, passa rere passa. Per això, opto per canviar aquest petit detall sense importància].

Llisco la maleta. L’aturo. L’alço i la deixo a sobre de la màquina de raig X. La dona, amb professionalitat, em diu que tregui el portàtil de dins la maleta i que el torni a passar perquè li impedeix veure altres coses. Em comenta que també duc una llauna i li afirmo innecessàriament. Li dic que porto una llauna de Fabada per la meva avia i, contràriament al què em podia imaginar, em somriu.

Llisco la cremallera, i fico dins la llauna i el PC que m’havien fet treure.



M’assec a una taula d’un bar amb Wi-fi de la terminal 2 de l’aeroport del Prat, amb una coca cola i un entrepà. Començo a llegir el text i m’emociono. Decideixo, en un punt i coma, començar a escriure perquè em ve de gust i perquè aquesta setmana santa tindré força temps lliure. Podré passejar per Paris, per Montmatre, veure el meu pare i sentir, encara que sigui, francès. Potser en parli una mica, però com diria un amic meu, jo fa molt que no en gasto d’això. Aprofitaré per fer allò que alguns, com la Virgínia, ja han fet: algun mapa conceptual del Rué o començar (si puc instal·lar el cmaptools) el mapa conceptual de didàctiques especials. Entre mapa, passeig i algun que altre cafè a un preu desorbitat, escriuré, suposo imaginar, algun que altre email.



Així doncs, espero que passeu una molt bona setmana santa, que descanseu de pedagogies i d’unitats didàctiques, de nens i de coles, de feines estressants i apunts. Desconnecteu de Sanahujes i pràctiques (sobretot jo). Aparqueu les carpetes i sortiu al carrer, encara que sigui per prendre, bocí a bocí, una mica de sol entre cinema i xerrada amb els amics. Aquells que marxen gaudiu de les famílies, feu-lis petons i abraçades i empatxeu-vos, altre cop, del menjar de la mama.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s