Un cafè de dos sucres i mig

Un dia hem de fer un cafè. Rectifico. Un dia m’agradaria fer un cafè. Jo, possiblement, hi posaré llet. I tu? No se… potser et demanes un cacaolat (cosa que no crec perquè mai t’he vist prendre un). O se més no, que jo recordi. De pas em podras explicar quins plans tens pel Nadal i, possiblement, et diré que podriem fer algun viatge algun dia a un lloc encara per determinar. Caminaré defugint de les llums de nadal (mai m’han agradat) i m’abrigaré amb la bufanda que em va regalar el sergi ara fa un parell d’anys. No. Jo tampoc se res del Sergi. Et preguntaré com va anar per allà i em diras que no portes les fotos a sobre perquè t’ha descuidat la càmera a casa. Això és un dels inconvenients de les noves tecnologies. Ja no portes les 24 fotos per carret revelades (a vegades en sortien 23 o inclús 25) dins un sobre groc o vermell que posava fotoprix. I davant, una petita butxaqueta per guardar-hi els negatius. Ja no fem còpies ampliades de la millor foto que ens sortia en el carret. Ara, com a molt, la posem de fons de pantalla al nostre ordinador.

Parlarem tot fent un cafè…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s