Un cafè de dos sucres i mig

Un dia hem de fer un cafè. Rectifico. Un dia m’agradaria fer un cafè. Jo, possiblement, hi posaré llet. I tu? No se… potser et demanes un cacaolat (cosa que no crec perquè mai t’he vist prendre un). O se més no, que jo recordi. De pas em podras explicar quins plans tens pel Nadal i, possiblement, et diré que podriem fer algun viatge algun dia a un lloc encara per determinar. Caminaré defugint de les llums de nadal (mai m’han agradat) i m’abrigaré amb la bufanda que em va regalar el sergi ara fa un parell d’anys. No. Jo tampoc se res del Sergi. Et preguntaré com va anar per allà i em diras que no portes les fotos a sobre perquè t’ha descuidat la càmera a casa. Això és un dels inconvenients de les noves tecnologies. Ja no portes les 24 fotos per carret revelades (a vegades en sortien 23 o inclús 25) dins un sobre groc o vermell que posava fotoprix. I davant, una petita butxaqueta per guardar-hi els negatius. Ja no fem còpies ampliades de la millor foto que ens sortia en el carret. Ara, com a molt, la posem de fons de pantalla al nostre ordinador.

Parlarem tot fent un cafè…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s